Reports Pare Jozo

Selecciona un article:

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de Novembre de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de novembre de 2009

Estimats fills! En aquest temps de gràcia, us convido a tots a renovar la pregària a les vostres famílies. Prepareu-vos amb alegria per la vinguda de Jesús. Fillets, que els vostres cors siguin purs i acollidors, perquè l‘amor i l’escalfor arribin a través vostre a tots els cors que estan allunyats del Seu amor. Fillets, sigueu les meves mans esteses, mans d’amor per a tots aquells que s’han perdut, que no tenen ni fe ni esperança. Gràcies per haver respost a la meva crida!

Sovint hem sentit a parlar que l’Església proclama un any de gràcia, o també dels llocs on es pot obtenir, per mitjà de la pregària, de gràcies especials. Certament existeixen temps de gràcia i llocs de gràcia. El temps d’Advent és un temps de gràcia per a l’Església. Durant aquest temps, per mitjà de la pregària, el dejuni i els sagraments, l’Església concedeix gràcies especials. A l’Advent, l’Església sencera és cridada a esperar, vetllant el Rei que ve, és cridada a esperar Jesús. Per tal que el Nadal sigui una trobada beneïda i alegre amb Nostre Senyor, la Reina de la Pau ens convida a la pregària en família. Per què? El Nadal és una festa familiar i no hi ha experiència del Nadal sense la família cristiana i l’Església. El Nadal no és un esdeveniment privat sinó un do a la família. La família és cridada, a través de les misses matutines i els sagraments, a purificar els cors i omplir-los d’amor, perquè siguin dignes de la vinguda de Crist. Tenir el cor pur per a Jesús no és una bajanada abstracta sinó la praxis diària. Avui, malauradament, molts han oblidat el camí de l’Amor i la preparació cristiana per al Nadal. La Mare de Déu ens demana que aconseguim, per mitjà de la pregària i el dejuni, la seva conversió. Ens demana que siguem les seves mans esteses, les mans d’amor que sàpiguen recollir els cors i les ànimes perdudes per portar-los a Jesús, les quals han perdut tota esperança, fe i caritat. Com ajudar-los a retrobar la felicitat i la pau perdudes? La Mare de Déu ens diu que aquests missatges es poden donar, sens dubte, mitjançant els Seus apòstols, és a dir, nosaltres, els quals amb la nostra pròpia vida en sabem donar testimoni. Som, al capdavall, les seves mans maternals, aquelles que porten el remei, el consol, l’esperança, l’alè… Responguem a la crida de la Mare. Que aquest Advent sigui un temps joiós de gràcia per a tots i cadascun dels homes!

Aquest mes demanarem per les següents intencions:

1. Per totes les famílies cristianes, perquè renovin la seva pregària. Demanarem pel nostre grup de pregària, perquè siguem un cor amb la Mare i que estiguem units en la pregària per a la conversió del món.

2. Per les vocacions sacerdotals i religioses. Demanarem pels sacerdots, perquè amb paciència i amb amor s’acostin als penitents, en els quals hi reconeguin el germà i el pròxim.

3. Pels vidents i per a tots els pelegrins que busquen Jesús, perquè el trobin a Medjugorje.

Germandat de la Visitació

 

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 d’octubre de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 d’octubre de 2009

Estimats fills! També avui us porto la meva benedicció i us beneeixo a tots. Us convido a créixer en aquest camí que Déu va començar, a través meu, per a la vostra salvació. Pregueu, dejuneu i testimonieu amb alegria la vostra fe, fillets. Que el vostre cor estigui sempre ple amb la pregària. Gràcies per haver respost a la meva crida!

En aquest món quan ens sentim tan impotents davant les greus crisis, la violència, els robatoris i la immoralitat, ens arriba aquest missatge de la Mare de Déu que comença amb les paraules: “Estimats fills, us porto la meva benedicció”! S’assembla al missatge del capità d’un vaixell o el pilot d’avió que en moments de perill es dirigeix als passatgers espantats dient-los: “no tingueu por, estem salvats”! Amb la seva benedicció, la Mare de Déu ens convida a créixer en el camí que hem endegat. Aquest camí no és una teoria de la fe, de Déu, dels sagraments, de la pregaria i del dejuni, sinó que és la vida quotidiana, una pràctica diària que ens porta a la salvació. Caminar sense saber on anar i sense rumb, crea inseguretat al cor humà. Per tant, necessitem aquesta seguretat, ens cal l’ajuda de la Mare, el seu consol i la seva doctrina.

Un cop més la Mare de Déu posa l’accent en totes les coses que hem de fer i que són al nostre abast: donar testimoni de la fe amb alegria. Només es pot dur a terme si es viu segons la fe. Això inclou la pregària, el dejuni i tota mena de renúncia. Els programes d’avui dia que ens fan arribar diferents grup polítics, econòmics… a través dels mitjans de comunicació, promouen una falsa llibertat a través de la violència, del plaer i d’un egoisme sense límits. D’aquesta manera, la nostra generació enalteix personatges amb una gran influència negativa com a exemples a seguir. Els continguts d’aquests programes estan en conflicte amb la naturalesa de l’home i de la fe que se’ns va revelar, la qual anuncia l’Església. En aquestes circumstàncies desesperades, el creient, gràcies a la fe, pot aportar molt a la seva generació. No s’ha de posar al cantó contrari, sinó que ha de saber il·luminar amb alegria la foscor d’aquests temps. No ha de criticar ni maleir, més aviat ha de difondre l’esperança que viu al seu cor. El creient és aquell que coneix el camí i que té una feina privilegiada: donar testimoni del camí recte amb la seva pròpia vida.

Això no es pot fer per diners, per formació o per prestigi, sinó per l’amor joiós i la fe responsable. Així ho van fer els sants en la seva època i en la seva generació. Recordem l’exemple de Sant Francesc fa 800 anys quan el món era ple de guerres, foc, inquietud i desesperança. Tots aquests terrors foren superats per la veu d’un petit home, alhora poderós, que ho va deixar tot perquè havia trobat Jesús: n’estava enamorat. Es va fer pacificador i va construir noves relacions entre la societat i l’Església. El temps d’avui s’assembla tant al de Sant Francesc! Qui pot ajudar, avui? Només aquell que prega, que imita a Jesús, a Sant Francesc i als sants. Per tant, estiguem agraïts a la crida de la Mare i al seu ensenyament: “que el nostre cor estigui sempre ple de pregària”. Som afortunats perquè com a grup hem respost a la crida de la Gospa, la Reina de la Pau, i perquè de dia i de nit intentem, amb més amor i amb més fervor, si cal, respondre a la seva crida i als seus missatges amb la nostra pròpia vida.

Aquest mes pregarem per les següents intencions:

1. Pel sant pare, el Papa Benet, que en aquests dies s’ha de trobar amb els responsables de Medjugorje, perquè l’Esperit Sant els guiï i els il·lumini, i que sense cap pressió coneguin Medjugorje com a do a l’Església i com a signe d’aquest temps.

2. Per tots els membres de la Germandat, perquè continuïn donant testimoni amb alegria i amor. Per tots aquells que s’han cansat, que pensen que ja no poden continuar dejunant i pregant, perquè reconeguin que no existeix cap altre camí i que, amb un amor entusiasta, renovin el dejuni i la pregària.

3. Pels vidents, perquè amb valentia i fidelitat donin testimoni dels missatges i de la presència de la Mare de Déu de Medjugorje, amb la seva paraula i la seva vida. Per tots els pelegrins, perquè trobin el que han perdut; que descobreixin el que no han viscut; i que estimin allò que no coneixien: Jesús i la seva Església.

Germandat de la Visitació

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de setembre de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de setembre de 2009

Estimats fills! Treballeu àrduament i amb alegria en la vostra conversió. Oferiu les vostres alegries i les vostres tristeses al meu Cor Immaculat per a què us pugui conduir al meu Fill estimat. Romanc amb vosaltres per tal d’ensenyar-vos i poder-vos conduir cap a l’eternitat. Gràcies per haver respost a la meva crida”!

La crida a la conversió és la proclamació fonamental dels missatges de la Mare de Déu. Què és la conversió? El tema de la conversió es pot contemplar des de diferents punts de vista. La imatge més coneguda per a nosaltres és, sens dubte, la paràbola de la tornada del fill pròdig (Lc 15,11-32). Un cop el fill s’adona que els seus camins l’han conduït a un atzucac decideix tornar al pare, tenint en compte la seva estimació i misericòrdia. El retrobament amb el seu pare és d’un amor sense límits la qual cosa fa que la seva vida canviï de soca-rel. El fill torna a ser un home feliç i beneït.

El sentit i la crida fonamental de la conversió és el retorn! El retorn a un mateix, és a dir, a la imatge des de la qual vaig ser creat. La conversió és el retorn a la missió i al camí que Déu vol per a mi. És un retorn a la pròpia ànima, a la consciència, de les quals me n’he allunyat i que ja no em deixen ser. La conversió és el retorn de l’esperança, de la fe, en resum, el retrobar la veritable alegria: en Déu, en la vida, en els homes, en el sentit de l’existència! La conversió és el retorn a l’abraçada de Déu, el retorn al seu Sacratíssim Cor del qual vam néixer.

En aquest missatge la Mare ens recorda que el seu Sacratíssim Cor és la “porta del cel”, l’únic camí que porta a Jesús. Per tant, ens convida amb el seu amor maternal que submergim dintre el seu cor els nostres pecats, debilitats, dolors, fracassos, decepcions…, puix el seu Amor és l’únic que pot embenar les nostres ferides i guiar-nos cap al Cor de Jesús, en qui trobarem la plenitud de l’amor, de l’alegria i de la pau.

El Cor de Jesús ha començat a viure en el Cor de Maria, la qual ens estima amb el mateix amor que va estimar i educar Jesús. És amb nosaltres per “ensenyar-nos i guiar-nos cap a l’eternitat”. Que ens esperoni a aixecar-nos d’aquest fang i de tot el que és passatger a fi de tornar al Pare.

Intencions d’aquest mes:

1. Recuperar la pregària vespertina a les nostres famílies per a què hi pugui regnar la pau i la benedicció.

2. El res diari del Rosari, perquè gràcies al mes d’octubre i les seves devocions, puguem tornar a resar-lo.

3. La consagració diària personal i de tota la família al Cor Immaculat de Maria

Germandat de la Visitació

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 d’agost de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 d’agost de 2009

Estimats fills! Avui us convido una altra vegada a la conversió. Fillets, no sou prou sants i no irradieu santedat als altres, per això: pregueu, pregueu, pregueu i treballeu en la conversió personal per arribar a ser signes de l’amor de Déu per als altres. Estic amb vosaltres i us guio cap a l’eternitat que tots els cors han d’anhelar. Gràcies per haver respost a la meva crida”!

La crida a la conversió, que és la condició prèvia a la santedat amb què està proclamat aquest missatge, ja la coneixem d’abans. Quan els deixebles discuteixen amb Jesús sobre qui és el més gran al Regne de Déu, Ell els diu que els més grans són els convertits i que la conversió és la primera condició per a la convivència amb Jesús al Regne de Déu. Fa 28 anys que la Mare de Déu ens crida a la conversió. Només en la pregària podem comprendre i acceptar-la, ja que justament en la pregària i en la trobada amb Jesús, és on realment copsem la necessitat del canvi del nostre ésser i de la unió amb Jesús. Convertir-se vol dir tornar a l’ànima, a l’ésser, a la imatge que Déu m’ha creat; i aquesta no és altra que la imatge de la santedat. Sigueu sants perquè jo sóc Sant, dirà Jesús. I la seva crida ha de ser una inspiració permanent en nosaltres.

Avui l’Església celebra Santa Mònica, la qual amb el seu amor maternal i gràcies a la pregària va obtenir la conversió del seu fill Sant Agustí, a qui venerem. Per aconseguir la santedat s’ha de pregar. Aquest és el reflex de la nostra existència espiritual amb Jesús. Hem d’escoltar i acceptar, amb responsabilitat, aquest missatge amb què la Mare ens convida a la conversió; perquè, mentre no ens convertim, no ens podrem ocupar de de la conversió dels altres ni ser el signe de l’amor de Déu al món.

Per tant, aquest mes, pregarem per les següents intencions:

1. Pel do de la conversió personal.

2. Pel do de l’obertura a Jesús i als impulsos de l’Esperit Sant.

3. Pel do de la pregària, perquè tots els membres de la nostra família de pregària siguin avui l’exèrcit de Maria, el qual aconseguirà, amb el rosari a la mà i per mitjà de la pregària, la pau i la benedicció del món sencer.

Germandat de la Visitació

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de juliol de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de juliol de 2009

Estimats fills! Que aquest temps sigui per a vosaltres un temps de pregària. Gràcies per haver respost a la meva crida!”

Ens trobem davant d’un breu missatge de la Mare de Déu i tal vegada ens intriga més la seva brevetat que la pròpia crida. Però si pensem una mica més a fons, reconeixerem que en aquest missatge hi són inclosos tots els missatges que la Reina de la Pau ha donat els últims 28 anys.

És evident que, ni després de tant de temps, hem entès la importància i la finalitat de la pregària. Per alguns, la pregària s’ha convertit en una fórmula memoritzada que reciten sense ser conscients de la importància i la bellesa de les seves paraules. Per d’altres, la pregària s’ha convertit en una obligació, que compleixen en un temps exactament determinat i amb un ritual ben arrelat. I també hi ha aquells per a qui la pregària ha arribat a ser una càrrega, fet que els ha convertit, alhora, en una càrrega per als altres, ja que no viuen el que preguen. La Mare de Déu parla del “temps de pregària”. Ens convida, doncs, a què aconseguim que cada moment del dia esdevingui un temps de pregària.

No podem reflexionar sobre aquesta crida sense definir el que realment és la pregària.

- La pregària és la recerca de Déu.

- La pregària és el diàleg amb Déu.

- La pregària és l’entrega a Déu.

- La pregària és la consagració a Déu (d’un mateix i dels altres).

- La pregària és l’amistat amb Déu.

- La pregària és la convivència amb Déu.

- La pregària és el càntic a Déu.

- La pregària és el magníficat de Déu.

- La pregària és “omplir les tines buides” com a Canà, i Jesús fa el miracle.

- La pregària és el “lloc i el temps” de la transfiguració – el Tabor.

La crida “que aquest sigui el temps de pregària”, és la crida a què visquem el nostre temps amb Déu, submergits en Ell. I vivint l’experiència de la trobada amb Ell, ens convertim en benedicció per als altres. El cristià és un home feliç, perquè té alguna cosa per donar! Som cridats a reconfortar els cansats, a consolar els afligits, a embenar els malalts, a alimentar els famolencs… Per poder respondre a aquesta crida hem de pregar, omplir el nostre temps amb Déu i amb les abundants benediccions que ens dóna. Cercant-lo és com introduïm a Déu en el temps i en l’espai de la nostra generació i així la gent queda beneïda. Cercant-lo és la manera de quedar il·luminats i convertir-nos en fars a fi d’ensenyar el Camí recte.

Les nostres intencions per aquest mes són:

1. Preguem pel do d’un cor pur i obert, perquè Déu pugui habitar-hi.

2. Preguem pels dons de l’Esperit necessaris per a poder viure la Bona Nova i explorar amb alegria el temps que vivim.

3. Preguem pels joves que s’han reunit al Festival de Joves de Medjugorje. Preguem perquè ells siguin l’exèrcit de Maria i els alegres seguidors de Crist per tal que testimoniïn que en el nostre temps es pot ser deixeble i testimoni de Jesús.

Germandat de la Visitació

 

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de maig de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de maig de 2009

Estimats fills! En aquest temps us convido a tots a pregar per la vinguda de l’Esperit Sant sobre cada criatura batejada, per tal que us renovi a tots i us condueixi pel camí de la vostra fe, a vosaltres i a tots aquells que es troben lluny de Déu i del Seu amor. Estic amb vosaltres i intercedeixo per vosaltres davant l’Altíssim. Gràcies per haver respost a la meva crida!

PREGUEU PER LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT

Jesús, abans de l’Ascensió, digué als seus deixebles que no marxessin de Jerusalem sinó que esperessin la Promesa del Pare, ja que rebrien la força de l’Esperit Sant i serien els seus testimonis, no només a Jerusalem, sinó també a tots els confins de la terra. I dit això, Jesús fou alçat al Pare (Fets 1,4-9). Els deixebles i els apòstols es preparaven per aquesta vinguda amb l’oració. No estaven sols. Amb ells hi havia Maria, la mare de Jesús. De tots els presents, només Ella tenia la plenitud de l’Esperit Sant que la va cobrir en la concepció de Jesús, el qual segurament alenava damunt dels deixebles a fi que no tinguessin por, mentre els animava a l’oració perseverant. Abans de la vinguda de l’Esperit Sant, els apòstols i els deixebles eren temorencs, tenien por. Quan va davallar sobre d’ells, varen canviar, i de deixebles atemorits es van convertir en testimonis valents de Crist., tot donant testimoni del que van veure i van sentir durant el temps que van romandre amb Jesús. El foc de l’amor i de la veritat que s’encén en ells, els anima a començar immediatament l’anunci de la Bona Nova.

En el missatge del 25 de maig de 2009, la Nostra Senyora ens convida també a pregar per la vinguda de l’Esperit Sant sobre cada criatura batejada. Nosaltres, en el bateig, ens vàrem fer fills de Déu i vàrem entrar en la comunió amb Jesús i amb la seva obra redemptora. La Nostra Senyora ens convida a l’oració, perquè l’oració és el mitja pel qual els nostres cors s’obren a fi que hi pugui actuar l’Esperit de Déu. Tota obertura a l’Esperit Sant ens porta a una renovació espiritual de la vida i ens empeny a donar testimoni de la nostra fe. Nosaltres, els cristians, estem cridats a ser portadors del missatge i de la Paraula de Déu en aquest món i a proclamar les obres de l’amor de Déu. En això ens ajuda Maria, la nostra mare i intercessora, la qual és la mestra de l’oració a l’Esperit Sant. Preguem, juntament amb Maria, per a què l’Esperit de la Veritat i de l’Amor ens sàpiga obrir al altres i, alhora ens ensenyi com enfortir-nos per a que puguem viure una vida nova segons la voluntat de Déu.

Demanarem:

1. Per la Santa Església Catòlica i els seus pastors, perquè guiats per l’Esperit Sant, portin la Bona Nova a tots els confins de la terra.

2. Pel pare Jozo, per tots els directors espirituals i per tots els membres de la germandat de la “Visitació”, per a què visquem la nostra fe i els dons de l’Esperit, i així siguem testimonis de l’amor de Crist al món.

3. Pels cristians apartats i pels que no estan batejats, per a què Déu, amb el seu amor, els porti a la comunió de l’Església.

 

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 d’abril de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau – Medjugorje, 25 d’abril de 2009

Estimats fills! Avui us convido tots a pregar per la pau i, alhora, que en doneu testimoni a les vostres famílies per a què la pau es converteixi en el tresor més gran en aquest món sense pau. Jo sóc la vostra Reina de la Pau i la vostra Mare. Desitjo conduir-vos pel camí de la pau que només ve de Déu. Per això, pregueu, pregueu, pregueu. Gràcies per haver respost a la meva crida!

L’home, com a imatge de Déu, necessita i busca la pau. Si intentéssim definir la pau sense Déu, no ho aconseguiríem. La pau fora de Déu i de l’home és una idea buida. Quan el Senyor ressuscitat dóna la seva pau als seus deixebles, els quals, com tots els altres, el reconeixen als seus cors, pensaments i sentiments. L’home que està ple de pau, reconeix Déu i la seva bellesa. Està atent a les seves paraules, vetlla sobre els seus desitjos i els controla eficaçment.

L’home ple de pau té calma, un do per a tots els qui treballen, viuen i parlen amb ell. L’home que té pau té el somriure que tanta falta fa a aquest món, té l’esperança que irradia tota la seva vida. Les famílies i els individus que tenen pau no necessiten fer servir paraules que pesen ni accions dubtoses. Al seu voltant i al seu interior tot es troba en una profunda harmonia.

L’home que té pau, guarda com l’arca el rostre de Déu entre els homes, viu la bondat i la calma. És un home ric i feliç, de qui no ens oblidem, que mai ens pesa ni el trobem buit, avorrit, etc.

El desig de la Mare de Déu és que la pau arribi a ser la nostra riquesa més gran. En som conscients del que això significa? Com a generació, posseïm una tècnica sofisticada, però no tenim pau. Com a generació, tenim grans riqueses però no tenim pau. Tenim una ciència ben desenvolupada i tot tipus de proteccions però no tenim la pau. De què li serveix, a l’home, travessar d’un continent a l’altre en un sol dia, si no porta la pau, si no té pau? Donem gràcies a la Gospa perquè ens ensenya que aquest do de Déu és el nostre tresor més preuat. Sense ell no estem segurs i som pobres.

Quan el Salvador deixa el seu cos i la seva sang a l’Eucaristia, l’Església sap què ha de fer amb aquest do incommensurable. Ho celebra i en viu. Quan el Salvador deixa la seva Paraula, l’Església sap què fer-ne. L’anuncia fent-la viva i vivint-la.

El Salvador Ressuscitat deixa la seva pau, que és la nostra naturalesa i la nostra necessitat. I com a cristians i com a Església, què hem de fer per la pau? Com l’hem de guardar, com l’hem de construir i com l’hem de portar als altres!? No és fàcil respondre. De vegades ens sembla que la pau és un valor i una categoria que pertany a la raó. Que la pau és un valor intel·lectual. Hem de comprendre que la pau és un do de Déu. L’home necessita tenir unes condicions per poder rebre aquest do i viure’l. Posar la seva voluntat amb harmonia i amb la voluntat de Déu és la primera condició. Això vol dir que haig de renunciar de mi mateix, al meu JO, a la meva naturalesa supèrbia i començar per fi a imitar Jesús i els sants. Això no és un suplement a la nostra vida, és la seva essència. És el que no renunciem ni en les desgràcies ni en les persecucions. És una gràcia que ens dóna alegria, fortalesa i seguretat en el nostre camí. Des del cor on hi ha pau en flueix una oració meravellosa com l’aigua d’una font. L’ànima que porta pau en totes les situacions, pregarà amb esperança, com Jesús: “Pare, que es faci la vostra voluntat”. Talment com podem perdre el dons terrenals, també podem perdre els dons espirituals. És a dir, podem perdre la pau. El nostre pecat mortal, el nostre odi, el nostre desig de venjança i tots els nostres desitjos desordenats són la pesta que desarrela la pau. Ens converteix en el desert. La pau en nosaltres, en la nostra família, la pau al món i entre els pobles és un do pel què l’Església prega des dels orígens fins als nostres dies. Desgraciadament, moltes de les nostres famílies han perdut tota pau i tota harmonia. Per què? Amb el cessament de la pregària en família, desapareix la pau. Amb el cessament de la pregària, desapareix la Missa, desapareix el diumenge. Que llastimós és escoltar alguns polítics i homes de negocis, i també els homes dels mitjans de comunicació, a qui els fa pena que el diumenge, el dia del Senyor, sigui un dia legalment no laborable, un dia de descans, un dia de família, un dia de pregària, un dia de trobada amb Déu. Els sembla que el país perd molt perquè celebra el diumenge. Aquest pensament i aquesta postura són fruit de la infidelitat. És la postura de l’home que no prega. Aquest home viu com si no necessités Déu. Com pot tenir pau un cor que roba i li pren a Déu el que és diví? Com pot tenir pau aquell que pensa que la pau és un valor que es pot comprar amb diners? La gràcia de la pau no depèn dels diners. Amb diners podem comprar un vestit, però no la pau. Amb diners podem comprar la casa i el cotxe, però no la pau. Per això ens diu la Mare de Déu que tenim el deure de testimoniar i demostrar la riquesa i la pau a la nostra família. L’Església és cridada i enviada a ensenyar a tothom on és la pau i com trobar-la, com mantenir-la i fer-la fructífera. La pau és la millor riquesa i no pertany només a alguns, com les riqueses terrenals, sinó a cada home, a cada cor, a cada família. Els valors que Déu dona a l’home no es poden comprar, són senzillament el do de Déu a cada home. Per això, cadascun de nosaltres és responsable d’aquestes gràcies. “Jo soc la vostra Reina de la Pau i la vostra mare.” Aquesta paraula és tan necessària i maternalment tan càlida i propera a nosaltres, i especialment a aquells que han perjudicat la seva pau, que jutgen als altres perquè l’han perdut, que ja no saben com arribar-hi… La nostra Reina de la Pau ha inspirat totes les races, ha despertat i ha mogut els homes de tots els continents i pobles perquè se li acostin. La Gospa coneix el camí cap a la pau i sap perfectament allò que necessitem i, també, tot el dolent que s’ha quedat al nostre cor inquiet, venjatiu, maleït. Sóc la Reina de la Pau i la vostra Mare. Sí, Ella té la pau i Ella, com a mare, educa els seus fills per a la pau. “Desitjo guiar-vos pel camí de la pau…” Sí, aquesta és Ella. La Mare desitja plenament portar-nos pel camí de la pau. És el camí de Déu per on camina el pacificador. Els qui treballen per a la pau, els qui cerquen la pau, són els fills de Déu, va dir Jesús a la Muntanya de les Benaurances. Sí, només la Mare educa els seus fills en els principis de Déu: la garantia de la pau. Tantes vegades se’ns han ofert falsos guies en els nostres camins de la vida, falsos mestres, falsos programes, falsos fins… Per això els camins humans sovint ens desesperen. Però el camí d’Ella és el camí de Déu, és la nostra pau, la nostra felicitat i tota benedicció. I, com compaginar tot això? Només amb la pregària; perseverant i entregada. La pregària és el camí cap a la pau. La pregària dóna els seus fruits. Un dels més grans és la pau i la calma. La pau no és només l’absència de la guerra, de les armes, de la malaltia, de la pobresa, etc, encara que a vegades ho pensem. La pau és el do pel qual podem pregar. La pau és la gràcia que podem enfortir a través de la pregària. Repetint aquesta triple crida poderosa a la pregària, la Reina de la Pau vol accentuar: Aquest és el camí, i no n’hi ha cap altre. Mare estimada, t’hem entès i t’obeirem!

Aquest mes demanarem per les següents intencions:

1. Per tots els membres de la nostra gran família – la Visitació –, que es reunirà en la seva trobada anual. Que aquests siguin els nostres Pentecostes, una nova força per a la futura vida de fidelitat a la Reina de la Pau. Si sabem viure els seus missatges la conversió no es farà esperar, àdhuc a l’Església i al món sencer.

2. Pels vidents, els parroquians, els sacerdots i tots aquells amb qui la Mare de Déu compta, que siguin fidels i perseverants. Que, com apòstols, vivim abandonats a la voluntat de Déu i portem la pau, testimoniem la pau en aquest món sense pau.

3. Per tots els pelegrins que en aquests dies sortiran a l’encontre amb la Mare, que trobin la gràcia que necessiten. Que els malalts es guareixin, que els pecadors es confessin i es converteixin al camí de la fe. En aquest any de Sant Pau, Sant Francesc i Sant Domènec, preguem per les vocacions espirituals i sacerdotals. Que l’Església tingui sempre, i especialment en aquests temps, uns pastors sants i fidels.

Estimats germans i germanes! Persevereu en la vostra pregària. No oblideu que vam prometre viure els missatges i testimoniar-los amb la vida. Avui és tan important i actual l’apostolat de l’Església! No permeteu que les proves i les desgràcies us confonguin. Ans al contrari, encara amb més força i fervor, adherim-nos a la Mare. Aquest és el nostre temps, el temps dels qui confien i estimen Jesús i la seva Mare. Prego per tots vosaltres i us encomano a la bondat de Déu.

A Siroki Brijeg, el 29 d’abril de 2009.

Fra. Jozo Zovko o.f.m

 

 

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de març de 2009

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de març de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de març de 2009

“Estimats fills, en aquest temps de primavera quan tot es desvetlla del son de l’hivern, desvetlleu també les vostres ànimes amb la pregària perquè estiguin disposades per acollir la llum de Jesús ressuscitat. Que Ell, fillets, us acosti al seu Cor perquè estigueu oberts a la vida eterna. Prego per vosaltres i intercedeixo davant l’Altíssim per la vostra sincera conversió. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

Estimats germans i germanes!

Estimats membres de la nostra gran família de pregària. Estem al vell mig de la Quaresma. El programa de la Quaresma és el desig de l’Església que intenta interpretar la crida de Crist i la voluntat de conversió, un canvi radical de vida. Cal morir a un mateix, cal sortir de l’home vell. És la mortificació que dia rere dia ens porta cap a Crist ressuscitat, perquè puguem caminar en la llum i l’esperança que el reconeixerem viu, com els apòstols, en la seva Paraula, en els Sagraments, a través de la nostra pregària humil.

La Reina de la Pau, sense por, agafa la imatge de la naturalesa: la imatge de la primavera. L’hivern, en la natura, ha ofegat l’aspecte extern de la vida. L’hivern no permet cap tipus de vegetació. A simple vista, tot és negre i mort, a l’hivern. Els arbres sense fulles no donen senyals de vida. Per fora no es veu la diferència entre l’arbre viu i el mort. Tots s’assemblen, són gairebé iguals. Però en realitat no és així. Els arbres vius també són vius en condicions hivernals. Aquesta vida està amagada a la vista, però és real. I això ho descobreix millor la primavera. Després dels mesos d’hivern, apareix el sol i cada dia es queda més estona al nostre cel. Els seus raigs, la seva escalfor, desperten la vida endormiscada en cada arbre, en cada llavor. Aquesta tendència a girar cap al sol és una característica de cada llavor viva, fins i tot la més petita, i del seu germen tendre, que el desperta i el dirigeix cap al sol. La seva arrel es queda dins la terra, i la tija creix cap al sol.

En els nostres cors hi ha un anhel amagat cap a Déu. En la nostra ànima un desig intens cap a Déu viu. I així com la natura es desperta del son i de la pau de l’hivern, també la Reina de la Pau vol que nosaltres despertem per una vida nova.

Jesús – Senyor i Déu ressuscitat – és el nostre sol que busquem i anhelem irresistiblement. Tots el busquem i el necessitem. Es pot esperar la Pasqua i romandre adormit, amb son? Sí, pot passar fàcilment. I com despertar-se i girar-se cap a un mateix? Això és impossible sense una conversió sincera. La conversió no es pot donar sense la pregària constant i humil. A fi que en aquest temps sagrat de la Pasqua puguem despertar, observem les imatges de la primavera. Cada gemma és una història de la vida sense explicar. Cada germen, cada flor, és un signe meravellós davant dels nostres ulls.

L’home intenta, sovint, tot imitant la natura, fer flors, fulles, fruits, etc. Observant des de lluny aquestes imitacions fetes per l’home, tens la impressió que són vives. Però quan les toques amb els dits i les mires de prop, t’adonaràs que són una imitació. No tenen vida. Només Déu crea i dóna vida. Només Ell la renova. Per això som responsables de les nostres vides. Estem cridats a donar fruit. I sense Déu no podem fer-ho. Ser un cristià fèrtil és una gràcia de Déu. Això no és una imitació de la santedat, de l’amor, de la bondat, sinó un do de Déu donat a cadascun de nosaltres. Aprèn de les flors. Aprèn de les criatures més petites.. Tot és miracle i tot parla d’Ell – el seu Creador. Com es pot despertar en aquest temps de primavera, que escruten la gràcia i la llum pasqual? Només amb l’activitat interior. Comencem amb la pregària. Preparem-nos amb la pregària per a la Pasqua i la trobada amb Jesús.

En aquests dies totes les esglésies són plenes. Tots els fidels volen deixar els seus pecats perquè pensen: el nostre pecat és la vertadera mort. Veritablement és la nostra mort. Confessar-se penedit i, com el fill pròdig, decidir tornar al pare. Qui és el fill pròdig i qui és el pare? El pecador és el fill pròdig i el pare és Déu misericordiós que ens espera. Ell no dorm, sinó que ens espera vetllant. I sempre es commou amb les nostres llàgrimes i és sensible al nostre penediment, a la nostra decisió de romandre fidels al Pare. A través del sagrament de la reconciliació, el Pare bondadós i misericordiós ens abraça i ens introdueix al seu banquet. Aquest banquet és la Santa Missa. La comunió pasqual, que des del Concili de Letrán és un manament de l’Església, és el nostre deure: alimentar-nos amb la gràcia de Déu, l’aliment de la immortalitat. És la llum que brilla de les fonts divines. El cristià, alliberat de la mort, saciat amb la vida eterna i immortal, rep la llum de Jesús ressuscitat. Jesús s’ha fet home , ha mort i ha ressuscitat només perquè els homes se salvessin. Aquesta veritat de la salvació i la nostra redempció ens porten fins al Cor traspassat, de qui ho hem rebut tot. Tomàs, aquell apòstol afortunat, posant la mà dins el Cor traspassat, caigué de genolls, i penedit de la seva absoluta incredulitat, confessà: “Tu ets el meu Déu i el meu Senyor!” I des d’aquell encontre comença la seva nova vida.

Això ens passa a cadascun de nosaltres quan ens agenollem al confessionari i, picant-nos el pit, trobem la gràcia i la Seva salvació. Aquesta és la llum de la resurrecció i la Seva pau, la veritat que no caduca mai, que mai no perd valor, perquè és divina. M’obro a aquesta gràcia i ella m’assegura la vida eterna. És a dir, el meu Déu és viu, ressuscità d’entre el morts i Ell és la meva pau. Ell és la meva vida eterna. Ja aquí, ha posat aquest desig d’eternitat en la nostra ànima, aquest desig de buscar la llum i de girar-nos cap a ella. Aquest no és un desig buit nostre o una frase d’algun predicador poc eloqüent, sinó la veritat de la Seva Resurrecció.

La Reina de la Pau prega per nosaltres i per la nostra conversió, és a dir, per la primavera de la nostra fe. Despertem-nos i despertem també els altres i preparem-nos per la nostra trobada amb Ell! Aquí tenim les verges sabies com la moralitat. Elles guardaren les làmpades i l’oli, esperaren despertes l’Espòs i els convidats i entraren amb Ell a la boda. I es tancaren les portes.

Aquest és el temps en què podem despertar el pròxim i ajudar-lo a omplir les làmpades d’oli. En aquest temps sant i de gràcia, tornem envers el Ressuscitat i envers la seva Mare i reconeixem-lo en cada germà nostre.

En aquest mes de primavera, abril, pregarem per les intencions següents:

1. Per l’èxit i els fruits de la trobada d’aquest any. Perquè la Reina de la Pau també ens ensenyi, aquest any, com respondre a la seva crida i com viure els seus missatges d’una manera més fructífera.

2. Per tots els membres de la nostra germandat, el grup de pregària Visitació, perquè ens despertem vertaderament. Perquè el nostre grup creixi no només en nombre sinó també en santedat.

3. Pels vidents, els parroquians, per tots els peregrins, pels sacerdots de Medjugorje i pels qui acompanyen els peregrins, que no facin res per costum sinó que visquin com a testimonis i prediquin la gràcia de les aparicions de la Mare de Déu.

Estimats germans i germanes! Un missatge més i una crida més, una altra oportunitat, com la primavera, és davant nostre. Donem gràcies per tot a la Mare de Déu. Prego a la Reina de la Pau perquè ens ho ensenyi tot, que sigui a prop nostre i que ningú no s’aparti d’ella. Prego al Senyor ressuscitat, perquè el trobem en els nostres senders i camins de la vida, i que ens alliberi de totes les pors i aparences. Que ens arreli en la seva veritat de la resurrecció.

Finalment us desitjo a tots una Feliç i Beneïda Pasqua de Resurrecció.

29 de març de 2009

Fra Jozo Zovko o.f.m.

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de febrer de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de febrer de 2009

“Estimats fills, en aquest temps de renúncia, pregària i penitència us invito novament: aneu a confessar els vostres pecats per tal que la gràcia pugui obrir els vostres cors i permeteu que aquesta gràcia us canviï. Convertiu-vos, fillets, obriu-vos a Déu i al seu pla per a cadascun de vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

La Reina de la Pau ens recorda que aquest temps és un temps especial de gràcia, el temps de renúncia, pregària i penitència. Sí, és el temps que comencem el dimecres de Cendra, posant-nos cendra a sobre com a signe de transitorietat, amb la pols amb què fou modelat el primer home i a la qual tornen tots els éssers vius i també l’home. L’home marcat amb la cendra fa camí cap a la meta. La Quaresma és un període de quaranta dies. És el temps que coneixen tant profetes com sants, i el passen al desert, en dejuni i pregària. Jesús també, després del baptisme de Joan se’n va al desert, on es dedica al dejuni i a la pregària. Durant aquest temps passa per grans temptacions de Satanàs però rebutja les seves ofertes i les promeses i resta fidel al seu Pare i a la seva missió. La fita de la Quaresma és el Divendres Sant. Jesús passa per totes les proves i humiliacions. Però això no el confon sinó que l’enforteix. Finalment Ell prengué la creu i la mort com l’únic camí, a través de la mort fins a la glòria final, la Resurrecció i la victòria sobre la mort i el pecat. Així també, a nosaltres, com a passatgers, la Quaresma ens enfronta a l’etern, al no fugisser. La Quaresma, com a pecadors i desanimats, ens posa davant la misericòrdia i la bondat de Déu. Aquest és el temps de retorn al Pare. A través de la Quaresma l’home és cridat a veure els seus límits, els seus pecats i les seves debilitats. Vivint sense la renúncia, sense el dejuni, sense la pregària, l’home s’amaga de Déu. Aquest mantell de l’egoisme és tant pesat que ens encega. Aquest mur de la nostra supèrbia és tant dur que ens tanca l’última porta de l’esperança. Per això aquest missatge ens toca l’essencial, la nostra naturalesa humana. No permet que encobrim la nostra debilitat, més aviat ens convida a reconèixer-la humilment i confessar-la novament en el sacrament de la reconciliació. Aquesta gràcia que brolla i es vessa sobre nosaltres a través dels sagraments, ve de Déu, no dels nostres sacrificis i oracions sinó des del cor traspassat de Nostre Senyor. La nostra pregària, els nostres dejunis, són la nostra humil i amorosa resposta. Perquè Déu ens va crear sense el nostre consentiment, però sense el nostre “sí” no ens pot salvar. Aquesta és la grandesa de la nostra Quaresma. La meva decisió, la meva elecció, el meu “sí” és gran. I en això es manifesta la nostra dignitat humana. “Què és l’home, perquè et recordis d’ell, el fill de l’home perquè en tinguis cura? Tot just inferior a un déu el creares, tot ho posares sota els seus peus.” Sal 8,5-6)

Qui soc i on vaig? Qui soc i per què visc? Són les preguntes que turmenten totes les generacions. Només Jesús les va respondre. Només Ell i la seva Paraula són el nostre camí, mesura i regla de vida. La Quaresma és el temps d’imitació de Jesús de manera especial: per mitjà del dejuni, la pregària, la penitència, la renúncia i els sagraments. No hi ha cap altre camí. Des de la pregària i el sacrifici ens ve la llum a cadascun de nosaltres, per poder veure el que el món m’ofereix, i el que m’ofereix i em demana el Senyor. La penitència i el sacrifici, el dejuni i la pregària, obren el meu cor i els ulls de la meva ànima, per poder veure-hi correctament, per poder-me decidir a temps per un fi, que és el meu Déu. Això no és una paraula qualsevol sinó la veritat sense la qual visc en l’engany i en el perill mortal, on ja no distingeixo el bé del mal. Estem envoltats de gent diferent, ens trobem amb gent desesperada i arruïnada, ens trobem amb seductors que en nom del Maligne ens ofereixen qualsevol cosa. Els joves es troben en la temptació de decidir-se per l’ample camí del pecat, i això, en definitiva, és una ruïna. Hi ha persones que estan totalment rendides al mal i als seus programes i promeses. Avui és necessari apagar la televisió perquè l’home se senti lliure i trobi la pau. Però no t’atreviràs a fer-ho si abans no has pregat i dejunat. Estàs nerviós sense aquell cigarret, sense la copa d’alguna beguda, i t’ho perdones dient que sacrificaràs alguna altra cosa. Però lamentablement no som mai capaços de fer aquell sacrifici substitut, perquè ens ha faltat el primer.

Som cridats a la confessió, a deixar per sempre el nostre pecat.

En una ocasió vaig visitar un temple budista dels més grans. Hi havia dotze mil estàtues de Buda. A l’entrada del temple hi ha un drac. I la seva pota és tant brillant que ens preguntem irremeiablement: per què? El mestre budista ens explica que els budistes deixen els seus pecats a sota la pota del drac perquè els guardi mentre ells són dins el temple. I quan abandonen el temple, els pecats tornen a acompanyar l’home com una ombra. Aquest drac és com una mena de guarda-roba dels pecats. Durant una estona els guarda perquè no molestin l’home.

I em pregunto: Ets conscient de com n’és de gran la teva religió i el teu Déu? Com el nostre Déu ens dóna la gràcia, respon a les nostres necessitats i redimeix els nostres pecats? Cap home no pot agafar els pecats. Ningú no els pot destruir o cremar com un paper. Ni el psicòleg ni el psiquiatra et poden dir: “No tinguis por! Has pronunciat el teu pecat i ara ja no està ni en la teva consciència ni en la teva vida.” Això supera la capacitat humana. Només Déu perdona els pecats. Ell, en Jesús i per Jesús, perdona els nostres pecats. Jesús ha deixat aquest do i aquesta gràcia a l’Església a través dels seus sacerdots. El nostre pecat no es diposita en les tenebres o en l’espai de l’oblit. No! El nostre pecat és perdonat en la confessió sacramental. Desapareix en la confessió, en l’oceà d’amor i de misericòrdia de Déu. No tinguis por. Després de la confessió el teu pecat ja no et pesa. Per això l’home perdonat, sap a qui agrair la divina i incommensurable pau al seu cor, la seva consciència i la seva ànima. La confessió és el remei, una medicina. La confessió és el do que només Déu dóna als seus fills. Aquesta gràcia, la gràcia sacramental, obre el meu cor i el canvia, i només desitjo no ofendre mai més el meu Déu ni menysprear el seu amor. Sé que Ell té un pla amb la meva vida, amb el meu matrimoni, amb la meva vocació, amb la meva creu. Per això aprendré, en aquesta Quaresma, a imitar Jesús i tenir-lo constantment davant els meus ulls. Oh, Redemptor dels pecats, vencedor misericordiós sobre els nostres pecats i debilitats, fes que visquem en Tu, perquè el Teu amor poderós actuï fermament en nosaltres, aquest amor que és més poderós que el pecat. Vencedor en sofriment, oh, Salvador crucificat, en tu volem aguantar tots els nostres moments de foscor. Tot el que ens toqui viure, que sigui el nostre camí cap a la llum eterna de la resurrecció. Oh, Rei dels cors, que el teu Amor crucificat abraci i protegeixi el nostre amor cansat i fràgil. Desperta en nosaltres el que tanta falta ens fa: la compassió amb Tu, l’amor cap a Tu, cap a la Teva creu i el Teu amor en el Santíssim Sagrament de l’Altar. Dóna’m la gràcia de ser un signe pels altres com ho ets Tu.

Aquest mes pregarem per les següents intencions:

Per tots els cristians que han descuidat el dejuni, la penitència i la pregària, que en aquesta Quaresma els seus cors s’obrin, que responguin a la crida de la Reina de la Pau.

Per a la nostra família de pregària, que estigui oberta a Déu i a la Mare de Déu en el seu pla vers nosaltres. No l’hem triat a Ella sinó que Ella ens ha triat a nosaltres. Demanem que sapiguem donar un bon exemple amb la nostra vida i, vivint els missatges, donem testimoni a tots els homes. Preguem per tots els malalts i per tots aquells que s’han desviat de l’Església. Preguem per tots els responsables a l’Església i la societat, perquè posin al Senyor i la seva voluntat en primer lloc, i així serveixin tothom en el camí de la salvació. Preguem pels vidents, sacerdots i tots els responsables dels missatges de la Reina de la Pau, perquè en aquest temps de gràcia es faci la Seva voluntat i els Seus plans.

Estimats germans i germanes, em dirigeixo a vosaltres amb l’esperança que rebreu el missatge de la Mare de Déu amb tot el cor i que el posareu en el vostre apostolat. “Perquè cap de nosaltres viu a si mateix”, digué l’apòstol. Sí, és el nostre deure pregar per tothom, dejunar i fer penitència i obres de caritat.

Prego per tots vosaltres i no us deixo anar ni del meu cor ni del meu amor. Que en el vostre camí, la Reina de la Pau us enforteixi i us doni consol.

Široki Brijeg, 28 de febrer de 2009

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de gener de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje del 25 de gener de 2009

“Estimats fills, avui també us invito a la pregària. Que la pregària sigui per a vosaltres com una llavor que posareu en el meu cor, que jo confiaré al meu Fill Jesús per la salvació de les vostres ànimes. Desitjo, fillets, que cadascun de vosaltres s’enamori de la vida eterna que és el vostre futur i que totes les coses terrenes siguin, per a vosaltres, una ajuda per apropar-vos a Déu Creador. Jo estic tant temps amb vosaltres perquè esteu en el camí equivocat. Solament amb la meva ajuda, fillets, obrireu els ulls. N’hi ha molts que, vivint els meus missatges, comprenen que estan en el camí de la santedat vers l’eternitat. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

Estimats germans i germanes!

Mentre el meu cor escolta aquest missatge, està plovent. Plou des de fa dies i la pluja ja es fa fatigosa, perquè l’horitzó està cobert de núvols grisos que, clavats al cel fred, descarreguen sense parar la seva càrrega hivernal. Al mateix temps que sento la remor de la pluja, també sento la veu de la Mare i la seva nova crida a la pregària. Com a mestra extraordinària, Ells ens guia a través d’aquesta experiència de la natura. Quan deixi de ploure i surti el sol de primavera i la terra s’eixugui una mica, els agricultors, els pagesos i els jardiners sortiran als seus camps. Començaran a netejar-los i a preparar-los per a la sembra primaveral. Hi posaran totes les condicions perquè germini i doni fruits. I què passa amb la nostra pregària? Es vessa com aquesta pluja hivernal, sobre la terra freda, saturada i cansada de la pluja, no només insuportable per l’home sinó també per aquesta terra que inunda? Els rius i els seus cabals plens reaccionen amb les inundacions.

No! La nostra pregària es vessa al Cor Puríssim de la Nostra Mare, intercessora de totes les gràcies. Ella porta la nostra pregaria a Jesús amb amor. Una pregària així, com una llavor sana, dóna fruits. El sembrador no dissipa ni malgasta les llavors. Ho fa amb responsabilitat i una gran esperança de collir abundantment. D’aquests fruits en vivim. La nostra salvació i la salvació de les nostres ànimes és el fi últim de la nostra vida terrenal. Es pot salvar l’home si no prega? Pot donar fruit la terra, si no es conrea, si no es sembra? L’experiència ens diu que això és impossible. Estar enamorat de la vida no és vanitat, no és un somni fals, una cosa impossible, irreal. El sembrador, mentre sembra, en el seu cor ja veu les espigues, espigues madures, que són fruit de la seva suor i de la terra que ennobleix i a qui dóna la llavor amb amor. Així mateix, el creient que ajunta les mans en pregària, a qui l’amor el convida perquè vessi amb fe la seva lloança, el seu amor i la seva petició al Senyor, no perd el temps. No s’enganya a sí mateix com un drogoaddicte buscant una vivència falsa, sinó que amb tota l’esperança i pau gaudeix de la proximitat i la bellesa divina i desitja que aquesta gràcia mai no s’aturi. S’assembla a Pere al Tabor, mentre pregava amb Jesús, quan espontàniament brollà l’alegria del seu cor demanant que es quedessin per sempre en aquesta proximitat divina: Que bé que s’hi està aquí, quedem-nos-hi a viure…!

Així mateix, qui prega, vivint la comunió amb Déu, vol habitar en la seva proximitat. Totes les coses mundanes estan al servei del nostre fi etern. Tot està fet per a nosaltres, i nosaltres per al Senyor. Sempre hem de vetllar perquè la resplendor de les coses d’aquest món, els seus programes, els seus fins i valors, no ens enganyin. No ens podem aturar davant la criatura i no veure el Creador. Ans tot el contrari, tot ha de servir perquè arribem al Senyor i El servim. Ell és el nostre Déu. Tot és molt més petit que Ell i que el seu amor.

Quants germans i germanes varen escollir el camí equivocat! La Gospa, que ens estima, ens diu sense por que estem en el camí equivocat quan alguna cosa ens aparta del Seu amor. Ella m’ajuda maternalment cada dia a obrir els ulls perquè no agafi aquest camí de mentida, de pecat i de ruïna. I Jesús parla sobre el camí ample i còmode contrari al camí dret i dificultós que porta a la meta final. És tant important tenir els ulls oberts! Si un cec en guia un altre, tots dos cauran a l’abisme, diu Jesús. La Nostra Reina de la Pau veu i estima. Ella sap i té cura de tots per portar-nos al camí correcte i únic, que és el camí de la santedat, de la pau, el camí que porta a Jesús.

Com necessito la teva ajuda, oh Reina de la Pau, perquè se m’obrin els ulls, els ulls del cor, amb els quals reconec una altra cara de la vida i dels valors d’aquest món! Com he de perseverar i viure, dia a dia, els teus missatges, perquè se m’obrin els ulls!

Que difícil i escandalós és escoltar la gent que et jutja, que no segueix el principi de Jesús: “Observeu els fruits. Pels fruits reconeixereu l’arbre i discernireu el que és bo del que és dolent”. L’home que no prega, que no dejuna, que no està vigilant i no llegeix la Paraula de Déu, aquest home pot ser capaç de jutjar-te a tu i els teus missatges?

Nosaltres som cridats, i de manera especial en aquest missatge, a viure els missatges de la Reina de la Pau. Durant tot aquest mes, amb la profunditat del cor i de l’amor, reflexionem sobre aquest missatge. Som cridats a la pregària que desborda del nostre cor com una llavor viva en el cor de la Mare de Déu, i Ella la presenta a Jesús, i no per a la nostra perdició sinó per a la nostra salvació. Jesús inclogué la Mare en la seva obra de salvació i ens va dir: “ Heus aquí la teva mare”. Necessitem la Mare. Sense Ella no podem vèncer el nostre enemic, el drac amb set caps i deu banyes, com el veu sant Joan a l’Apocalipsis.

Per què Ella està tant de temps amb nosaltres? Perquè som al camí equivocat. I, quin és el camí equivocat? El coneixes, tu, com a membre de la nostra família de pregària, i pots discernir entre el camí correcte i l’equivocat? Estem en un món de valors falsos. Imagina tots els mestres falsos que, amb els seus mitjans i sense vergonya, t’ensenyen i conviden els teus fills a una vida amoral i prohibida. Mira aquells mestres i la seva crida a la diversió que us treu a tu i la teva família la part humana i cristiana, la dignitat i la moral. Mira els mestres que ensenyen el camí cap a una vida on tot és permès. És el camí i la manera de viure on no existeix ni pecat ni consciència. Pot, l’home, construir el seu futur en una educació sense Déu i els seus manaments, sense els principis de la fe? Dia i nit trobem persones destruïdes, desesperades, humiliades i enganyades. Com ajudar-los? “Només amb la meva ajuda els obrireu els ulls”, va dir la Reina de la Pau. Quans cecs hi ha al voltant nostre!

Estimada família de pregària, sigueu les mans esteses per a tots els qui busquen ajuda. Estigueu en pregària i dejuni per tots els qui han caigut i s’han perdut. Sigueu apòstols i testimonis per aquells que es troben sota l’influència de falsos mestres. Sigueu esperança per tots aquells a qui els ha sobrevingut el pecat de l’addicció a les drogues o l’alcohol, els jocs d’atzar, la fornicació o l’odi. Sigueu, encara que només sigui una mica, la llum per aquells als quals els ha caigut a sobre la tenebra de la maledicció i el mal. Us demano cordialment: feu més que mai pels vostres germans i germanes, perquè se’ns pugui aplicar, a nosaltres i a la nostra família de pregària, la paraula de la Mare: “Gràcies per haver respost a la meva crida.”

Aquest mes pregarem per les següents intencions:

1. Per tots nosaltres, perquè es noti i se senti que la nostra pàtria és el Cel, és a dir, que cadascun de nosaltres visqui i treballi per a l’eternitat. Perquè visquem i donem testimoni de la nostra fe. Que tot allò que és mundà estigui al servei del que és etern i celestial.

2. Per tots els peregrins a qui les declaracions sobre Medjugorje i sobre els missatges d’alguns irresponsables els confonen, perquè perseverin en la recerca de la Mare i trobin les gràcies necessàries. Per tots els membres de la nova Comissió, perquè els guiï l’Esperit Sant i descobreixin tota la veritat i en donin testimoni responsable a l’Església.

3. Pels vidents i parroquians de Medjugorje, perquè no deixin de ser la parròquia escollida que té la tasca d’ajudar i inspirar amb la seva pròpia vida tots els qui venen a Medjugorje. Per tots els sacerdots, predicadors i confessors, perquè el Senyor els doni la seva llum, la seva pau, i l’amor patern cap a tots els pecadors i peregrins.

Estimats germans i germanes, a través del dejuni i de la pregària, abandoneu-vos a la crida de la Mare i que la seva paraula doni fruits abundants en tots. Per a tots vosaltres prega, perquè persevereu en la crida i compreneu que som al camí de la santedat, el vostre fidel Fra Jozo.

Široki Brijeg, 29 de gener de 2009.