22/10/2014 – Preguntes al pare Petar Ljubicic

 

La Mare és qui ens crida abans no sigui massa tard.

Pregunta.- Pare, molts pregunten: “La Mare de Déu s’apareix de debò a Medjugorje?” Potser molts voldrien fer aquesta pregunta. Quin testimoni ens pot donar vostè sobre aquestes aparicions?

Pare Petar.- Aquestes aparicions són per a mi la certesa que Déu existeix, que fins 
i tot avui Déu porta la humanitat cap a la salvació. Malgrat que hi hagi tant de mal i tants pecats a la Terra, Déu dóna el seu amor al món. Aquestes aparicions podrien haver estat de pocs dies com a Lourdes o a Fàtima. Crec que el món d’avui ha oblidat molt Déu i per això Déu, que vol donar-ho tot per la nostra salvació, ens envia la seva mare per ajudar-nos a tornar a Ell. Quan Déu espera una persona que no es confessa des de fa 
30 o 40 anys (i ve a Medjugorje i es confessa) vol dir que Déu espera amb amor la nostra salvació.
 La gent ve a Medjugorje i diu: “aquí no m’avergonyeixo de res perquè aquí hi ha la Mare de Déu, que és la meva mare, i no tinc res a amagar-li”.
 Molta gent diu: “aquestes aparicions ens expliquen que no podem viure com hem viscut fins ara, en pecat; no és important si jo veig o no la Mare de Déu; per a mi el que és important és que la sento present en el meu cor i m’estima com una mare estima el seu fill”.
 Molts vénen una vegada, i volen tornar perquè volen rebre la força per saber portar allò que Déu vol d’ells.

Pregunta.- Sabem que la Mare de Déu ha dit a la Mirjana que un dia ella li haurà de comunicar a vostè, pare Petar, tres dies abans que passi, un fet extraordinari. M’agradaria preguntar-li: aquest fet el deixa tranquil, serè, confiat o li crea nerviosisme?

Pare Petar.- Això és només un anunci per dir-nos que la Mare de Déu està realment aquí enmig nostre. Ella desitja que ens preparem per al que ha de venir, perquè quan arribi no ens espantem. Què ha de passar? No ho sabem perquè és secret. Segurament es tracta d’una cosa agradable i serà sobretot una premonició per als qui juguen amb la salvació de les ànimes.

La Mirjana diu que la Mare de Déu va dir en una ocasió: “Molts només mostraran interès quan passin aquests fets extraordinaris, però jo estic aquí des de fa 5 anys i us demano que us convertiu i que pregueu”.
 Això és el més important. Quan arribi el moment, quedarà poc temps per pensar i convertir-se. Si nosaltres, durant la nostra vida, no acceptem les gràcies i només esperem els signes, sempre correrem el risc de no acceptar ni l’última gràcia.
 Sovint explico un fet que va succeir fa poc a una mare. Estava agonitzant a l’hospital i en la seva ànima hi havia molts pecats, havia avortat diverses vegades. Quan el sacerdot, per consell dels familiars li va dir: “vinc a ajudar-te en el moment de la mort”, ella no ho va acceptar. Quan el sacerdot li va portar la creu i li va dir: “tu no has de fer res, només mirar Jesús i besar-lo i tot et serà perdonat”, ella no va dir res, va escopir a la creu i va morir.

Això vol dir no acceptar l’última gràcia. Déu l’esperava al seu llit de mort. Quan un no accepta, Déu no força ningú. La Mare de Déu ha dit: “no vull que sigueu sants per força”.

Ni tan sols els vidents que veuen cada dia la Mare de Déu fan les coses per força. Déu sempre dóna llibertat i espera la nostra disponibilitat: aquí està la seva grandesa i el nostre poder: o la nostra salvació o la nostra perdició.

Font: http://medjugorje.altervista.org/doc/petar/02-domande.php