21/11/2014 – Trobada amb el Pare Ljubo

Déu vos salve Maria, plena de gràcia! … Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. Reina de la pau pregueu per nosaltres. Us saludo a tots. Benvinguts. Espero que algú s’hagi quedat a Itàlia!. M’interessa saber qui de vosaltres ve per primera vegada a Medjugorje, per primera vegada a la vida. Bé, per a mi també és la primera vegada. Jo sóc aquí com a sacerdot des de fa 5 anys. La Mare de Déu, com ja sabeu, ve des de fa 24 anys. Es va aparèixer, com han explicat els vidents, el 24 juny de 1981; van veure a la Mare de Déu sobre el turó amb el Nen Jesús en braços. El primer dia, tot i que estaven espantats i meravellats van marxar i van explicar: “hem vist la Verge”. Ningú els creia però algú va dir: “qui sap què haureu vist! Aneu a dormir. Demà serà un altre dia, veureu millor les coses… d’altres deien: “estan drogats, manipulats, tenen al·lucinacions”. Es deia de tot, contra els vidents, fins i tot avui encara es diu… però un dels miracles és que els vidents han estat normals fins ara. Se’ls ha fet tota mena d’anàlisis, proves mèdiques, recerca per part de metges, psicòlegs, psiquiatres… No ho sé…de tot!

I tots han dit: “els vidents són normals, no tenen al·lucinacions, estan físicament sans, però el que veuen, amb els nostres mètodes científics, amb la medicina no es pot fotografiar, perquè es tracta d’una realitat sobrenatural que no es pot fotografiar. Perquè la vida no és una foto. La vida és una mica més gran, més bonica, perquè Déu és vida, Déu és llibertat, Déu és Amor i aquesta realitat no es pot ni fotografiar ni pintar.

Els vidents sempre diuen: nosaltres tenim la confirmació de que som normals, sou vosaltres els qui no la teniu. Fins i tot una vegada un doctor que va intentar investigar amb tots els aparells possibles no ho va aconseguir. Perquè la medicina, la psiquiatria, les comissions d’investigació i tots els mitjans possibles en aquest món no ens poden demostrar les aparicions de la Mare de Déu.

Només el cor obert, el cor que creu, el cor que estima pot trobar la Mare de Déu.

Una peregrina italiana em va preguntar un vegada: “per què la mare de Déu només estima els vidents? Per què no se’ns apareix també a nosaltres?” A mi tampoc no se m’ha aparegut mai la Mare de Déu. Mai he vist la Mare de Déu amb els meus ulls, però la Mare de Déu es pot veure i trobar fins i tot amb els ulls tancats. La Mare de Déu ens estima a tots amb el mateix amor, reparteix el seu amor entre tots nosaltres. La Mare de Déu ens ha dit: “estimats fills, veniu tots a Medjugorje a veure’m” i els vidents sempre diuen: “nosaltres que la veiem no som per res més privilegiats que vosaltres que no la veieu.”

Una vegada, els vidents li van preguntar a la Mare de Déu per què no s’apareixia a tot el món i la Mare de Déu els va dir: “beneïts els qui no veuen i creuen” i jo encara diria: “beneïts els qui veuen” perquè segur que veure la Verge és una gràcia. Aquesta gràcia és gratuïta. Mai diria que no veure-la amb els ulls és poc o no tan important com veure-la amb els ulls. Un que creu, que ve aquí a Medjugorje, pot rebre més gràcies que els vidents que la veuen. Perquè també nosaltres aquí a la sala ens veiem els uns als altres amb els ulls. Però quan creiem els uns en els altres, quan ens estimem els uns als altres, això és el més important.

Fins i tot quan va morir el papa Joan Pau II, el vident Ivan el va veure amb la Mare de Déu en la seva aparició. I tothom feia sensacionalisme d’això. És una cosa normal. On hauria d’estar el Papa, sinó amb la Mare de Déu? Veiem que creiem poc. La Verge diu: “Vinc aquí perquè sigueu feliços, estimats fills, i perquè estigueu tots amb mi al Cel”. Aquest és el descobriment de les aparicions de la Mare de Déu. Perquè nosaltres aquí a la terra vivim poc, encara que siguin 100 anys, és poc. Diu la Mare de Déu: “La vostra vida és passatgera, és com una flor, la vida comença després de la mort”. Aquí a la Terra decidim de per vida. Si aquí a la Terra no sabem qui som, d’on venim, cap on anem després de la mort, vivim en una ignorància total sense Déu. No sabem què hem vingut a fer a la Terra. El problema més gran d’avui dia és que no sabem qui som. Estem més aviat malalts perquè no estimem i perquè ni tan sols sentim l’Amor de Déu. La Mare de Déu diu en un missatge: “si sabéssiu com us estimo, ploraríeu d’alegria” Si sabéssiu … No tant com una informació, saber-ho amb el cap, sinó saber-ho amb tot l’ésser, amb el cor, ploraríeu d’alegria. I es pot plorar no només de dolor sinó també d’alegria, perquè no som orfes, no estem abandonats, perduts aquí a la Terra. Ara no heu de plorar, sinó després també potser plorareu.

Tenim el Pare, tenim la Mare que ve a nosaltres. Les aparicions com a fenomen no són cap novetat. La Bíblia sencera està plena d’aparicions. La nostra fe es basa en les aparicions. Jesús es va aparèixer moltes vegades als deixebles, les aparicions no són fruit de la fantasia d’algú. Les aparicions en la nostra fe són una cosa normal. L’única diferència entre Medjugorje i tots els altres llocs on la Mare de Déu s’ha aparegut és que la Mare de Déu s’està apareixent encara ara. On s’apareixerà demà no ho sé, però n’estic segur de que s’apareixerà, perquè la Mare de Déu va ascendir al Cel però no està permanentment al cel. Una mare no s’oblida dels seus fills, com una mare en una família quan veu que els seus fills prenen el camí equivocat. Aquesta Mare no pot estar callada. No pot deixar de parlar, d’aconsellar, de convidar, de proposar … Aquesta mare pateix per això. I continua estimant, aconsellant, educant. Així es comporta la Mare de Déu. Per a mi, les aparicions són el signe de que hi ha alguna cosa al món que no funciona, entre nosaltres, a l’Església … Perquè si tot funcionés correctament, la Mare de Déu no tindria necessitat d’aparèixer- se, de parlar. Vosaltres sabeu bé que l’Església oficial no ha dit ni sí ni no a Medjugorje. Alguns estan a favor de Medjugorje i d’altres estan en contra i es pot discutir mil anys, fins i tot dos mil i no acabar mai la discussió. Perquè discutint no s’arriba mai al final ni a res. És com si dos homes famolencs discutissin pel menjar durant un any; després d’un any moririen. És el mateix discutir sobre Medjugorje. Per a mi personalment, Medjugorje no és un fenomen, una aparició una mica sensacionalista. Per a mi Medjugorje és Maria Santíssima. És la Mare de Déu, la nostra mare i la mare de Jesús. La Verge a Medjugorje no ha vingut a donar-nos una nova Revelació, a afegir alguna cosa a l’Evangeli. Ja ho sabem tot. El problema no és saber, sinó fer. Tots sabem que cal pregar, que cal perdonar, estimar, creure…el problema és que no tenim la força per fer-ho, el problema és que no comencem a fer-ho.

Tots sabem que l’Evangeli, els ensenyaments de l’Església i podem dir que fins i tot les aparicions, ens serveixen per prendre forces, per animar-nos… La Mare de Déu ens diu: “estimats fills he vingut perquè tots sols no podeu i he vingut a ajudar-vos. Jo sóc la vostra mare i intercedeixo per cadascú de vosaltres i estaré amb vosaltres fins que l’Altíssim m’ho permeti. Déu m’ha deixat estar tant de temps amb vosaltres…” La Mare de Déu no és una deessa, és una serventa del Senyor. Nosaltres no hem cridat a la Mare de Déu aquí a Medjugorje. La Mare de Déu ha vingut sola a cridar-nos a nosaltres, i sap a què ve i a qui cridar, perquè sempre ens diu: estimats fills. Aquí ve molta gent de països diferents, de classes socials diferents. Per a la Mare de Déu som tots iguals, negres, blancs, rossos… Som tots els seus fills. Per a Ella som una única nació, un únic poble, només som els seus estimats fills. Com sabeu, l’aprovació o el pronunciament de l’Església serà quan les aparicions finalitzin. L’Església no té pressa a pronunciar-se però nosaltres tenim pressa i urgència a convertir-nos, a augmentar la nostra fe. No és urgent un reconeixement oficial perquè la Mare de Déu no ve aquí a obligar-nos a fer alguna cosa. Per a mi Medjugorje no és una cosa que estigui per sobre de l’Evangeli. No és una secta cristiana, no és un descobriment en si. Una persona pot estar prop de Déu sense Medjugorje; Medjugorje és només un mitjà, un do que Déu ens dóna. I per què no acollir tots els dons que Déu ens dóna aquí?, em pregunto. No cal prendre Medjugorje com una solució a la nostra vida, perquè no hi ha pregària ràpida ni un cristianisme exprés. El cristianisme és un camí, no és una autopista. Sovint aquest camí és ple de sots, d’obstacles, està brut…i no és casualitat que la Verge s’aparegués al turó de les aparicions. S’hauria pogut aparèixer en una basílica, en una catedral més gran. Un pelegrí em preguntava perquè la Mare de Déu no s’apareixia a un bisbe, un sacerdot… No ho sé. Hem de preguntar-ho a la Mare de Déu. Però veiem que en totes les aparicions, la Mare de Déu s’apareix als nens. El cardenal Ratzinger, més tard papa Benet, deia que això era així perquè els nens són més purs espiritualment que els adults. Els nens comprenen millor les coses espirituals. Perquè nosaltres ens apropem a Déu amb el cap i no amb el cor. El cor té por, tenim por de creure en Déu. Tenim por de seguir els manaments de Déu. Aquesta por, aquests dubtes, aquesta dissidència cap a Déu… Tots portem aquesta ferida en el nostre cor des d’Adam i Eva, quan Satanàs va convèncer Adam i Eva que Déu no els estimava, que Déu els volia enganyar. Avui dia ens passa el mateix, tenim por de creure en Déu perquè pensem que aquests manaments de Déu són un engany per a nosaltres. És un treball que encara avui dia fa Satanàs. Sobretot per als joves, perquè tot el que ofereix el món és més desitjable, més atraient, més sensacionalista, més divertit. En canvi, les coses de Déu d’entrada no ens agraden, com quan la Mare de Déu ens convida a pregar.

La pregària és una feina dura, difícil, l’oració no és una cosa que ens agradi molt. Quan sentim “s’ha de perdonar, estimar amb l’amor de Déu” totes aquestes coses que Déu exigeix de nosaltres no són coses fàcils. En canvi pecar és fàcil, perquè ens promet molt, no costa res i al final ens enganya. Jesús i la Mare de Déu mai no han enganyat ningú que ha cregut en ells. Com sabeu, la Mare de Déu ha dit en un missatge: “estimats fills, arribarà el moment que jo ja no hi seré més amb vosaltres. Aquest temps és un temps de gràcia” i també, en l’últim missatge, diu:” Ompliu el vostre dia amb fervents i breus pregàries. Ompliu el dia amb oracions perquè Satanàs, el maligne, no us ataqui. Dejuneu, renuncieu perquè Satanàs s’allunyi de vosaltres i que la gràcia sigui amb vosaltres. Perquè no hi ha altre camí que us porti a Déu que la pregària. Si algú us diu que sí, no el cregueu. No existeix.”

Font: http://www.medjugorje-oggi.org/incon.htm