28/07/2016 – Entrevista del P. Livio sobre el missatge de 25 de maig

Missatge de 25 de maig de 2016

P. Livio.- Estimats amics, ara tenim en directe a Radio Maria a la Marija de Medjugorje que ens porta el missatge de la Reina de la Pau d’avui, 25 de maig de 2016. Hola Marija!

Marija.- Hola, Pare Livio. Hola a tots els radio oients. Aquí a Medjugorje finalment ha arribat el sol, tot i que encara refresca. Avui, dia 25, com cada 25 de cada mes, la Mare de Déu ens ha donat el missatge següent: “Estimats fills, la meva presència és un do de Déu per a tots vosaltres i un encoratjament a la conversió. Satanàs és fort i vol posar desordre i inquietud als vostres cors i pensaments. Per això, vosaltres, fills meus, pregueu perquè l’Esperit Sant us guiï pel veritable camí de la joia i de la pau. Jo sóc amb vosaltres i intercedeixo davant el meu Fill per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

P. Livio.- Marija, una petita reflexió sobre el missatge. Et volia dir, Marija, que el 25 de juny serà el 35è aniversari de la presència diària de la Reina de la Pau aquí a la Terra i la Mare de Déu ens diu que és “un do de Déu i una exhortació a la conversió”. I el que volia dir és que: no et sembla que ens hem acostumat a aquesta presència i no ens adonem que tot això que passa és una gràcia que cap altra generació no ha tingut mai?

Marija.- No només això. La presència de la Mare de Déu és una alenada d’aire fresc per a la humanitat. I també un do de Déu, perquè ens està portant al camí dels manaments de Déu, a la conversió. I aquesta exhortació que la Mare de Déu ens dóna és per a tots, per a mi, un regal, com ella sempre reconeix: “Déu m’ha permès estar entre vosaltres”. I això, amb tot el cor, amb aquesta alenada que Déu ens dóna, encara avui, aquesta presència de la Mare de Déu, és increïble, tant fort i al mateix temps un regal; un do que veiem cada dia.

P. Livio.- La Verge també ens ha dit que molts han respost a la seva crida però que hi ha moltes persones que ni tan sols l’han escoltat. No hem entès la gràcia immensa d’aquesta presència.

Marija.- No només això, crec que hi ha molta gent que s’ha penedit, que ha tornat a casa, a la seva parròquia, tenen grups de pregària… hi ha molta gent que ha canviat radicalment de vida gràcies a aquests grups de pregària. Però el paganisme també és molt fort: internet, la televisió… En la societat actual Déu no existeix, no hi ha lloc per a Ell. Hem de fer el que ens diu la Mare de Déu, tornar a la parròquia. Recordo quan vaig venir a Itàlia, anava a les adoracions i el capellà sortia a l’exterior de l’església, portant el Santíssim, i deu o vint persones l’acompanyaven. Tornava a entrar, posava el Senyor al Sagrari i acabava. Avui en canvi veig una altra realitat en les adoracions. Vaig fer un viatge turístic a Itàlia i uns amics em van dir: “saps? Aquí hi ha una capella de l’Adoració”. I vaig començar a investigar sobre quan havia començat i fou gràcies a un sacerdot que havia anat a Medjugorje i que va posar en marxa aquesta iniciativa. I avui, en aquesta ciutat, hi ha una capella d’Adoració…, són les realitats que s’han convertit en les nostres vides. No només a la parròquia sinó també la vida als hospitals, els moviments, els grups de pregària… Puc dir, de tot cor, el que sovint diuen els proverbis, que fa més soroll un arbre que cau que tot un bosc que creix… Estic segura que hi ha tot un bosc ple de bons hàbits, amb bones persones, bons cors que fan coses precioses, sobretot els joves… Sovint només ens fixem en la part negativa, en canvi la Mare de Déu ens veu i tal com ens diu, ens crida a la conversió, però al mateix temps també ens diu que hem de ser més lliures. Crec que avui dia hem de ser més decidits, més lliures, més forts en la pregària i també donant testimoni.

P. Livio.- Avui dia veiem molta gent que s’allunya però també en veiem molta que es converteix. Això és una realitat!

Marija.- Avui m’he trobat una persona que m’ha dit: “vull donar testimoni, avui m’he confessat i és la primera vegada que vinc a Medjugorje. M’he confessat per primera vegada i he plorat molt. Em vaig intentar suïcidar perquè la meva vida ja no tenia sentit. Però avui veig que la meva vida i el meu testimoni, que ara donaré, volen ser esperança en una vida nova”. Qui es planteja el suïcidi és perquè ja està cansat de la vida, però llavors el Senyor li dóna una nova oportunitat.

P. Livio.- Això és veritablement la Gràcia de l’Esperit Sant. Com diu la Mare de Déu, aquestes conversions són obra de l’Esperit que toca els cors. 

Marija.- Sí… Penso que nosaltres podem fer el que vulguem perquè som lliures, podem pecar fins al fons, però ens hem de plantejar la vida segons els manaments de la llei de Déu i convertir-nos cada dia una mica més. La Mare de Déu ens diu: “sigueu sants!, agafeu les vides dels sants i imiteu-les…”. Llavors la nostra vida es converteix en una imitació de Crist, imitació de la Mare de Déu, imitació dels sants. Llavors es converteix en un hàbit. Recordo els primers anys, pregàvem perquè no sabíem què més fer… No sabíem gran cosa però pregàvem amb el cor. Avui, què fem? Preguem amb el cor. Jo sempre dic que el que faig, ho faig amb amor, amb el cor, després el Senyor ja ho sap… I jo, dins del meu cor sé que ho faig amb amor a Jesús: un testimoni, un caramel, un somriure…, i tantes coses petites que es converteixen en grans perquè la nostra vida també es converteix en una vida nova, una vida de testimoni.

Ahir parlava amb un sacerdot que havia vingut a fer un recés aquí a Medjugorje i em va dir: Marija, et conec des del 86, llavors eres petita i lletja, ara ets gran i segueixes essent lletja… (haha) però ara ets molt bonica perquè veig que el Senyor treballa en tu.” Jo li he dit que sóc maca perquè sóc la imatge de Déu, ja no tinc por, el Senyor m’està transformant, sóc el seu instrument, per això ens converteix en persones boniques… La Mare Teresa, era lletja o maca?

P. Livio.- Era preciosa!

Marija.- Era preciosa, però era geperuda, era vella, arrugada… Era preciosa en el sentit que l’Esperit Sant l’havia transformat perquè es convertís en Mare Teresa de Calcuta. I jo crec que tots nosaltres podem ser així. No bonics estèticament sinó espiritualment. La persona que es torna bonica espiritualment perd aquella estètica exterior de les persones que es transformen mitjançant una operació quirúrgica. La Mare de Déu mira el cor, i aquesta és la vida. Tal com diu la Sagrada Escriptura, els més forts arriben a 80 anys, els menys forts arriben als 70; moltes vegades, quan dono testimoni, dic: 100 anys! Però durant aquests 100 anys aquí a la terra, què hem fet?

P. Livio.- Escolta Marija, el que sorprèn de Medjugorje és que durant tot aquest temps hem vist morts que han ressuscitat, és a dir, persones que eren grans pecadors i que han acabat escollint el camí de la santedat.

Marija.- És veritat. Recordo una experiència fascinant: un sacerdot americà a qui van oferir un viatge a Medjugorje perquè havia deixat el sacerdoci, i el seu amic metge li havia regalat aquest viatge. Però quan va viatjar a Medjugorje, va perdre la maleta; ell era un sacerdot perfecte, d’una parròquia rica, jugava al golf, però poca pregària; molts compromisos, però poca pregària. Quan va viatjar a Medjugorje, el Senyor va predisposar les coses de tal manera que fins i tot perdés la maleta. Jo em vaig adonar que ni tan sols celebrava la missa, així que el vaig anar a buscar a mitja nit i el vaig portar al pare Jozo. Al pare Jozo li vaig dir que jo no parlava anglès, que busqués algú que li fes d’intèrpret i que parlés amb ell ja que aquell sacerdot ni tan sol celebrava missa. Així que van parlar. Pensa que era mitjanit, i vam haver de tirar pedres a la finestra del pare Jozo per despertar-lo! Va sortir a la finestra i va dir: Qui hi ha? I nosaltres vam contestar: som nosaltres! T’hem de parlar, és urgentíssim. Aquell sacerdot estava perdut. Va morir –ara ho puc dir- va morir sant! Ja s’havia comprat una casa i tenia una nova feina perquè volia deixar el sacerdoci. Doncs va morir com a sacerdot sant! Perquè aquí a Medjugorje va renéixer, el Senyor el va plasmar, el va transformar i ell va tornar a la vida, no a una vida d’un home de negocis sinó com a sacerdot. Puc dir que gràcies a ell i a d’altres sacerdots de la seva diòcesi, el seu bisbe també va venir a Medjugorje i va afirmar que havia estat testimoni de la transformació d’aquests sacerdots i que venia per aquest motiu, per haver estat testimoni de la conversió radical d’aquests sacerdots. He conegut moltes persones amb històries similars i a vegades em venen ganes d’escriure un llibre amb tots aquests testimonis.

P. Livio. – De tota manera, el miracle de la conversió el tenim davant nostre cada dia. És el miracle més gran d’aquest món. Aquestes persones que canvien de vida… Aquesta és la nostra gran esperança d’avui dia, i tot això ens ho facilita la presència de la Mare de Déu.

Marija. – Perquè en realitat és el bon Déu qui transforma els cors. Tal com diu la Mare de Déu, ella intercedeix amb el seu Fill, perquè el Senyor, quan canvia un cor, obra de forma meravellosa i per això no hi han explicacions. Les persones que veig sovint, quan es confessen, quan realment obren el seu cor, es tornen precioses, increïbles. Perquè la conversió que experimenten és tan preciosa!. A d’altres parròquies potser no troben el valor, el valor d’obrir el cor o de confessar un pecat determinat. En canvi aquí, això esdevé quelcom de completament normal, perquè ens trobem sota el mantell de la Mare de Déu i això ens dóna seguretat, ens desarma. Ja no existeix el que el món pensa, el que el sacerdot diu, la manca de valor: només hi ha la voluntat de canviar de manera radical la nostra vida. Això és meravellós.

P. Livio. – És el desig de tornar a néixer.

Marija. – Sí.

P. Livio. – Però també hem de pregar, perquè Satanàs és fort i sense la pregària ens provoca confusió mental i ens treu la pau.

Marija. – Sí. Ens infon intranquil·litat; en els nostres cors i en els nostres pensaments. Crec que avui això és el que vol al món: crear desordre, intranquil·litat, que tots ens convertim en ovelles, que ens convertim en fills del món. Però Déu ens diu que hem de ser lliures, perquè Ell ens dóna llibertat total en qualitat de fills de Déu, ja que Ell ens ha creat. Per això mateix la Mare de Déu no ens obliga sinó que ens crida. Fins i tot els missatges: tenim la llibertat de viure’ls o de no viure’ls. Podem convertir-nos o podem no convertir-nos. Però jo dic que ens convé més convertir-nos, perquè per pocs anys posem en joc tota una eternitat.

P. Livio. – És cert, no hi ha dubte. Escolta Marija, aquest missatge em sembla molt interessant: el camí de Déu és alegria i pau; el camí de Satanàs és desordre i intranquil·litat. Aquest desordre i aquesta intranquil·litat és el que experimentem quan vivim en el pecat. I l’experimentem en el nostre cor, ja que quan ens confessem, quan tornem al camí correcte, trobem realment l’alegria i la pau. No són coses efímeres.

Marija. – És veritat, és veritat. I ho veig constantment; quan estem a prop de Déu, vivim segons els manaments; quan estem lluny de Déu, quan intentem viure només amb les nostres forces, estem perduts. Sovint veig que la gent busca mags, bruixots o fins i tot el reiki o altres formes de meditació oriental, que et porten a dir: “Jesús, misericòrdia!”. En el nostre cor, en el nostre esperit, anem buscant la pau, i si no la trobem anem a buscar aquests mestres moderns a través del ioga i de coses similars, però això vol dir que estem buscant en el lloc equivocat. En canvi Déu ens ha creat i només en Ell podem trobar la pau.

P. Livio. – Marija, diumenge vinent és la festa de l’Eucaristia i podem afirmar que la Mare de Déu, a Medjugorje, ha posat l’Eucaristia al centre de tot.

Marija. – És veritat. Aquesta nit, com cada 25 de cada mes, tenim la vetllada d’adoració durant tota la nit. Per a nosaltres, la festa de Corpus Cristi és demà.

P. Livio. – El que volia dir és que, des del principi, la Mare de Déu ha posat la missa de cada dia al centre de la vida de la parròquia.

Marija. – Sí. Nosaltres diem que Medjugorje és la terra de Maria. Imagineu-vos que quan es va construir l’església, Medjugorje s’estava buidant ja que els joves marxaven a les ciutats; i tothom es preguntava perquè una església tan gran que sembla un aeroport. I en canvi avui ha quedat petita! La muntanya de la creu: la gent hi va pujar el formigó, la sorra, etc. per edificar aquella creu immensa. Avui allà s’hi resa el Via Crucis. Però encara faltava quelcom: la muntanya de les aparicions: i la Mare de Déu es va aparèixer! Aquest triangle, que nosaltres anomenem triangle afortunat, és un lloc privilegiat per a Déu. Tot formava part del projecte de Déu, fins i tot les nostres vides estan en el projecte de Déu. Aquesta és la meravella.

P. Livio. – Marija, trenta cinc anys no són massa?

Marija. – No, són poquíssims pare Livio, ja que aquests cinc-deu minuts durant els quals gaudim de la presència de la Mare de Déu, no són trenta cinc anys, són el Paradís. És una competició que Déu ens està proposant entre el Paradís i l’infern. Perquè hem d’escollir, i crec que la Verge, amb la seva presència, ens està convidant tots a escollir el Paradís….I la vida eterna.

P. Livio. – Clar, perquè si existeix la Mare de Déu, vol dir que també existeix el Paradís.

Marija. – Exacte. I el més bonic és que cada dia, quan estic en presència de la Mare de Déu, en el moment en el que Ella s’allunya, em queda al cor aquell desig de Paradís. I em venen ganes de cantar la cançó de Sant Felip Neri: “prefereixo el Paradís”. Sí, és així… és com pensar: “Sí, estic aquí, lluitant, fent i desfent coses, rento, planxo, visc, però dins el meu cor hi ha el Paradís”. Hem de lluitar cada dia amb moltes coses petites, però si en el cor hi tens aquest desig de Paradís, la vida va fluint com una alenada.

P. Livio. – Amb el Paradís al cor, Marija, no fa por envellir.

Marija. – Sí pare Livio, ja que en nosaltres passa al revés: ens rejovenim per al Paradís!

P. Livio. – Tots tornem a ser joves!

Marija. – Clar, perquè al paradís som tots joves. Aquí hem de fer front a la vellesa, a les malalties –en aquest aspecte sempre penso en Joan Pau II-, però això és el nostre purgatori.

P. Livio. – Marija, ja sabem el que va passar a Joan Pau II fins al moment de la seva mort, però 4 hores després de morir va aparèixer ben feliç al costat de la Mare de Déu al vident Ivan, lluminós i somrient tot mirant-la.

Marija. – Perquè si ens mantenim prop de la Mare de Déu, ens convertim com Ella: pensa quants anys té la Mare de Déu i en canvi sembla que només en tingui vint!

P. Livio. – Joventut eterna.

Marija. – Imagina’t nosaltres, que quan vam començar amb les aparicions érem més joves que la Mare de Déu i ara som més vells que Ella! Al Paradís no hi ha vellesa.

P. Livio. – La Mare de Déu va dir que havia nascut … a quin any va dir que havia nascut feia 2000 anys? Pot ser el 1983?

Marija. – No me’n recordo pare Livio… hauríem de revisar els anals….estic renyida amb les matemàtiques…

P. Livio. – Va dir “avui, 5 d’agost, es compleixen 2000 anys del meu naixement”, em sembla que ho va dir el 1983 o el 1984.

Marija. – Demà li preguntaré!

P. Livio. – Si li demanes, somriurà!

Marija. – Esperem convertir-nos en l’alegria de la Mare de Déu! Quan penso en la Mare de Déu, el cor se m’omple d’alegria.

P. Livio. – ¡Gràcies Marija!

Font: Radio María