23/1/2017 – La Mare de Déu va arribar a les seves vides amb una missió

TOTES LES GERMANES, AMB L’EUGENIA AL CENTRE DE LA IMATGE

EL NACHO I LA PAULA, AMB LES SEVES CINC FILLES, ENTRE LES QUALS L’EUGENIA

La Mare de Déu va arribar a les seves vides amb una missió molt especial.

Tot i ser encara un matrimoni molt jove, el Nacho i la Paula ja han hagut de patir molt, tot i que en aquests anys han pogut experimentar de manera extraordinària que la Mare de Déu els ha acompanyat en els moments més durs, i també que la misericòrdia de Déu no acaba mai, sobretot des que van conèixer la gravíssima malaltia de la seva filla i van estar durament pressionats perquè avortessin. Això no obstant, van decidir dir sí a la vida i ni Maria ni el seu Fill Jesús els han abandonat des d’aleshores.

El dissabte 10 de desembre van donar testimoni a la parròquia de Colmenar del Arroyo (Madrid).

Aquest jove matrimoni tenia dues filles petites quan la Paula va tornar a quedar embarassada. Al cap de poc temps va començar a trobar-se malament i finalment van descobrir que es trobava afectada per un virus, que en aquest cas concret s’anava alimentant del cervell del bebè.

A aquest patiment enorme s’hi afegeix el fet que tots els metges a qui els derivaven els empenyien a avortar ja que la seva filla naixeria com un vegetal. Fins i tot els van animar a avortar un cop sobrepassat el límit legal per fer-ho.

Ells no es van plantejar ni de bon tros aquesta possibilitat i van començar a pregar junts demanant que es curés i que la sabessin estimar amb tot el cor si finalment naixia malalta.

Fins i tot es va crear una cadena de pregària per al bebè a Espanya i també a d’altres països.

L’Eugenia finalment va néixer, cosa que ja era tot un miracle, però amb una afectació cerebral molt severa i completament sorda, una situació que no resultava gens fàcil per aquest matrimoni.

Aquest moment va ser molt dur per aquest jove matrimoni. La Paula no parava de preguntar-se “on havien anat a parar tots els rosaris i les misses de tanta gent” i “com era que el Senyor no ens hagués concedit el miracle després de tota la gent que havíem acostat a Déu”. Però aquestes preguntes només se les feia a si mateixa ja que el Nacho estava totalment enfonsat i s’havia rebel·lat contra Déu.

Una associació que creixeria més del que es pensaven

Ambdós recorden aquells mesos com un període molt complicat, ple d’angoixes i patiments, als que s’hi havia d’afegir, a més, la gran despesa que suposava cuidar l’Eugenia.

I així va sorgir una altra iniciativa, quan el Nacho va dir que començaria a córrer per l’Eugenia, per veure si alguna empresa l’ajudava a sufragar les despeses. Aquesta carrera es va acabar convertint en l’associació Run4smiles o “Jo corro per l’Eugenia” que ara ajuda a moltes famílies amb casos semblants.

Després de la filla malalta, embaràs de bessones

Però encara hi havia més sorpreses per aquest matrimoni. Aviat es van tornar a quedar embarassats, aquesta vegada de bessones. L’esgotament físic i mental era aclaparador i tot i que estaven molt units, els frec a frecs eren inevitables. “El Nacho i jo ens donàvem suport i ens estimàvem molt però en moments crítics o de tensió que teníem amb l’Eugènia sortien enfrontaments perquè no enfocàvem les coses de la mateixa manera”, explicava la Paula, que també afegia que per postres el seu marit li seguia donant la culpa de la malaltia de la seva filla Eugènia a Déu.

Maria va aparèixer en el moment més dur

I fou en aquestes circumstàncies com la Mare de Déu de Medjugorje va aparèixer a la seva vida.

Fou una amiga de la Paula que n’hi va parlar i li va dir que en aquell poblet bosnià, Maria demanava als seus fills que parlessin menys i preguessin més. Aquest fet la va ajudar molt a deixar d’exigir al seu marit i començar a pregar per la seva conversió. Els fruits de la pregària van arribar aviat i segons la Paula, “com que la Mare de Déu és la nostra mare que no ens nega res, fa un any i mig el meu marit va fer el recés d’Emaús i va tenir una conversió impressionant.“

Una peregrinació per donar gràcies a la Mare de Déu que va tenir sorpresa

El seu matrimoni semblava nou i pocs mesos després van decidir peregrinar a Medjugorje per donar gràcies a la Mare de Déu per tots els regals que estaven rebent des del cel. “Va ser un viatge meravellós en el que ambdós ens vam omplir de l’Amor de Déu a través de la nostra Mare”, afirmava ella.

A més, Maria tenia una missió per a ells, i ho van entendre en aquesta peregrinació. “La Mare de Déu ens va posar al cor que l’associació que havíem fundat, no havia de servir només per ajudar econòmicament a les famílies, sinó també per compartir la nostra experiència de vida, i com el fet de pregar junts, donar-nos suport i confiar ambdós en el Senyor ens havia unit com a matrimoni i ens estava ajudant a afrontar el nostre dia a dia amb molta més pau i felicitat, a pesar de tenir una malaltia a casa.”

La missió que la Mare de Déu els hi va encomanar a Medjugorje

Amb aquest missatge gravat al cor, van tornar de Medjugorje amb més de 150 rosaris per repartir a totes les famílies amb nens a qui estaven ajudant i per als seus associats i col·laboradors.

Ara el Nacho i la Paula ajuden a parelles que passen per penúries i patiments com els que ells van experimentar. “Rebem a casa matrimonis que estan passant per situacions familiars com la que vam passar nosaltres, per parlar i perquè coneguin la nostra família de primera mà, també donem testimoni a la parròquia, als cursets prematrimonials, associacions que ens conviden, als recessos d’Emaús, i on el Senyor ens va demanant”.

Quan la creu és motiu de goig

I ara el patiment per la malaltia de la seva filla té un altre sentit. “La creu d’aquesta malaltia, que visc diàriament, és un misteri que humanament no s’entén, i que es rebutja. Però si li obres de bat a bat el teu cor i la teva vida a Déu i li dius: “Que es faci la teva voluntat, encara que faci mal”, aquesta creu comença a convertir-se en goig, perquè t’adones que tot i la teva petitesa d’home pots ajudar a salvar ànimes. I a més, Déu és tan bo i tan pare que en el moment que li dius Si, és Ell qui acaba portant la creu, perquè com heu vist, et posa milions d’àngels per ajudar-te, i et cuida i es preocupa de les coses més petites, com ara les materials”.

Javier Lozano