15/03/2017 – Matisacions sobre les declaracions del bisbe de Mostar

El següent pot ajudar a entendre la confusió que s’ha creat darrerament per un article escrit pel bisbe de Mostar-Duvno i publicat a la seva pàgina web diocesana el 26 de febrer de 2017, intentant posar punt i final als esdeveniments que tenen lloc a la seva diòcesi al mateix moment que el Papa enviava un enviat a la seva diòcesi per cuidar aquests esdeveniments!

Mentre el bisbe de Varsòvia-Praga (Polònia) es prepara per anar a Medjugorje com enviat especial del Papa, els mitjans catòlics estan propagant els atacs del bisbe de Mostar contra l’autenticitat de les aparicions de la Mare de Déu en aquest lloc, encara que la Congregació de la Doctrina per a la Fe (CDF) havia aclarit en una directiva oficial del 26 de maig de 1998 (Pr 54 / 81-06419) que l’opinió negativa del bisbe Peric “s’ha de considerar com la convicció personal del bisbe d’aquell lloc, però que és i seguirà sent la seva opinió personal“. Durant 19 anys, els mitjans de comunicació catòlics han ignorat aquesta directiva. Quan “Our Sunday Visitor” va publicar aquest aclariment de la CDF en la seva edició de gener/febrer de 2000 del “The Catholic Answer”, es va suprimir la frase “però que és i seguirà sent la seva opinió personal”.

El 9 d’octubre de 1998, cinc mesos després de l’anunci de la CDF, el bisbe de Mostar, Mons. Ratko Peric, va declarar davant de testimonis que mai no havia conegut ni parlat amb cap vident i que no creia en cap aparició de la Mare de Déu, anomenant específicament Fátima i Lourdes. “Crec en el que se m’obliga a creure –això és el dogma de la Immaculada Concepció que es va emetre quatre anys abans de les presumptes aparicions de Bernadette” (testificat en una declaració jurada davant del pare John Chisholm i el General de Divisió Liam Prendergast; les observacions del bisbe també van ser publicades al diari europeu “The Universe” l’1 de febrer de 2001). Tot i que els mitjans catòlics a Amèrica van difondre àmpliament les declaracions del bisbe Peric el 15 de juny de 2006, la crida a l’obediència i per tal de posar punt i final a les declaracions sobre els esdeveniments de Medjugorje, es va donar poca importància al toc d’atenció que se li va donar el 15 de juliol de 2006 al Cardenal Pulic, President de la seva Conferència Episcopal (“Medjugorje i l’Església”, Ed. Queenship, pp. 183, 184).

El predecessor del bisbe Peric, el bisbe Pavao Zanic, va tenir una actitud similar respecte a Medjugorje, tal com es mostra en l’entrevista publicada amb Gabriel Meyer (“National Catholic Register”, 1 d’abril de 1990): “Què vol vostè, com a bisbe, que passi a Medjugorje? Els franciscans i els feligresos podrien treballar allà amb vosaltres? Zanic es va tirar enrere a la seva cadira: “Només vull que Medjugorje sigui destruït” (Medjugorje i l’Església, Queenship, 2007, p.183). El 25 de juliol de 1987, el bisbe Zanic, amb mitra i bàcul a l’altar de l’església de sant Jaume Apòstol de Medjugorje, va condemnar a tots els qui pretenien que la Mare de Déu s’apareixia a Medjugorje “fins el lloc més fondo de l’infern”. (“Ell esperava veure com els feligresos es revelaven, però ells el van escoltar amb silenci i respecte, tot i el dolor profund que sentien als seus cors” (P. René Laurentin, “Set anys d’aparicions”, la Fundació Riehle, 7, 8).

El bisbe Zanic li havia dit al p. Milán Mikulich, natural de Croàcia i editor de “Ortodòxia de la Doctrina Catòlica”, un dels primers sacerdots que va visitar Medjugorje des d’Amèrica després de l’informe de les aparicions de juny de 1981, que si el Vaticà no acceptava la condemna de les aparicions “hi haurà una guerra a l’Església!”. Fr. Mikulich va respondre: “Bisbe, crec que estàs lluitant contra la Mare de Déu i no pas contra els vidents i els franciscans a Medjugorje”. Ell va respondre: “Si perdo, hi haurà una guerra”. (El testimoni del P. Mikulich fou presentat a la Conferència de Medjugorje de 1991 a Notre Dame). El seu successor, el bisbe Peric, segueix aquesta mateixa guerra. Per exemple, quan la parròquia franciscana de Capljina fou entregada al clergat diocesà, se li va aconsellar al bisbe que anés canviant gradualment els sacerdots per tal de facilitar el canvi als feligresos. En comptes d’això, es van suprimir tots els franciscans i el personal de la parròquia i es van substituir per un clergat diocesà el mateix dia, fet que va encendre encara més una situació ja molt tensa. Com que s’havia advertit que això passaria, els feligresos es van rebel·lar donant una imatge de desordre a la seva diòcesi, que era justament el que ell volia, i que ha mencionat en diverses ocasions. (“Medjugorje i l’Església, 2007, Queenship, p.187)

Un article publicat en l’edició del 6 de gener de 1991, de “Slobodna Dalmacija”, que cita a l’arquebisbe Frane Franic, president de la Comissió Doctrinal de la Conferència Episcopal Iugoslava (CEY), no es va difondre al món de parla anglesa. L’arquebisbe Franic informava sobre una reunió del 27 de novembre de 1991 del CEY reunida a Zagreb en sessió especial, preliminar a la reunió de Zadar del 10 d’abril de 1991: “Els bisbes utilitzaven frases ambigües (en aquesta reunió) perquè no volien humiliar al bisbe Pavao Zanic de Mostar, que constantment afirmava que la Mare de Déu no s’apareixia als vidents”. Quan els bisbes iugoslaus van discutir la qüestió de Medjugorje, van dir al bisbe Zanic que l’Església no estava donant una decisió final sobre Medjugorje i per tant la seva oposició no tenia cap fonament. En sentir això, el bisbe Zanic va començar a cridar i a cridar i la resta de bisbes van decidir deixar la discussió. “El resultat fou la difusió del comunicat de premsa del bisbe Zanic que ell mateix va enviar al servei de notícies catòlic italià que va presentar la seva pròpia versió d’aquesta reunió: “Els bisbes iugoslaus diuen que Medjugorje no és sobrenatural”.

El 29 de març de 2010, set anys abans d’informar que el Papa enviava un enviat especial a Medjugorje, el Rome Reports va emetre una iniciativa del Papa Benet XVl: “El Vaticà considera la creació d’una nova diòcesi per a Medjugorje”, declarant: “El projecte fou proposat al setembre de 2009 però no es va poder dur a terme degut a la falta de suport del bisbe de la zona, Ratko Peric “.

El 6 de setembre de 2008, vaig rebre una carta de l’Assessor de la Santa Seu, Monsenyor Gabriele Caccia, tot agraint-me el fet d’haver enviat al Sant Pare el DVD “Medjugorje i la Missió de Mary TV”: “Estic escrivint a Sa Santedat el Papa Benet XVl per informar-lo de la recepció de la seva carta i el seu regal. També li vaig donar les gràcies per haver escrit la introducció del llibre “L’últim secret de Fàtima” del cardenal Bertone, expressant el meu agraïment pel fet que el cardenal hi inclogués un capítol sobre Medjugorje. Em complau assegurar-vos l’agraïment de Sa Santedat.” El 13 d’agost de 2008, el secretari del Papa Sant Joan Pau II, el cardenal Stanislaw Dziwisz, em va escriure: “Vaig rebre la teva carta del 25 de juliol de 2008 amb els dos DVD que contenen els programes de Medjugorje. De fet, el Servent de Déu estava molt interessat en Medjugorje, i va enviar al Cardenal Joseph Ratzinger a conèixer la posició teològica“.

El Papa Sant Joan Pau II havia dit: “Medjugorje és el centre espiritual del món!” (Cita del llibre: “Per què és un Sant: la vida i la fe del Papa Joan Pau II i el cas de la canonització”, Mons. Slawomir Oder, postulador per a la Causa de Canonització, Rizzoli, 2010, p.168). El 25 de març de 1984, el Papa havia dit: “Medjugorje és l’acompliment i la continuació de Fàtima!” El 6 d’abril de 1995, el Papa Joan Pau II va declarar públicament: “Vull anar a Medjugorje” (Slobodna Dalmacija, 8 d’abril de 1995, p.3).

Uns quants mesos abans del viatge del Sant Pare el 22 de juny de 2003 a Banja Luka a Bòsnia, Zenit va fer públic un informe que deia que la Santa Seu també volia visitar Mostar. Tot i que el govern havia estès una invitació, els mitjans de comunicació locals van informar de la resposta del bisbe de Mostar que deia que seria un error per al Papa entrar a la seva diòcesi (com els deia als mitjans cada vegada que el Papa viatjava a Croàcia o a Bòsnia). I és així com el Sant Pare es va haver de conformar, en el seu últim viatge al país, de visitar només Banja Luka, la capital sèrbia de Bòsnia. Anteriorment havia estat dues vegades a la capital musulmana, Sarajevo. Mai no va poder anar a Mostar, la capital catòlica de Bòsnia.

La Mare de Déu Santíssima ens crida, a través dels seus missatges, a pregar pels pastors, no pas a jutjar-los. Ella triomfarà juntament amb ells, ens diu. “Novament us adverteixo: pregueu per aquells que el meu Fill ha cridat i els ha beneït les mans. Us els ha donat a vosaltres. Pregueu, pregueu, pregueu pels vostres pastors. Us ho agraeixo.” (2 d’abril de 2013). “Per tant, apòstols meus, pregueu per la vostra Església, estimeu-la i feu obres d’amor. Malgrat que hagi estat traïda i ferida, l’Església és aquí perquè prové del Pare Celestial. Pregueu pels vostres pastors, perquè pugueu veure en ells la grandesa de l’amor del meu Fill. Us en dono gràcies!”. (2 de juny de 2016).

Denis Nolan

Font: http://myemail.constantcontact.com a Mary Tv