Comentari del missatge de 25 de febrer de 2017

“Estimats fills, avui us convido a viure profundament la vostra fe i a pregar l’Altíssim perquè l’enforteixi, de manera que els vents i les tempestats no la puguin esbotzar. Que les arrels de la vostra fe siguin la pregària i l’esperança en la vida eterna. Des d’ara mateix, fillets, treballeu en vosaltres mateixos, en aquest temps de gràcia en què Déu us concedeix la gràcia de poder ser, per mitjà de la renúncia i la crida a la conversió, persones de fe i d’esperança clara i perseverant. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

* paraules claus

En el missatge d’aquest mes, la reina de la Pau ens obsequia amb tres paraules claus pe al creixement de la nostra vida espiritual. Aquestes són:

- Profundament

- Tempestes

- Arrels

Ens prendrem un temps per permetre que aquestes tres paraules ens manifestin la seva llum i ens ajudin a il·luminar diferents aspectes de les nostres vides.

Per això anirem reflexionant aquestes tres paraules en relació al context de la frase pronunciada per la nostra Mare, amb la finalitat que nosaltres – el seus fillets i alumnes – continuem la formació a la seva escola.

1. Profundament

Aquesta paraula ens empeny a observar i a demanar-nos amb quin nivell de profunditat i entrega estem vivint la fe.

“Viure profundament la vostra fe”, és el contrari de viure-la superficialment i buida.

Viure la fe amb profunditat implica comprometre’ns totalment amb Déu i en la missió que ens ha encomanat a cada un de nosaltres.

En tots els aspectes de la vida és molt important tenir profunditat; ser persones profundes que aprenen a submergir-se en els aspectes essencials de la vida, font de la veritable saviesa.

La profunditat és la capacitat que tenim de, guiats per l’Esperit Sant, connectar amb el nostre ésser interior, amb el nostre jo més íntim, a fi de desenvolupar tot el potencial que Déu ha posat en cadascun de nosaltres.

Quan jo era petit vaig aprendre a nedar a l’Atlàntic, a la ciutat de Mar del Plata i això em va fer estimar molt l’aigua; poc temps després vaig descobrir que a la vora, allí on hi ha poca profunditat, les ones peten amb més força i fan molt de soroll. Fins i tot em va sorprendre veure com algunes persones eren sacsejades pel trencant i rodolaven com plomes empeses pel vent.

Avui, quan he llegit la invitació de la Gospa a viure la fe amb profunditat, em demano si no deu passar això mateix amb les persones que viuen la fe superficialment. Poden ser persones a qui els sobren les paraules i que encara no han sabut descobrir el valor del silenci i de la soledat positiva com a espai per entrar al santuari de la pròpia ànima i contemplar-hi el rostre de l’Estimat.

Qui neda mar endins a l’oceà de la fe no es veurà superat per les onades de les dificultats, ni s’hi veurà arrossegat, ans al contrari: es veurà exalçat fins al més alt.

Qui navega cap a les aigües profundes de la fe, podrà veure recompensats amb una pesca miraculosa, els seus esforços, entrega, renúncies i sacrificis, de la mateixa manera com li va passar a Pere i llegim a l’Evangeli de Lluc 5, 1-11.

En canvi, qui vol pescar a la vora del mar només estarà perdent el temps i el farà perdre als altres.

Per tant, la primera pregunta que m’haig de fer és: quins passos concrets estic fent per viure la meva fe de forma més profunda?

2.- La segona paraula sobre la qual et convido a reflexionar és “tempestes”.

La teva vida, la vida de cadascun de nosaltres, ha travessat, pot estar travessant i probablement travessarà, moltes tempestes.

Justament els dies previs al missatge del 25 de febrer, havia estat cantant la cançó que diu: “puedes tener, paz en las tormentas, fe y esperanza, cuando te parezca que no puedes seguir, aun con tu vida hecha pedazos, el Señor guiará tus pasos. Puedes tener, paz en las tormentas…”. La Reina de la Pau, amb la seva pedagogia materna, ens ensenya com enfrontar-nos i capejar les tempestes de la vida sense que la barca de la nostra ànima pateixi un naufragi.

N’hi ha d’altres que en temps tranquils romanen amb la barca a les aigües poc fondes i quan arriba la tempesta, les onades de l’adversitat la llencen contra els esculls i els penya-segats de la incredulitat, de les pròpies pors, les ferides i les misèries, corrent el risc de fer naufragar la seva fidelitat.

Per tant, veiem com la primera paraula, “profunditat,” està unida a aquesta segona. Només qui dugui la barca del seu matrimoni, de la seva família, de l’amistat, de la feina, del seu servei a l’Església, a les aigües d’una fe profunda, concreta i compromesa, podrà fer front a les tempestes de la vida sense que tot plegat acabi en ruïna i desastre.

Si n’hi ha de persones religioses (laics, sacerdots, consagrats, etcètera) que han acabat cometent gran errors pel fet de mantenir-se en una fe només exterior i no anar a allò essencial de la vocació cristiana i de la crida a la santedat que ens fa la Reina de la Pau!

Són persones que a més d’acabar confoses elles mateixes, també van fer naufragar els que les seguien i, potser inclús les adoraven com a déus.

Per això m’agrada molt haver escoltat dir a la Mirjana, en més d’una ocasió: “pregueu per nosaltres, els vidents, perquè som humans i també podem equivocar-nos”.

Segons el meu parer, un signe que ens diu que una persona està portant la seva vida espiritual a aigües profundes, és quan reconeix sincerament i humil, que és fal·lible i que, per tant, necessita la pregària i l’ajut dels altres. A partir de la consciència de la pròpia fragilitat, posa tota la confiança en el Senyor i tira endavant la tasca que li ha estat encomanada, sense fer créixer la vanitat pels elogis ni desanimar-se per les crítiques.

Per tant, la segona paraula ens convida a meditar i a demanar-nos: quina és la meva actitud davant les tempestes de la vida?

Visc la meva vida de catòlic des de la vora o, ans al contrari, estic disposat a tallar amarres (lligams, dependències, desordres…) i navegar mar endins?

3. Arrels.

Aquesta és la tercera i última paraula del missatge, en relació a la qual avui et convido a rumiar i pregar.

En veritat aquesta paraula està molt estretament unida a les dues anteriors, doncs si la nostra fe fos un arbre diríem que necessita tenir arrels que s’enfonsin fins a les profunditats de la terra, de manera que l’arbre quedi ben “lligat” al terra i evitar així que qualsevol vent o tempesta l’arrenqui d’allí on es troba plantat.

Avui dia, enlloc de profunditat, molts catòlics cerquen tenir sensacions de tota mena; hi ha persones a qui els agrada “provar” una cosa i després una altra, per tenir noves sensacions que mai no han experimentat. I això és un risc que porta molts catòlics a creure sincerament en Jesús i estimen la Reina de la Pau, però segueixen lligats al reiki, a la pràctica de les constel·lacions, a l’astrologia i mil-i-un invents més del moviment de la nova era; i això genera confusió entre els batejats.

Per això, un veritable deixeble de Jesús i Maria només enfonsa les arrels de la fe en la terra fèrtil de la Paraula de Déu, dels sagraments, de les ensenyances del Magisteri, de la Tradició de l’Església i de les ensenyances dels sants. D’aquesta manera l’arbre de la fe cristiana creixerà alt, fort i sa, fins al punt que les tempestes de la vida no el faran caure encara que pugui quedar una mica esqueixat.

Per tant i per anar acabant, la tercera part t’hauria d’empènyer a demanar-te: les arrels de la teva vida cristiana, en quina terra estan aprofundint?

T’envio una forta abraçada en els Cors de Jesús i Maria, i et demano que preguis per mi i per la meva comunitat. Gràcies.

Mn. Gustavo E. Jamut,

Oblat de la Verge Maria