17/10/2016 – “Vine i veuràs”

Acabo de tornar de la meva desena peregrinació a Medjugorje i quan em pregunten el perquè de tantes peregrinacions, què hi trobo allà, la meva resposta és aquella dels primers deixebles que van trobar Jesús: “vine i veuràs”.

És molt difícil explicar correctament l’experiència de cada persona tocada per la gràcia divina a través de la Mare del Senyor. Com a sacerdot he estat testimoni del canvi profund que es dóna al cor de cada peregrí. Sembla com si Maria ho hagués planejat tot per posar-lo als braços del seu Fill estimat i d’aquí la sorpresa i l’alegria d’una trobada personal que canvia i sana el cor ferit per el pecat obrint-lo a una nova vida.

A Medjugorje hi passen coses extraordinàries, circumstàncies inexplicables, “casualitats” inesperades que posen de manifest l’actuació de Déu per mitja de la seva Mare i nostra mare.

En la societat d’avui, amb les seves ombres i foscors, amb la negació de Satanàs i l’imperi del cientifisme i de la raó pura, és sorprenent i inexplicable el que passa a Medjugorje, la presència de Maria, que peregrina del cel a la terra per portar-nos tanta bondat, tant consol i esperança, per mostra-nos el camí de la pau i la reconciliació entre els homes.

I prodigiosa n’és la forma, maternal i sol·lícita, tendra i propera de presentar-nos l’Evangeli, “fills meus, “fillets meus”, “apòstols meus”… que commou l’ànima. Com a mare bona ens repeteix el Missatge del seu Fill d’una manera viva, càlida, transformadora i joiosa.

Ningú no torna buit de Medjugorje. Ningú no torna sense haver experimentat la presència del Bon Déu que surt a trobar-nos per fer-nos viure “de cor” la fe de cada dia, l’Eucaristia, l’Adoració al Santíssim, la reconciliació sacramental, el res del Sant Rosari.

És el regal que ens fa la Mare de Déu de Medjugorje, la Mare bona entestada a vessar sobre aquest lloc la infinita misericòrdia de Déu. El cel d’aquest petit poble es manté obert perquè ningú no es senti més sol. La Mare del Senyor, la Gospa (la Senyora) ens acompanya sempre.

Pare Juan A. Martín.

Font: www.centromedjugorje.org