6/09/2016 – La Mare de Déu vol que les famílies es consagrin, però què vol dir?

“Estimats fills, us convido a consagrar-vos al meu Cor Immaculat. Desitjo que us consagreu personalment, com a família i com a parròquia, perquè tot pertanyi a Déu a través de les meves mans (Octubre 1988). 

Què vol dir “Consagrar-se a María” – Fragment de la revista Madre de Dios

“Consagrar-se a la Mare de Déu” vol dir abraçar-la com a Mare vertadera, en línia amb l’exemple de Joan, perquè Ella ja s’ha pres seriosament la seva maternitat amb nosaltres.

El fort sentit de la consagració

La consagració és un Acte complex que es diversifica en casos diferents: una cosa és quan un creient es consagra personalment, assumint uns compromisos específics; una altra cosa és quan es consagra un poble, una Nació sencera o la Humanitat.

La consagració individual està teològicament ben explicada per sant Luis María Grignion de Montfort, de qui el Papa, amb el seu lema “Totus Tuus” (inferit del mateix Montfort, que a la vegada l’havia agafat de sant Bonaventura) n’és el primer “model”.

El Sant de Montfort destaca dues raons que ens impulsen a fer-ho:

1- El primer motiu ens ha esta donat pel Pare, que ens ha donat Jesús per mitjà de María, tot confiant-li-ho a Ella. D’aquí se’n dedueix que la consagració és reconèixer que la maternitat divina de la Mare de Déu, seguint l’exemple de l’elecció del Pare, és la primera raó de la consagració.

2- El segon exemple ve de Jesús mateix. Saviesa encarnada. Ell s’ha encarnat a María, no només per obtenir-ne la vida física, ans també per ser “educat” per Ella i créixer “en edat, saviesa i gràcia”.

“Consagrar-se a la Mare de Déu” vol dir, en essència, acollir-la com a mare vertadera de la nostra vida, en línia amb l’exemple de Joan, perquè ella ja s’ha pres seriosament la seva maternitat amb nosaltres: ens tracta com a fills, ens estima com a fills, ens ho dóna tot com a fills.

Per altra banda, acollir María com a mare significa acollir l’Església com a mare –perquè María és la Mare de l’Església-; i també vol dir acollir els nostres germans en humanitat –perquè tots som igualment fills de la Mare comuna de la Humanitat-.

El sentit profund de la consagració a María es troba pròpiament en el fet que vulguem establir amb la Mare de Déu una vertadera relació de fills amb la seva mare: perquè una mare és part de nosaltres, de la nostra vida, i no la busquem només quan en tenim necessitat perquè li hem de demanar alguna cosa…

Llavors, ja que la consagració és en si un acte que no és el fi en si mateix sinó un compromís que cal viure cada dia, aprenem –a través dels consells de Montfort- a fer, encara que només sigui el primer pas que això comporta: fer-ho tot amb María. La nostra vida espiritual segur que hi guanyarà.

Gabriele Amorth

 

Com s’ha de consagrar la família al Cor Immaculat de María?

És important deixar-se guiar per María perquè només Ella ens pot portar a ser quelcom de sagrat i ser tots de Déu. Per part nostra:

1- S’ha de preparar la consagració amb un temps de pregària comuna en família, una possibilitat és el res del Rosari amb la lectura dels seus missatges.

2- Eliminar de casa tot allò que disgusta al Senyor (no veure segons quins programes de televisió, no llegir determinats diaris, modificar el llenguatge, no profanar la festa, fer les obres de caritat necessàries).

3- Confessar-se i prendre els compromisos que María recomana a Medjugorje.

Llavors, un dia concret, després de la Comunió a Missa, fer un acte comú de consagració, que pot ser el de la Jelena o el dels Gifs de Roma, o bé un d’escrit per vosaltres. La consagració s’ha de repetir sovint; pot ser amb una formula breu com ara: “som tots teus, oh María, i tot el que és nostre és teu”.

La Mare de Déu, a Medjugorje, ens en comença a parlar directament el 1988 però tot el seu missatge: presència, actitud, contingut, no ens mostra res més que el fet que Ella ha vingut i segueix venint per ensenyar-nos què és la consagració i com s’ha de viure. La Consagració al seu Cor és el mitjà, la via per viure l’Amor, per viure tots els mitjans de gràcia amb amor, per portar l’amor en la vida i arribar a Déu-Amor. “Estimats fills, us convido a consagrar-vos al meu Cor Immaculat. Desitjo que us consagreu personalment, com a família i com a parròquia, perquè tot pertanyi a Déu a través de les meves mans” (octubre 1988).

La Consagració no és solament una fórmula, una pregària, també és un canvi radical. A la Missa, amb la consagració, el pa i el vi canvien i es converteixen en Cos i Sang de Jesús. En la nostra vida, amb la consagració, tota la nostra manera de viure ha de canviar i ha de passar de natural a sobrenatural. No només ens comprometem a viure en la gràcia de Déu sinó que allò que fem ho volem fer per complir la voluntat de Déu, per complaure’l, pel seu amor, i tot li oferim a Ell.

Hi ha una consagració personal que compromet a un mateix; hi ha una consagració familiar que vol elevar i santificar tota la vida de la família, les relacions dels cònjuges entre sí, inspirats en el respecte mutu, la humilitat, la bondat, la comprensió i les relacions entre pares i fills; i també hi ha una consagració d’una família més extensa com pot ser la parròquia, que compromet els seus membres a ajudar-se mútuament a viure en Déu i per a Déu. Fent la nostra consagració a María i per mitjà de María, la Mare de Déu pot dur a terme la seva missió de Mediadora de totes les gràcies i ens ajuda a viure en Déu i per a Déu.

Nosaltres ens consagrem al Cor maternal de María amb el nostre amor de fills que ens porta necessàriament a imitar-la no només en els seus privilegis, que són únics i irrepetibles, sinó també en les seves virtuts de criatura humana que va tenir una vida humil i modesta, com la nostra, perfectament imitable. Ens consagrem a María per pertànyer a Déu a través d’Ella, amb el compromís d’imitar-la en la seva actitud d’obertura a Déu, d’escolta atenta de la seva paraula, guardada, meditada en el cor i viscuda. Busquem de viure la seva disponibilitat i disposició a fer sempre la voluntat de Déu, repetint amb el cor: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). Ens consagrem al Cor de María amb la generositat i el fervor en l’acollida de les seves invitacions maternals repetides al llarg dels segles i especialment en les aparicions d’aquests darrers temps a Medjugorje. Confiem-li a Ella la nostra vida, posem-nos a les seves mans i en el seu Cor, deixem-nos guiar aquí a la terra perquè cada pas ens acosti més al cel. Estimem Déu amb el Seu cor i viurem eternament l’alegria que Ella ens promet.

ORACIÓ DE CONSAGRACIÓ AL COR IMMACULAT DE MARÍA

Oh, Cor Immaculat de Maria, summum de bondat, mostra el teu amor envers nosaltres. Que la flama del teu cor, oh Maria, davalli sobre tots els pobles. T’estimem immensament. Imprimeix en els nostres cors un veritable amor. Que el nostre cor sospiri per tu. Oh Maria, dolça i humil de cor, recorda’t de nosaltres quan caiem en el pecat. Tu saps que nosaltres, els homes, som pecadors. Amb el teu cor santíssim i maternal, guareix-nos de tota malaltia espiritual. Fes-nos capaços de contemplar la bondat del teu cor maternal, a fi que ens convertim a la flama del teu cor. Amen.

Dictada per la Mare de Déu a la Jelena Vasilj el 28 de novembre de 1983.

http://medjugorje.altervista.org/doc/pamorth/consacrarsi.html