Missatge de Maria Reina de la Pau el 25 de novembre de 2010
“Estimats fills, us miro i en el vostre cor hi veig la mort sense esperança, la inquietud i la fam. No hi ha pregària ni confiança en Déu, per això l’Altíssim em permet de portar-vos esperança i joia. Obriu-vos. Obriu-vos a la misericòrdia de Déu i Ell us donarà tot el que necessiteu i omplirà els vostres cors amb la pau perquè Ell és la pau i la vostra esperança. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Estimats germans i germanes!
Les paraules que ens va dirigir Nostra Senyora al començament de l’Advent son alarmants. Com els profetes de l’Antic Testament, que no podien ser silenciats ni comprats i que transmetien les paraules que Déu havia revelat a la seva gent. Nostra Senyora ni demana ni dóna falses excuses, de l’estil “però ho vam intentar, vam fer tot el que vàrem poder”, etc.
Nostra Senyora diu: “Us miro” Ella mira dins els nostres cors i hi veu mort, desesperació, inquietud i fam. És alarmant que la Reina de la Pau vegi un cementiri en el meu cor. Com ha pogut passar això?
És important tornar-nos a preguntar per què Nostra Senyora ha escollit la parròquia de Medjugorje. D’alguna manera tots pertanyem a aquella parròquia i som els seus feligresos, però també som peregrins i seguidors dels missatges de Nostra Senyora. Per què la parròquia ha passat per alt escoltar la crida a la pregària i a la conversió? Per què aquesta fam insaciable de béns materials és el primer motor de tanta gent? Quants falsos missioners i mals intèrprets dels missatges de la Mare de Déu han aparegut fins ara? Quants sacerdots i dignataris de l’Església s’han posat del costat dels desinteressats? Per què no s’escolta, als carrers ni a les famílies, la pregària que correspon a un lloc sagrat com aquell? Per què se sent blasfemar als carrers de Medjugorje? Per què els dies de dejuni als peregrins se’ls ofereix carn i alcohol? Ho veu això, Nostra Senyora? Hi ha excusa per a la negligència i la peresa espiritual? És dur ser un feligrès de Medjugorje. És dur escoltar aquestes paraules tan fortes de la Mare, que no són per riure: “No hi ha pregària ni confiança en Déu”.
Nostra Senyora té una oportunitat de despertar l’esperança, la fe i l’amor en nosaltres? O ens perdrem escoltar aquest missatge perquè no som sacerdots, ni religiosos, ni religioses ni vidents?
“Obriu-vos” diu Nostra Senyora, perquè tenir un cor obert és un regal. El regal es pot aconseguir amb la pregària. La misericòrdia de Déu és gran i ens crida a obrir-nos amb la nostra vida i amb la conversió del cor. “Sóc a la porta i truco, i si algú m’obre, entraré i soparé amb ell”, són les paraules de la revelació de sant Joan.
Què és i qui és la Fraternitat de l’oració de la Visita d’Isabel a la Mare de Déu? Qui som? Qui són? Morts vivents, diu la nostra estimada Mare. Desperteu i torneu al Senyor, i el missatge de la Mare ens porta al Seu Fill. A casa, estiguem sempre atents als estímuls i al truc a la porta. Qui sentirà el truc i reconeixerà la veu? Només qui resa i es manté despert. Som aquí, amb el missatge de començament de l’Advent. Que aquest no sigui un temps de compres i de falsos valors. Que sigui una tornada a Déu plena i radical. Misses matineres, sacrificis, pregària en família i escoltar la paraula de Déu són la millor preparació per al nostre cor, per a la nostra família i per a la nostra parròquia.
Aquest mes pregarem:
1. Perquè puguem obrir-nos a Déu que és la nostra pau, la nostra esperança i la nostra felicitat.
2. Perquè ens preparem per a la confessió sacramental i per a la comunió, perquè el Nadal no sigui un costum sinó la festa més estimada i més cordial de totes.
3. Perquè sapiguem com perdonar i resar per la pau a l’Església, entre la gent i a les famílies.
Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 d’abril de 2010
“Estimats fills, en aquest temps en què pregueu i demaneu la meva intercessió d’una manera especial, fillets, us invito a pregar per tal que, a través de les vostres pregàries, pugui ajudar a obrir-se als meus missatges tants cors com sigui possible. Pregueu per les meves intencions. Estic amb vosaltres i intercedeixo davant el meu Fill per cadascun. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Estimats adoradors de la Reina de la Pau: aquest és el temps en què en les nostres pregàries hauríem de recordar d’una manera especial la nova comissió que ha assumit la responsabilitat de Medjugorje. Aquesta tasca tan delicada i tan responsable requereix pregària especial i guia de l’Esperit Sant. La nostra família de pregària ha crescut a l’escola de pregària de Nostra Senyora. Per la nostra experiència coneixem el poder i la força que té la pregària. Constantment en veiem i trobem els fruits miraculosos. Medjugorje només ha confirmat les meravelles que la pregària confiada i persistent poden fer.
Amb els seus Missatges, la Reina de la Pau ens ha anat educant persistentment i ens ha anat instruint d’una manera maternal, i també ho fa així en aquest missatge, on ens diu: “Pregueu perquè a través de les vostres pregàries pugui ajudar-vos a fer que el major nombre de cors possibles s’obrin als meus missatges.”
Això és important perquè els missatges són una nova manera de viure. Els missatges pels que un mateix decideix viure i posar en pràctica, ens canvien a nosaltres i el nostre entorn. Qui decideix acceptar els missatges de pregària comença una nova vida amb Déu. Això vol dir que cada dia té una estona per a una trobada amb Déu. Com a conseqüència d’aquest encontre, un es torna més alegre i ric en totes les gràcies.
L’home que accepta els missatges de Nostra Senyora deixa de ser egoista, tancat. Reconeix les necessitats dels altres. Totes les persones són, per a ell, els seus germans, als quals té alguna cosa per donar. I actualment hi ha tanta gent sola, rebutjada i desil·lusionada. A vegades no sabem com ajudar-los. Nostra Senyora ens dóna la resposta: “Jo els ajudaré mitjançant la vostra pregària”.
Els missatges de Nostra Senyora no són una cosa sense importància, notícies curtes, anècdotes, intimidacions o alguna cosa semblant. No són material de propaganda que difonem amb entusiasme. Els missatges sempre són una força nova per a la nostra vida que continua. Si desitgem seguir alegrement en el nostre camí de la vida, estem protegits amb Nostra Senyora. No tenim por de com hem de seguir.
No ens pensem que és més fàcil per als qui no han acceptat mai els seus missatges. Ens assemblem a un alpinista que ha decidit escalar el cim d’una muntanya. La pujada normalment és dreta però ell té l’equip i el material necessaris. Fa el que tots fan, i especialment el que fan els líders de l’expedició. El camí està visiblement marcat i l’alpinista s’aferra a les indicacions i al camí. Finalment, amb perseverança, experimentarà la satisfacció i l’alegria del conqueridor del cim.
Els missatges de Nostra Senyora no necessiten discussions o teories; més aviat s’han de portar a terme amb dedicació i humilitat i posar-los a la pràctica. Per aquesta raó, cada festa a Medjugorje i cada peregrinació són per a nosaltres una ascensió joiosa al cim assenyalat per un missatge concret. No ens molesten les multituds de peregrins, ans al contrari, ens omplen de plaer i d’alegria. Sentim com si tots haguéssim escalat aquell cim – i el nom d’aquest cim és Pau, Benedicció.
La crida a la pregària per les intencions de Nostra Senyora ha estat present des del principi. Recordem com n’és de present la intenció en resar el rosari per a les intencions de Nostra Senyora. Aquesta intenció inclou totes les intencions que se’ns podrien oblidar i les que mai pensaríem o abraçaríem. De fet, això significa que hem de tornar, una vegada i una altra, als missatges i a la seva saviesa. Llegir els missatges cada dia significa entrar en l’esperit del moviment de Medjugorje i decidir-se a perseverar diàriament fins als cims miraculosos de la conversió del cor.
I finalment la nostra bona i persistent Mare i Reina de la Pau ens anima amb les seves paraules: “Estic amb vosaltres i intercedeixo per cadascun de vosaltres”.
Necessitem tant, aquesta intercessió! És així, sempre sorprenent, com la intervenció a Canà de Galilea. “Fill, no tenen més vi!” I què ens falta a nosaltres, els Seus fills? Què és el que ens desconcerta avui, que no ens deixa tenir alegria i pau? Hi ha tanta gent que intenta resoldre els seus problemes socials i econòmics de cada dia, dels quals no en som culpables. I són com un ocellet, incapaç de desenredar-se del nus on es troba presoner. Com més es vol desfer i intenta alliberar-se’n, més embolicat queda. On és la sortida? Ella, la nostra segona Mare, ens l’està ensenyant i oferint. Hem de creure qualsevol cosa que Ella ens digui. El maig és el mes de Maria i el nostre mes. Renovem, amb el nostre cor, les devocions i pregàries a la Reina de la Pau. Donem un bon exemple als altres amb la nostra manera d’actuar i amb la pregària diària. Que la seva intercessió i la benedicció de Déu ens acompanyin en aquest camí.
Aquest mes pregarem per les següents intencions:
1 . Per les intencions de Nostra Senyora. Especialment perquè la major quantitat de cors possible s’obrin als Seus missatges. Preguem perquè la gent torni a la pregària diària en família, als sagraments, al dejuni i a la lectura de la Bíblia.
2 . Preguem per tots els peregrins que vénen a Medjugorje, perquè trobin les gràcies i compleixin la seva missió com a cristians, com apòstols en aquest món.
3 . Preguem per tots els responsables de Medjugorje, que l’Esperit Sant els il·lumini i els guiï perquè amb la seva tasca responsable puguin ajudar tots els peregrins, i que l’Església reveli la voluntat de Déu i l’accepti.
Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de gener de 2010
“Estimats fills, que aquest temps sigui per a vosaltres el temps de la pregària personal perquè en els vostres cors hi creixi la llavor de la fe, i que hi creixi en el joiós testimoni envers els altres. Estic amb vosaltres i us vull exhortar tots: creixeu i alegreu-vos en el Senyor que us ha creat. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Aquesta crida s’adreça de manera especial a nosaltres, membres de la Fraternitat d’oració “Visitació”; perquè nosaltres hem promès fer tot el que Ella ens digui. Necessitem la pregària personal perquè la llavor de la fe creixi en els nostres cors, perquè cadascun de nosaltres es decideixi personalment per la fe i l’amor, en el més profund del seu cor.
Cada persona ha de començar una escola personal de pregària amb el cor. Quantes vegades hem tingut una actitud equivocada vers la pregària! Sovint pensem que pregar és enumerar i dir a Déu les nostres necessitats, els nostres vots o alguna cosa així. Sant Pau, a la seva carta als Romans, escriu: “Perquè no sabem pregar com caldria, però l’Esperit Sant intercedeix per nosaltres amb gemecs indescriptibles.”(8-26)
Sant Agustí ens ensenya: “Déu recolza la seva oïda sobre el nostre cor.”
La pregària neix al nostre cor. Des d’aquí es diposita en el cor de Déu. Sense aquest do, l’home no pot pregar. Una pregària no és una pregària si no surt del cor. Durant vint-i-vuit anys i set mesos fins ara, la Reina de la Pau ens ha estat ensenyant com pregar. Moltes persones amb un cor de pedra, amb un cor ferit, han descobert la pregària a Medjugorje. Han reconegut la bellesa de la pregària, que és un do que sempre és escoltat amablement, perquè està en harmonia amb la voluntat de Déu. Per això és important posar èmfasi, una vegada més, en la necessitat d’aprendre constantment a pregar.
La pregària no és un monòleg o un torrent de paraules o oracions que simplement s’enumeren. Jesús compara aquesta pregària amb la pregària dels gentils (Mt. 6: 7). La pregària ha de ser la nostra permanència amb Déu. Significa estar a prop Seu. Això no sempre és senzill. És per això que els deixebles digueren al Seu Mestre: “ Senyor, ensenyeu-nos a pregar” (Lluc 11: 1)
Al capdavall, cada dia m’he de decidir i prendre’m un temps per a la família i per a la pregària, també un temps per a la pregària personal en el silenci del meu cor, en el meu petit espai, capella o església. Només l’home de pregària coneix Déu. Només l’home de pregària coneix les persones. Un home sense pregària crea conflictes en la seva vida diària i en el seu treball.
El famós cardenal i teòleg, W. Kasper, va dir: “Certament la pregària és un acte de fe, que nosaltres manifestem pregant. L’home creient es decideix per la pregària.”
Per aquesta raó entenem perfectament Nostra Senyora, que ens crida a donar testimoni de la nostra fe, ja que això és una cosa que sorgeix espontàniament en l’home que prega. La família que renova la pregària i hi persevera està, a la vegada, creixent en la fe que testimonia i en l’amor que viu. L’home que prega amb el cor és un home alegre. Està beneït i sempre té alguna cosa per donar. Li agraden els altres i és agradable a tots, i tots el necessiten.
Per això, tornem a la pregària amb una gratitud immensa. No hi ha cap altre camí per a nosaltres, per a l’església , per al món sencer.
Aquest mes pregarem per les següents intencions:
1. Pels bisbes, els sacerdots, els germans i les religioses, perquè ells siguin un signe de pregària i de la fe viscuda mitjançant la pregària, per totes les altres persones; perquè hi hagi més vocacions espirituals i per la renovació espiritual de l’església.
2. Per la nostra comunitat de pregaria, perquè complim amb els nostres vots, responent amb les nostres vides a la crida de la Reina de la Pau. Perquè aquells que han abandonat el camí tornin, perquè els que estan endormiscats es despertin i perquè tots els qui han respost, perseverin. Perquè la nostra Convenció d’aquest any sigui fèrtil.
3. Per tots aquells que s’han encomanat a les nostres oracions. Especialment pels malalts i els qui pateixen, perquè la Reina de la Pau pugui reconfortar-los, enfortir-los i sanar-los. Perquè el món sencer pugui saber que la Reina de la Pau és entre nosaltres i perquè tots nosaltres acceptem i visquem els seus missatges.
