Pare Livio: Estimats amics, tenim en directe a la Marija de Medjugorje, que ens donarà el missatge de la Verge de la Pau d’avui, dia 25 de juliol de 2017, festa de Sant Jaume Apòstol, i que també és patró de la parròquia. Hola Marija!
Marija: Hola Pare Livio! Una salutació a tots els oients de Radio Maria. Avui, 25 de juliol, como cada 25 de cada mes, la Mare de Déu ens ha donat el missatge. Com molt bé has dit, avui és Sant Jaume, patró de la nostra parròquia de Medjugorje i també patró dels peregrins. Nosaltres sempre pensem que Déu uneix les coses de forma meravellosa. Aquesta tarda la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent:
“Estimats fills! Sigueu pregària i reflex de l’amor de Déu per a tots aquells que estan lluny de Déu i dels manaments de Déu. Fills meus, sigueu fidels i decidits en la conversió. Treballeu en vosaltres mateixos per tal que la santedat sigui veritable en la vostra vida. Encoratgeu-vos cap al bé a través de la pregària perquè la vostra vida a la terra sigui més agradable. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
Pare Livio: Marija, crec que la Mare de Déu ens ha donat tres exhortacions molt fortes en aquest missatge.
Marija: Sí.
Pare Livio: A la primera exhortació ens demana que siguem llum que atregui als qui es troben allunyats dels manaments. És a dir, la Mare de Déu ens convida a ser missioners amb la pregària i també amb la vida.
Marija: Sí. La Mare de Déu ens diu que hem de ser pregària, que hem de ser reflex de Déu. En la primera part del missatge ens parla dels que es troben allunyats; perquè si nosaltres som pregària, si la pregària està en el nostre cor, si tenim el cor obert, Déu hi treballa; i a partir d’aquí podem donar, sobretot amb l’amor de Déu, essent el Seu reflex, als qui es troben allunyats d’Ell.
Pare Livio: Jo veig que als missatges de la Mare de Déu cada vegada es repeteix amb més freqüència la paraula “Manaments”. Una vegada va dir que els Manaments són l’indicador en el camí de la santedat. És a dir, no es pot ser grat a Déu si no se segueixen els seus Manaments.
Marija: Probablement. Si la Mare de Déu ho repeteix és perquè ens vol cridar a viure més profundament els manaments de Déu. Jo crec que és perquè els vivim poc, els practiquem poc i per això la Mare de Déu ens demana que tornem al bon camí per a ser reflex de Déu amb la pregària i amb la nostra manera de viure. Quan tenim en nosaltres aquest amor de Déu, és quan ens tornem reflex per als qui se’n troben allunyats. Avui dia hi ha molta gent allunyada, fins i tot molts que tot i ser batejats estan lluny de la fe. És per això que la Mare de Déu ens crida a ser fidels i decidits en la conversió. Hem de treballar en nosaltres mateixos cada dia i ser constants en abandonar el pecat i viure una vida nova, una vida amb Déu.
Pare Livio: En el darrer missatge a la Mirjana, la Mare de Déu li deia que hi ha massa pecat en aquest món. Tal com deia Sant Pau: “sobreabunda el pecat”. Per això els cristians estem cridats a ser sants, a ser la llum per corregir aquest món.
Marija: Exactament. Jo crec que la Mare de Déu ens està preparant perquè siguem fidels en la pregària per tal de ser reflex de Déu i així a poc a poc, tot i el pecat, abundi la Gràcia i la Misericòrdia del Senyor. La Mare de Déu vol que aquesta gràcia abundi a través nostre, a través de la nostra conversió; també a través d’aquest testimoni del qual, avui dia, el món n’està tan necessitat. La Mare de Déu ens insisteix a treballar en nosaltres mateixos fins que la santedat de la nostra vida sigui veraç. És a dir, no per crear una imatge de nosaltres mateixos, sinó per arribar a una conversió verdadera; d’aquí que ens haguem d’exhortar al be amb la pregària.
Pare Livio: Marija, però ara al nostre món ja no es distingeix un cristià d’un que no ho és. Tots som iguals, hem perdut la nostra identitat de cristians.
Marija: Jo crec que precisament per això la Mare de Déu ens crida. És a dir, la identitat no es perd, si es viu; en canvi si no es viu, es perd tot. Perdem la identitat, perdem la Gràcia, perdem l’Amor; també perdem el do de ser instruments de Déu per acostar a aquells que n’estan allunyats. La Mare de Déu en el missatge d’avui també ens crida justament a això: a caminar amb el Senyor, en la Seva Llum, en la Seva Gràcia. Per això penso que quan la Mare de Déu ens crida a treballar en nosaltres mateixos fins arribar a la santedat de les nostres vides, és perquè quan es viu en santedat només es pot estar en Déu. Aquí a Medjugorje veiem com hem fet amistat en Déu a través de la Mare de Déu amb gent que va venir fa molts anys, i aquestes amistats són profundes i no les hem perdut mai. Són amistats dels primers temps de les aparicions i segueixen fidels, properes a nosaltres com a germans, fins i tot més que germans; i això és molt bonic. Això és una riquesa molt gran a la meva vida. Moltes vegades Déu ens posa gent a prop perquè ens enriqueixin. Déu ens crida a formar part d’aquesta família que hem conegut a través de la Mare de Déu, no només amb els cristians d’aquesta parròquia sinó amb els cristians de tot el món, que estan units, que són forts i que s’exhorten en la pregària i en el bé, tal com ens demana la Mare de Déu.
Pare Livio: Em sembla que en el missatge del mes de juny, Ella ens agraïa la nostra perseverança.
Marija: Sí.
Pare Livio: És molt important continuar perquè les persones que perseveren són exhortació per als qui es cansen i reculen.
Marija: Si mirem enrere i algú em diu: “Marija, tornem als anys 80”. Veig la meva vida al principi de les aparicions, veig tants peregrins, tants amics, i si hagués d’escollir el tipus de vida i de família, tornaria a escollir la mateixa vida que Déu m’ha donat. He de dir que no va ser fàcil. Recordo que al matí, mentre em vestia, pensava que potser al vespre ja m’hauria mort. Sempre pensava que podia ser l’últim dia de la meva vida. Era així! Perquè vivíem amb el comunisme, amb les persecucions, no era una situació normal. Moltes vegades no podíem dormir. La meva mare solia dir: “això ja no és casa nostra”, perquè s’havia tornat com una estació de tren, amb gent que arribava, ens mirava i marxava. Però alhora sentíem la gràcia a través de la Mare de Déu, que Déu ens havia escollit a nosaltres que no érem ningú, ningú; d’un lloc la riquesa del qual només són pedres i grava. A Medjugorje, sobretot als turons, no hi ha ni un arbre; és tanta la pobresa de la seva terra que només hi han pedres. Tot i així, la Mare de Déu es va enamorar d’aquest lloc perquè hi va trobar una fe viva. Aquesta fou la resposta de la Mare de Déu quan se li va preguntar per què havia escollit aquest lloc. Que el Senyor ens ajudi a mantenir i a viure aquesta fe i a transmetre-la per ajudar als demés fins que arribi el moment de trobar-nos amb Déu de cara.
Pare Livio: Gràcies Maria per aquestes consideracions tan boniques. Et volia preguntar per el Festival de la Joventut que començarà l’1 d’agost. Te’n recordes de com va sorgir la idea d’aquest festival per als joves en el pare Slavko?
Marija: Mira, érem joves, gairebé nens, quan la Mare de Déu va començar les seves aparicions aquí. La meva mara fins i tot ens feia broma quan tornàvem a casa després d’haver estat tanta estona a l’església, dient-nos que ja ens hi podíem haver quedat a dormir. En aquell temps vam aprendre que l’església no és solament la construcció sinó que l’església som nosaltres. Així vam començar a viure a l’església i com a església amb els grups de pregària. Desitjàvem tant lloar i glorificar Déu! Desitjàvem tant agrair-li tot el que rebíem d’Ell! Així fou com de mica en mica va néixer aquesta idea per ajudar també a altres joves com nosaltres. A vegades ens preguntaven: “Per què a vosaltres? No ho sabem! Quan li vam demanar a la Mare de Déu, Ella només ens va respondre que ens havia escollit a nosaltres. Sabíem que no érem els millors, però el Senyor ens havia escollit. Anàvem prenent consciència que els joves eren el futur del món i que els hi havíem de donar el nostre testimoni, transmetre aquestes vivències. Avui, per exemple, hem celebrat a la parròquia el 25è aniversari de la primera missa del pare Mirok, que fou la primera vocació de la parròquia de Medjugorje. El pare Mirok és un sacerdot de la nostra edat, havíem anat junts a l’escola primària; avui ha donat el seu testimoni a la festa de Sant Jaume, dient que si la Mare de Déu no s’hagués aparegut, ara ell no seria sacerdot; però amb les aparicions va sentir una gran conversió a la seva vida i el desig d’entregar-se completament al Senyor. A vegades li fem broma dient: “Mireu quines vocacions tan bones hi ha a Medjugorje”, perquè és un jove fort, com un jugador de rugbi, sempre somrient, sempre content, tant en la seva vida de sacerdot com en la seva vida personal. Les vocacions sacerdotals de Medjugorje són així, no com d’altres que a vegades fins i tot semblen tristes. Han de ser el reflex de Déu; això és el que la Mare de Déu ens demana.
Pare Livio: Em sembla que la Mare de Déu, als anys 86-87, en els missatges que et donava, convidava els joves a pregar durant un any per una causa.
Marija: Sí. La Mare de Déu ens va demanar al nostre grup de pregària que dediquéssim un any de pregària abans de prendre una decisió sobre el futur de les nostres vides: és a dir, abans de casar-nos, abans d’anar a la universitat, abans de començar a treballar si ja havíem acabat els estudis, etc. Ella ens va exhortar a dedicar un temps a Déu. Ella sempre guiava el nostre grup d’una manera molt bonica. Podem dir que el Festival de la Joventut era el suc de tantes invitacions fetes per la Mare de Déu, sobretot per donar testimoni. Al principi els testimonis eren molt intensos, no tan sols per els vidents sinó també per les nostres famílies, perquè en aquell temps no hi havia enlloc més. Ara, gràcies a Déu, es poden visitar moltes comunitats, hi ha altres activitats pastorals: l’església, que cada 25 de cada mes està oberta tota la nit amb adoració per agrair el Senyor aquest do que ens dóna.
Pare Livio: Recordo que vau començar amb grups petits, fins que heu arribat a 50.000 persones de 80 nacions. Aquest Festival de la Joventut era una petita llavor que ha crescut com un arbre.
Marija: Sí, efectivament. Tal com dius, pare Livio, d’una petita activitat de parròquia, hem passat a un festival internacional, essent el període més important de l’any. La presència de joves és massiva i creiem que el més important són els testimonis. De fet, cada tarda hi ha un testimoni. Cada dia celebra la missa un sacerdot acabat d’ordenar. És molt bonic de veure en aquesta trobada fins i tot joves que viuen apartats de la fe i quan venen aquí a Medjugorje senten l’alegria de ser cristians. Com bé has dit, durant aquests dies, aquí s’hi reuneixen entre 50.000 i 80.000 persones, així que ara mateix és un moment molt tranquil fins que arribin els joves. Medjugorje s’està preparant amb moltes coses: tant en les coses petites com ara la neteja de les cases, ja que totes estaran plenes de peregrins, com també en l’espiritual. Per exemple, els frares i monges de la parròquia han fet recessos. La nostra parròquia de Sant Jaume ha de ser una invitació pels peregrins. Avui mateix a la missa, el pare Marok ha dit que hem d’acollir molt bé els peregrins per ajudar-los a fer que la seva trobada amb la Mare de Déu sigui un impuls pels que estan cansats, per trobar la fe. Molts joves no troben la fe. Jo, a tots aquests, els convido a venir a Medjugorje i veuran com n’és de bonic ser cristià, cantant, fent adoració cada nit, etc. Els meus fills em diuen que volen que els seus amics vinguin aquí durant aquests dies, que tinguin aquesta experiència tan bonica, que sentin aquesta frescor, aquesta primavera de l’Església que és la primavera de Déu a través de la Mare de Déu.
Pare Livio: Marija, i a més de molts joves, durant aquests dies també venen moltíssims sacerdots, entre 500 i 600, que es distribueixen per a les confessions i això sí que és un espectable meravellós.
Marija: Sí pare Livio. Ahir van arribar dos bisbes de Polònia. Fa quatre dies hi havia un bisbe d’Alemanya, també de l’Amèrica Llatina. La veritat és que venen molts bisbes i sacerdots. Avui dia 25 també hi havia molts sacerdots a la capella, a més de la gent que tradueix el missatge. Ho fan des del principi, el transmeten per internet o per telèfon, com aquesta entrevista que ara estem tenint a Radio Maria. Són moltes les formiguetes que des de fa molts anys treballen perquè el missatge pugui arribar cada vegada més lluny. Són laics que fan moltes traduccions del croata a l’italià i altres llengües per fer una feina molt delicada per tal que cada paraula sigui igual en totes les llengües, perquè el significat del missatge no es desvirtuï. Abans rebíem peregrins però ara ja no. Avui la capella era plena de sacerdots perquè et diuen: “avui som aquí i demà ja marxem”, i no els hi podem dir que no, perquè la Mare de Déu sempre ens ha dit que els sacerdots són els seus fills preferits.
Pare Livio: Marija, una última pregunta. Segons el teu parer, què està preparant la Mare de Déu?
Marija: La Bellesa. Aquesta ha esta la darrera paraula que la Mare de Déu ha dit. M’he quedat una mica…sorpresa. Para Livio, digues, quina ha set la darrera frase de la Mare de Déu?
Pare Livio: Ha dit: “Gràcies per haver respost a la meva crida”
Marija: ¡Nooo! No, no, pare Livio. Ha dit: “Encoratgeu-vos cap al bé a través de la pregària perquè la vostra vida a la terra sigui més agradable”
Pare Livio: Doncs potser s’ha traduït malament la paraula “agradable”. S’hauria d’haver traduït “més bella”.
Marija: La traducció de la paraula, en croata, seria igual, és a dir feliç, agradable, bella. Ho hem discutit i hem decidit posar “agradable” perquè la Mare de Déu vol que aquest sigui el primer punt per anar al Paradís. Hem de començar aquí a la Terra a sentir-nos com en el paradís, vivint els manaments i vivint l’amor de Déu.
Pare Livio: De tota manera, no trobo que sigui una bona traducció. A mi no m’agrada.
Marija: Hem decidit posar aquesta paraula perquè això és el que la Mare de Déu volia dir. Per exemple, “creu” significa problemes, temptació …
Pare Livio: Potser volia dir “serena”?
Marija: No, no pare. Aquesta és la traducció oficial … (riu). Sovint es diu que la vida dels cristians és molt difícil perquè han de pregar, sacrificar-se… Per això la Mare de Déu diu: “perquè la vostra vida a la terra sigui més agradable”.
Pare Livio: Sí, perquè el bé, fa bé. I el mal, fa mal.
Marija: Sí. La Mare de Déu vol que visquem de manera agradable per donar aquest pas cap al Paradís. Moltes vegades veiem cristians que estan tristos, angoixats, queixosos, de mal humor. A vegades hi ha les senyores pies dels sacerdots que sembla que t’esperin amb l’escombra, com dient: “Qui ets tu per venir a empipar?” Sovint tenim aquesta actitud com de rebuig. Per això la Mare de Déu ens diu que ens hem d’exhortar al bé a través de la pregària, perquè la nostra vida a la Terra sigui més agradable; en les coses petites, en els gestos petits, abraçant-nos i dient-nos que ens estimem. Aquí a Medjugorje tot sovint diem: “Anem al Turó de les Aparicions a fer-nos una abraçada” i allà, tot mirant-nos als ulls, ens diem que ens estimem. Moltes persones es posen a plorar perquè diuen que feia molts anys que ningú no els hi deia que els estimava. De fet, la paraula “T’estimo” és molt important. Els científics també diuen que una abraçada produeix benestar.
Pare Livio: És que hi ha una veritat per experimentar. És a dir, al costat de Déu, experimentant amb la pregària, es viu molt millor.
Marija: Sí, som tots més positius, més oberts. La Mare de Déu diu que la vida és com un sospir i que hem de posar la nostra mirada en la vida eterna; així la nostra fe es torna més profunda, més autèntica.
Pare Livio: Gràcies Marija per aquest testimoni tan bonic. Ets una d’aquelles persones que tenen el reflex de l’Amor de Déu per a tots els qui n’estan allunyats.
Marija: Vull dir que aquí a Medjugorje sempre estem en pregària. També aquest vespre, a partir de les 22.00 hi haurà adoració tota la nit com cada dimarts i dissabte. Molta gent arriba a Medjugorje i veuen Jesús exposat i amb molta gent agenollada en oració, fins i tot bisbes. Recordo un bisbe que em deia que no volia venir, però que els seus amics li van insistir molt i quan va anar a l’adoració i va veure tants joves agenollats sobre la grava, tanta gent davant de Jesús, es va emocionar. Ell tenia intenció d’amagar-se, de passar desapercebut al mig de la gentada, en canvi va treure el solideu de bisbe, la creu de bisbe i va pregar en mig d’ells. Va dir que allà havia vist fe en la pregària. Que bonic veure aquesta reacció dels nostres bisbes!
Pare Livio: Gràcies Marija. Recorda’t de tots els oients de Radio Maria en l’Aparició de la Mare de Déu.
Marija: De tot cor. Especialment de tots aquells que no poden venir perquè són vells o estan malalts. Les seves pregàries s’uneixen a les nostres. Us vull demanar que oferiu els vostres petits sacrificis a la Mare de Déu; us ho agrairà molt i els farà servir per al bé de la Humanitat.
Pare Livio: Gràcies Marija. Ara acabem amb la pregària.
Font: Radio Maria Itàlia
Clica aquí per imprimir.
