Comentari del missatge del 25 de maig de 2013

Estimats fills, avui us invito a ser forts i decidits en la fe i la pregària perquè les vostres pregàries siguin tan fortes que obrin el Cor del meu estimat Fill Jesús. Pregueu, fillets, sense parar perquè el vostre cor s’obri a l’amor de Déu. Jo estic amb vosaltres, intercedeixo per tots vosaltres i prego per la vostra conversió. Gràcies per haver respost a la meva crida.

 No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa (Is 41, 10). Res no hem de témer. Crist ens ha deixat el seu Esperit Sant que ens dóna la força de Déu. Sense aquesta força, sense aquest poder no podem fer res. Els nostres cors anhelen aquesta força. El pecat d’orgull ens fa creure que som nosaltres els que fem i no ens adonem que és Déu qui fa, ja que sovint no som més que un destorb per a la força del seu amor. Per això ens cal tant la pregària. Déu és qui escriu la història i hem de cercar la seva voluntat per damunt de tot. El món està ben perdut si no descobreix aquesta gran veritat: l’amor de Déu ho omple tot, només la pregària ens fa forts. Per tant,  la nostra vida ha de convergir per cercar aquesta voluntat i aquest poder: el del nostre Déu, l’Únic. Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa. Revestiu-vos amb l’armadura que Déu us dóna per a poder fer front als atacs astuts del diable (Ef 6, 10-11). Aquesta fortalesa ens arriba i la combatem per la pregària, per l’esperança que ens fa veure que la victòria ja és del Senyor,  per la fe que mou tot el nostre ésser cap a l’Altíssim i també per l’amor que és Déu mateix. Amb l’Esperit Sant, Déu ens capacita a viure la seva mateixa vida i ens omple de pau i d’alegria profunda. Déu ens farà forts. Forts per pregar, per estimar, per servir i perquè el fem present en el món amb les nostres obres: ajudant el pobre i el malalt, alimentant el qui té gana, compartint temps i béns materials amb qui ho necessiti. En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.” (Mc 10, 29-30). Aquesta promesa del Senyor és per sempre i significa que hem de col·locar el regne per davant de les necessitats i dels desitjos. El pare o la mare que ho donen tot per al seu fill, han descobert on és Déu; els religiosos, els capellans que es lliuren totalment i sense reserves a la seva missió, han descobert on és Déu; el jove que dóna part del seu temps per ensenyar un nen o per acompanyar un ancià, han vist Déu; les persones que comparteixen els seus béns amb els que no tenen res, segur que tenen el regne… Hem de seguir aquesta crida al servei. Però recordant sempre que hem d’estar plens de Déu per poder fer tot això sense defallir, plens de la força de Déu. Roman primer tu mateix en pau i després podràs dur la pau als altres” (Thomas de Kempis). Omplir-nos de Déu per regalar-Lo als altres, ser testimonis d’aquesta trobada. Només podem estimar a qui coneixem. El nostre coneixement de Déu ha de néixer, sens dubte, de la nostra experiència. Fer experiència de Déu és pregar sense parar perquè Ell pugui inundar els nostres cors.

Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats (Ac 3, 19). Sense penediment i sense conversió, res no podem esperar. Cal reconèixer el nostre pecat, que ens dolgui i deixar que el Senyor canviï el nostre cor. Tingues un dolor de veritat dels pecats que confesses, per petits que siguin, i fes ferm propòsit d’esmena d’ara endavant (sant Francesc de Sales). Per convertir-nos necessitem també la llibertat i el consentiment. El diable lluitarà per deixar-nos travats en la paràlisi del pecat, hem de deixar-nos esbojarrar pel Senyor. Preguem, preguem, preguem per estar lliures de tot pecat i que el Senyor ens mantingui sempre oberts al seu amor. Crist ens protegirà per la intercessió de Maria.

Que la Gospa ens hi ajudi!

                                                                      P. Ferran J. Carbonell