“Estimats fills, encara tinc molts missatges per donar-vos. Mentrestant, comenceu a viure els missatges que ja us he donat. Obriu els vostres cors i pregueu per l’Església. L’Església necessita les vostres pregàries. Aneu-vos-en en la pau del Senyor, estimats fills meus!”
Aquest breu, concís i sobri missatge és doblement extraordinari. D’entrada perquè és el primer que de forma absoluta demana la pregària directament per l’Església i no – com ho havia fet fins ara – només pels sacerdots; i segon perquè és un missatge que prové de la Vicka, quan el més normal és que la Mare de Déu els doni a la Marija (tots els dies 25 de cada mes) o a la Mirjana (el dia 2) i ocasionalment a l’Ivan.
Que aquesta vegada hagi estat la Vicka l’instrument escollit no és una qüestió menor. La raó la trobem en el fet, afirmat amb tota objectivitat, que la Vicka és la vident més entregada als homes i a Déu. Ella no es reserva l’energia ni les atencions per a si mateixa; sempre està disponible per a la trobada amb el pelegrins i no fa cap cas dels seus problemes de salut ni d’altres que puguin sorgir. Passa hores i hores amb els diferents grups a fi de transmetre els missatges de la Mare de Déu perquè els visquem intensament abans no ens en pugui transmetre més. La Vicka no para de rebre peticions dels pelegrins i, tant durant les trobades com després, sempre prega per tots i cadascun d’ells una i una altra vegada. Això que estic escrivint ho pot comprovar qualsevol persona que viatgi a Medjugorje. Aquests fets els he estat observant personalment des de finals dels anys 80 i els vaig tornar a veure fa dues setmanes quan vaig estar des de les 6 del matí amb un grup de parla alemany fins les onze amb un altre grup d’italians. Ella sempre somriu i amb gran dosis d’energia renovada anava repetint una i una altra vegada el mateix. Em deia a mi mateixa… si aquí no hi ha res de sobrenatural, no es pot explicar.
La Vicka viu lliurada a Déu i, encara que no ho diu (com ho podria dir!) és, des de fa dècades, una ànima víctima de rebre constantment malalties, dolors, tant espirituals com físics, per així poder-los oferir a Déu per al compliment del pla de salvació que Ell mateix ha posat en mans de Maria.
Tots aquests motius fan que aquest missatge sigui únic, la nostra Mare ens està avisant a fi que en tinguem una seriosa i especial consideració. Ens adverteix de la necessitat de pregària que té l’Església, com mai abans n’havia tingut en el decurs d’aquests 33 anys. I no és pas que abans no n’hi calgués, perquè s’han donat profundes divisions des del final del Concili Vaticà II. Diferències pregones que van des de la litúrgia a l’èmfasi de la pastoral, tot passant per la visió del món i per la lectura i la interpretació de la Paraula i la moral sexual, etc… Per tant, ara més que mai cal pregar per l’Església.
La nostra Mare Santíssima ens adverteix i alhora ens diu que no podem quedar-nos creuats de braços esperant fatídicament els esdeveniments sinó que els hem d’aixecar ben alts cap al cel. Hem de pregar Déu per evitar mals majors i perquè la llum s’obri pas enmig de la foscor de la confusió. Aquest missatge, i això s’ha de fer notar, es va donar només un mes després de finalitzar el primer dels dos sínodes sobre la família.
Ella només ens diu: Pregueu! I això és el que cal fer, PREGAR.
Mn. Justo Antonio Lofeudo
Una proposta: dediquem diàriament el primer Rosari a l’Església, a la nostra Església, l’única Església de Crist, i a les intencions de la Santa Missa.
