Comentari del missatge del 25 d’abril de 2016 pel p. Verar

Missatge de la Mare de Déu del 25 d’abril de 2016 i comentari del p. Verar

Estimats fills, el meu Cor Immaculat sagna en veure-us en el pecat i en hàbits pecaminosos. Torneu a Déu i a la pregària i sereu feliços a la terra. Déu us crida a través meu perquè els vostres cors siguin esperança i alegria per a tots els qui n’estan lluny. Que la meva invitació sigui per a vosaltres un bàlsam per a l’ànima i el cor, així glorificareu Déu Creador, que us estima i us convida a l’eternitat. Fills meus, la vida és breu, aprofiteu aquest temps per fer el bé. Gràcies per haver respost a la meva crida.

El pròxim mes de juny la Mare de Déu farà 35 anys que s’apareix diàriament a Medjugorje i el 13 de maig de 2017 se celebrarà el Primer Centenari de la primera aparició a Fàtima. Així, l’Any Jubilar de la Misericòrdia ha preparat l’Any del Primer Centenari de l’aparició de la Mare de Déu a Portugal i el Papa Francesc ja va expressar el desig exprés d’anar a Fàtima el proper any. A Medjugorje la Mare de Déu ja va fer referència de les aparicions de Fàtima, quan va esmentar que havia vingut a continuar allò que havia començat amb els secrets de Fàtima (cf. octubre, 1988) i potser per això ara ens vol parlar de quelcom important que ja va esmentar allà: les ferides del seu Immaculat Cor.

Lucía de Fàtima explica que en una aparició la Mare de Déu li va ensenyar el Cor envoltat d’espines per les blasfèmies i ingratituds de tants fills ingrats, i en el missatge d’aquest mes esmenta que aquestes espines fins i tot li han fet sagnar el Seu Cor Immaculat per culpa del pecat i tot hàbit pecaminós en què viuen els seus fills. Si ens fixem bé en el missatge, la Mare no es refereix als pecats específics dels ateus, agnòstics o dels no catòlics, sinó als pecats en general que cometen els que Ella “mira”. Llavors, són els pecats de tots: de creients i no creients: són les accions amb que s’ofèn Déu les que fan sagnar el Cor Immaculat de Maria. I per quina raó la Mare en aquest moment ens parla així? És probable que el motiu sigui la pèrdua del sentit del pecat que està vivint el món; perquè s’ofèn Déu i no hi ha remordiment, no hi ha culpa, no tenim consciència del mal. Encara no hem sortit de la dictadura del relativisme: l’home és qui decideix l’objectivitat del mal i no Déu; no allò que Ell ha revelat. I aquest relativisme moral condueix la humanitat a la destrucció total i l’Església no pot cedir al joc del Maligne. Llavors, enfront a aquesta mentalitat neopagana, la Mare reacciona i ens fa veure què és el pecat: és una ferida que sagna al Cor de Déu i que fa sagnar el Seu Cor Immaculat, per la qual cosa el missatge d’aquest mes també és una nova crida a la conversió, a fi de reparar les ferides del Cor Immaculat de Maria.

La Mare de Déu a Fàtima, enfront les espines punxants que va veure Lucía, va demanar la Comunió Reparadora el Primer Dissabte de cada mes, la Confessió mensual i el rés meditat dels 5 misteris del sant Rosari amb la intenció de desgreuge, i en el missatge d’aquest mes, la Reparació del Cor sagnant de Maria consisteix a tornar a Déu i reprendre la pregària; així trobem la felicitat a la Terra la qual no és només per al creient sinó també per a Maria. Perquè quan anem a confessar-nos amb el cor, quan cerquem la reconciliació amb Déu i retornem a la pregària, també fem feliç la Mare de Déu: es guareixen les ferides del Seu Cor Immaculat. Tradicionalment, el mes de maig ha estat dedicat a Maria, per tant, la tasca per aquest mes només pot ser convertir-lo en el mes de la Reparació del Cor Immaculat de la Mare i abandonar el pecat i tot hàbit pecaminós, així com retornar a la pregària tal com Ella mateixa ens demana. Aquest detall és la part més important del missatge d’aquest mes.

També ha dit: Déu us crida a través meu perquè els vostres cors siguin esperança i alegria per a tots els qui n’estan lluny. En aquesta part del missatge s’aprecia de nou el rol determinant que la Mare de Déu exerceix en els temps que vivim: és l’instrument per antonomàsia que la providència Divina suscita per a la conversió dels fidels. Per descomptat hi ha moltes maneres de tornar a Déu, però la més correcta és per mitjà de Maria, perquè a través d’Ella va venir a nosaltres, i per això no pot haver-hi un altre mitjà millor que el que va emprar per arribar a la humanitat. Llavors, Maria és el pont per atènyer Déu: és camí, mitjà, canal, és l’instrument per a la conversió de la humanitat. Per això cal parlar d’Ella, promoure els seus missatges, i si podem, peregrinar almenys una setmana a Medjugorje. Recordeu-vos que Medjugorje és conegut en el món sencer com el confessionari del món, ja que una munió de persones hi ha deixat els pecats i els hàbits pecaminosos per retornar a Déu. Han estat milions de persones les que van aconseguir a Medjugorje que el Cor Immaculat de Maria deixés de sagnar gràcies al ministeri de la Reparació: Comunió i Confessió Reparadora freqüent i Rosari Reparador diari.

A més, la Mare ha dit: Que la meva crida sigui un bàlsam per a l’ànima i el cor a fi que glorifiqueu Déu Creador, que us estima i us crida a l’eternitat, perquè Ella sap que quan l’ànima abandona el pecat i els hàbits pecaminosos troba el bàlsam de la veritable felicitat. La Mare de Déu sap que gran part de la humanitat, fins i tot molts cristians, viuen enganyats quan pensen que el pecat i els mals hàbits fan feliç l’home. Probablement gaudeixen del moment, però després ve l’amargor, la insatisfacció, el desànim, la ira, la rancúnia, les pertorbacions interiors…, per la qual cosa, ningú no pot sentir-se bé quan ofèn Déu ja que senzillament vam ser creats per a Ell. Per això, la gent més amargada de la Terra són els qui més pequen, aquells que amb els seus actes ofenen més Déu. Llavors, la crida de la Gospa és bàlsam i esperança si es respon amb la conversió. Del contrari no. Encara que un creient se senti compromès amb l’Església i treballi per a Déu, si no hi ha conversió, si no es trenca amb el pecat i els hàbits pecaminosos, no pot rebre el bàlsam que esmenta Maria.

A l’evangeli, dues dones van ungir Jesús: una li va ungir els peus amb les llàgrimes i l’altra, amb un perfum molt valuós que Judes Iscariot va considerar un veritable malversament, li va ungir els peus i el cap. Però aquella dona abans de la sepultura de Crist ja es va anticipar amb l’ungiment dels peus i el cap. Per què aquestes dones van ungir Jesús? No fou, si de cas, perquè Ell les havia ungit primer amb el bàlsam de la Misericòrdia? El mateix va succeir amb la Mare de Déu. Primer Ell la va ungir en la Concepció Immaculada, després Ella va ungir amb perfum el seu Fill després de banyar-lo. La Mare de Déu va vessar molt de perfum sobre el seu Fill perquè Déu ja havia vessat abans el bàlsam de la seva Misericòrdia en la Immaculada Concepció. Per això, el que vol la Mare és que Déu vessi de la mateixa manera el bàlsam de la Misericòrdia sobre tots els fills. Primer pel Baptisme, que esborra tots els pecats i ens dóna la gràcia per viure en amistat amb Déu, després el bàlsam de la unció de la Confirmació, després el bàlsam vivent de Jesús Eucaristia, posteriorment el bàlsam del sagrament de l’amor mitjançant el Matrimoni sacramental, i sobre tot, quan caiem: el bàlsam de la Confessió. Perquè cada cop que una ànima es confessa, Déu vessa el bàlsam de la Misericòrdia a la seva ànima. No es pot glorificar Déu i ser testimoni davant el món, si no es posseeixen els sagraments que santifiquen.

Al final la Mare de Déu ha dit: Fillets, la vida es breu, aprofiteu aquest temps per fer el bé. Cap dels qui vivim no sabem del cert com és de curta la vida a la Terra, però si estiguéssim en un altre lloc, ho sabríem. En realitat la vida és un obrir i tancar d’ulls i quan estiguem a l’altre costat ho sabrem. No n’hem de tenir cap dubte! Però el fet de no saber que la vida és curta en aquesta Terra, no ens eximeix de pecar i de freqüentar els mals hàbits sinó per viure en la voluntat de Déu ja que, al capdavall, fórem creats per a Ell, per a l’eternitat, no per al món que ens envolta. Llavors, hem d’aprofitar el temps, hem d’aprofitar la vida per fer el bé, i el bé per excel·lència és sempre la Misericòrdia. En aquest Any Sant de la Misericòrdia, la Mare ens convida a fer el bé, a exercir la Misericòrdia que tantes vegades ha destacat el Papa Francesc en les seves 14 obres: les corporals i les espirituals. Sigui lloat Jesucrist!