19/09/2013 – “Molts joves estan infectats de materialisme, tot i que no els fa feliços”

Àngel FIDALGO. Sor Emmanuel Maillard, Religiosa, va donar una conferència a la parròquia de San Juan, Oviedo.

Sor Emmanuel Maillard (París, 1947) es va graduar en Belles Arts a la Universitat de la Sorbona, i el 1976 es va unir a la Comunitat de les Benaurances, deixant de banda una vida que la va portar a la vora del suïcidi. Ahir va estar a l’església de San Juan, Oviedo, per parlar de la seva experiència a Medjugorje (Bòsnia i Hercegovina).

- Les seves xerrades sempre comencen amb unes preguntes: voleu anar al cel? Sou sants? Voleu ser sants? Quines respostes li donen?

- Tothom vol anar al cel i gairebé tothom vol ser sant, però tothom diu: no sóc sant. Aquestes persones tenen la idea que els sants són una cosa a part, molt especials, i que ells, pobrets, com ho han de ser. És un gran error. La Mare de Déu ho diu sempre i a més està ben clarament escrit a la Bíblia: tots estem cridats a la santedat.

- Ser sant també fa mandra en aquests temps d’hedonisme?

- El que és cert és que tots tenim un únic futur, que és el de la santedat. A la terra seguint l’Evangeli, o després al cel, després d’uns anys de purgatori, cosa que convindria evitar. També hi ha la possibilitat de rebutjar Déu i els seus manaments, però això és triar anar a l’infern.

- En un món tan materialista, del qual vostè formava part de jove, la seva tasca no sembla fàcil.

- Els joves estan molt infectats pel materialisme que els ocupa, però també saben que no els dóna l’autèntica felicitat. Això fa que tinguin set d’una perspectiva més àmplia del que els ofereix el món. Gràcies a això és més fàcil que els joves assoleixin la fe que no pas la gent de més edat.

- Vostè era una noia bonica, d’una família parisenca benestant i que a més havia estudiat Belles Arts a la Sorbona. Ho tenia tot; però un dia va posar data per al seu suïcidi.

- La meva família era catòlica i jo havia rebut una acurada educació, però la majoria dels meus amics, de la gent amb qui em relacionava, eren ateus. Com que buscava alguna cosa més, vaig caure en el parany de l’espiritisme i l’astrologia, perills dels que l’Església Catòlica no m’havia avisat. Com que no havia llegit la Bíblia, estava cega.

- Però a l’últim moment va veure la llum. Com va ser?

- Una de les meves germanes em va introduir en un grup de pregària catòlic on hi havia una persona que va profetitzar que algú dels qui estàvem reunits caminava cap a la mort. Era jo, que volia suïcidar-me.

- I des de llavors no va parar en el seu apostolat.

- Aquell mateix dia Jesús em va venir a buscar en el forat de mort en el que em trobava. Allà em va tornar la vida, i llavors em vaig dedicar plenament a Déu.

- Per què va triar la Comunitat de les Benaurances?

- Quan va passar tot això a París, jo tenia vint anys, i tres anys després el Senyor em va cridar a aquesta ordre.

- Després de viure set anys a Terra Santa fa un viatge amb membres de la seva comunitat a Medjugorje. La seva vida dona un altre tomb. Què hi va trobar allà?

-Allà vaig entendre que la Mare de Déu em cridava per al seu projecte de conversió, i que em necessitava per ajudar el món. Jo li vaig dir: aquí em tens.

- Amb quin missatge arriba a Oviedo?

- Amb el de posar Jesús al centre de la nostra vida, no pas els béns materials; i amb la frase que diu la Mare de Déu: molts joves busquen la felicitat allà on es perden.

Font : http://www.lne.es