“Estimats fills, us porto el Rei de la pau perquè Ell us doni la seva pau. Vosaltres, fillets, pregueu, pregueu, pregueu. El fruit de la pregària es veurà en els rostres de les persones que s’han decidit per Déu i pel seu Regne. Jo, amb el meu Fill, Jesús, us beneeixo a tots amb la benedicció de la pau. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Sigueu constants en la pregària: en les vetlles feu accions de gràcies (Col. 4, 2). La pregària és una crida contínua. Si hi ha una crisi de fe, gairebé sempre és per falta de pregària. Si no hi ha vigor evangèlic és perquè manca la relació amb Déu. Crist vol habitar en els nostres cors, omplir-nos de la seva gràcia, però sense pregària, sense el desig profund de la seva llum, tot es torna difícil i complicat. Preparar-nos, vetllar, estar preparats… és del tot necessari per posar-nos en tensió, per trobar-nos amb el Senyor. El Nadal és el Senyor que vol néixer en els nostres cors. I cal netejar les nostres ànimes a fi que això es dugui a terme. Fer neteja del pecat, de l’egoisme, dels afectes desordenats, de l’afany de posseir coses materials. El nostre desig ha de ser el Senyor. Si preguem viurem en pau, tindrem l’alegria del nostre Déu als nostres cors. Les persones més dissortades que he conegut no són les que estan més malaltes, ni les més pobres, ni les més ignorants, sinó les que no senten amor cap a Déu i les que no tenen alegria (beata mare Teresa de Calcuta). Aquest Nadal us convido a pregar amb aquesta clàssica pregària. No s’ha de parlar de la pregària, s’ha de pregar. De la mateixa manera que no es donen classes teòriques de natació, sinó que es neda. Que la Gospa ens ajudi a ser persones de pregària!
Pregària de Nadal
Senyor no permetis que m’oblidi de com has vingut al món.
Si nasqueres en un pessebre per ensenyar-me la humilitat, fes-me humil de pensament, paraula i obra.
Si escollires per mare una donzella pura, ajuda’m a dur en el cor tan sols una engruna de la puresa de Maria.
Si els mateixos Reis t’adoraren, grava en el meu cervell el missatge d’aquesta adoració: que el poder del món, la riquesa material i la glòria terrenal no tenen cap mena de valor enfront l’eternitat del Teu propi regne.
Si el Teu exèrcit celestial avisà uns pastors del Teu naixement, ensenya’m a estimar els germans més desafortunats igual com ho vares fer tu.
Si nasqueres, patires i morires per tal d’ensenyar-me fins on arriba el Teu amor, no permetis que passi per la vida sense estimar totes les coses bones i boniques que hi ha.
Tu, Jesús, que em commous com a nen als braços de la Teva mare i que em colpeixes el cor quan et veig a la creu agonitzant per nosaltres, fes, tan sols per un instant, que sigui digne d’agenollar-me davant el Teu pessebre.
No permetis que aquest Nada passi indiferent davant la Teva església… no permetis que les frivolitats de la vida mundana em duguin a oblidar-me de Tu.
Il·lumina el meu enteniment a fi que aquest Nadal el meu cor quedi inundat d’un amor sincer vers la Teva persona i el proïsme. Fes que et reti homenatge, no amb brindis ni amb cascavells, sinó amb el perdó i la misericòrdia, amb la humilitat i la devoció, TOT LLIURANT-ME PLENAMENT A TU. Amén.
P. Ferran J. Carbonell
