22/10/2015 – Entrevista a Jakov Colo

La meva vida amb la Mare de Déu: un vident es confessa i ens recorda …

 

Jakov Colo explica: tenia 10 anys quan la Mare de Déu es va aparèixer per primera vegada. Abans d’allò mai no havia pensat en una aparició. Vivíem aquí, al poble. Érem força pobres, no sentíem les notícies, no coneixíem altres aparicions, ni les de Lourdes ni les de Fàtima ni d’altres llocs on s’havia aparegut la Mare de Déu. Així que un nen de 10 anys no pensa realment en aparicions ni en Déu. Al seu cap hi té coses molt més importants per a ell: estar amb els amics, jugar…no pensa en pregar. Però quan vaig veure per primera vegada, a baix a la muntanya, un figura de dona que ens convidava a pujar cap amunt, al meu cor de seguida vaig sentir una cosa especial. De seguida vaig entendre que la meva vida estava a punt de canviar radicalment. Llavors, quan vam pujar, quan vam veure la Mare de Déu de prop, amb aquella bellesa, aquella pau, aquella alegria que et transmetia, en aquell moment per a mi no hi havia ningú més. En aquell moment només existia Ella i en el meu cor només hi havia un sol desig: que aquella aparició es tornés a repetir, que la poguéssim tornar a veure.

La primera vegada que la vam veure, degut a l’alegria i l’emoció no vam poder dir ni una paraula, només ploràvem d’alegria i pregàvem perquè allò es tornés a repetir. Aquell mateix dia, quan vam arribar cadascú a casa seva, va arribar el problema: com els hi havíem de dir als nostres pares que havíem vist la Mare de Déu? Ens dirien que estàvem bojos! De fet, al principi la seva reacció no va ser gens bona. Però a mesura que ens van anar veient, que van veure el nostre comportament (com deia la meva mare, era tant diferent que ja no volia sortir amb els amics, volia anar a Missa, volia anar a pregar, volia tornar a pujar la muntanya de les aparicions), van començar a creure i a partir d’aquell moment va començar la meva vida amb la Mare de Déu. L’he vist durant 17 anys. Es pot dir que he crescut amb Ella, ho he après tot d’Ella, tantes coses que abans no sabia!

Quan la Mare de Déu va venir aquí, de seguida ens va convidar a escoltar els seus missatges principals que, per a mi eren totalment nous; per exemple la pregària i les tres parts del Rosari. Jo em preguntava: per què hem de resar les tres parts del Rosari? Què és el Rosari? Per què s’ha de fer dejuni? I no entenia per què servia, què volia dir convertir-se, per què s’havia de pregar per la pau. Eren coses noves per a mi. Però des del principi vaig entendre una cosa: per poder acceptar tot el que la Mare de Déu ens demana cal obrir-se totalment a Ella. La Verge diu molt sovint als seus missatges: “només m’heu d’obrir els vostres cors i de la resta ja me’n cuido jo.” Així és tal com ho vaig entendre; vaig posar la meva vida a mans de la Mare de Déu. Li vaig demanar que em guiés perquè tot allò que jo fes fos la seva voluntat; així vaig començar el meu camí amb la Mare de Déu. La Verge ens convidava a la pregària i ens aconsellava que féssim entrar una altra vegada el Sant Rosari a les nostres famílies; deia que no hi havia res més gran que pogués unir les famílies com el res del Sant Rosari tots junts i especialment amb els nostres fills. Veig que moltes persones, quan venen aquí, em pregunten: el meu fill no prega, la meva filla no prega, què he de fer? I jo els pregunto: heu pregat alguna vegada amb els vostres fills? Molts diuen que no. Per tant, no podem esperar que els nostres fills preguin als 20 anys quan no han viscut mai abans la pregària amb les seves famílies o no han vist que Déu existís en les seves famílies. Hem de ser un exemple per als nostres fills, els hem d’ensenyar, mai no és massa d’hora per ensenyar els nostres fills. Als 4 o 5 anys potser no han de resar les tres parts del Rosari amb nosaltres, però al menys dedicar un temps a Déu, per fer-los entendre que Déu ha de tenir el primer lloc a les nostres famílies (…).

Per què ve La Mare de Déu? Ve per nosaltres, pel nostre futur. Ella ens diu: “us vull salvar a tots i entregar-vos un dia al meu Fill com el més bonic de tots els ramets”.

El que no entenem és que la Mare de Déu ve aquí per nosaltres. El seu amor per nosaltres és tan gran! Ella diu que amb la pregària i el dejuni ho podem aconseguir tot, fins i tot aturar les guerres. Hem d’entendre els missatges de la Mare de Déu però primer els hem d’entendre al nostre cor. Si no li obrim el nostre cor a la Mare de Déu no podem fer res, no podem acceptar els seus missatges. Jo sempre dic que l’amor de la Mare de Déu és molt gran i en aquests 18 anys ens ho ha demostrat moltíssimes vegades, repetint sempre els mateixos missatges per a la nostra salvació. Penseu en una mare que sempre li repeteix al seu fill: fes això, fes allò. Tot i així, el fill no ho fa i nosaltres ens sentim malament. Però la Mare de Déu segueix venint i segueix donant-nos sempre els mateixos missatges. Només cal veure l’amor que transmet en els missatges que ens dóna cada 25 de mes, en els que al final sempre diu: “gràcies per haver respost a la meva crida.” Que gran que és la Mare de Déu quan ens dóna les “gràcies per haver respost a la seva crida”!. Hauríem de ser nosaltres qui li donéssim les gràcies a Ella cada segon de la nostra vida per venir aquí, perquè ve a salvar-nos, perquè ve a ajudar-nos. La Mare de Déu ens convida també a pregar per la pau; Ella ha vingut com la Reina de la Pau i amb la seva vinguda ens porta la pau, i Déu ens dóna la seva pau; nosaltres només hem de decidir si volem la seva pau. Al principi molts es preguntaven perquè la Mare de Déu insistia tant en pregar per la pau si en aquell moment nosaltres teníem pau. Després han entès perquè la Mare de Déu insistia tant, perquè deia que amb el dejuni i la pregària podíem aturar fins i tot les guerres. Després de 10 anys d’invitar-nos diàriament a pregar per la pau, aquí va esclatar la guerra. Estic convençut, en el fons del meu cor, que si tots haguéssim acceptat els missatges de la Mare de Déu, moltes coses no haurien passat; no només la pau a la nostra terra sinó també a tot el món. Tots hauríem de ser els seus missatgers i ser portadors dels seus missatges. Ella també ens invita a convertir-nos però ens diu que primer hem de convertir els nostres cors, perquè sense la conversió del cor no podem arribar a Déu. I per lògica, si no tenim Déu al nostre cor, ni tan sols podem acollir el que ens diu la Mare de Déu; si no tenim pau al nostre cor, no podem pregar per la pau al món. Sovint sento a dir als peregrins: “estic enfadat amb el meu germà, ja l’he perdonat però és millor que estigui allunyat d’ell”. Això no és pau, no és perdó. La Mare de Déu ens porta el seu amor i nosaltres hem de mostrar amor pel pròxim i estimar tothom; primer hem de perdonar tothom per poder tenir pau als nostres cors. Molta gent ve a Medjugorje dient: a veure si veiem alguna cosa, a veure si veiem la Mare de Déu o el sol que gira…Però jo els dic a tots que el principal, el senyal més gran que Déu ens pot donar, és realment la conversió. És el senyal més gran que qualsevol peregrí pot tenir a Medjugorje. Quin record us podeu endur de Medjugorje? El record més gran que us podeu endur són els missatges de la Mare de Déu: heu de donar testimoni, no tingueu vergonya. Només hem d’entendre que no podem obligar ningú a creure. Cadascú de nosaltres escull lliurement si creure o no. Nosaltres hem de donar testimoni, però no només amb les paraules. A casa vostra podeu formar grups de pregària, no fa falta ser cent o dos cents, podem ser tan sols dos o tres. Però el primer grup de pregària ha de ser la nostra família; després n’hem d’acceptar d’altres i convidar-los a pregar amb nosaltres.

(Entrevista del 7.12.1998, editat per Franco, Silvi i Alberto Bonifacio)

Font: http://medjugorje.altervista.org/doc/jacov//08-17121998.php