13/02/2018 – El Papa: “No a la violència”. I convoca una Jornada de dejuni per la pau

El 23 de febrer serà l’esdeveniment, dedicat de manera especial a les poblacions del Sudan del Sud i del Congo. Crida per la vida: “Són pocs els qui lluiten per ella en un món en el que cada dia es produeixen armes i avança la “cultura de descartar”".

“No a la violència”. El Papa Francesc es fa escoltar des de la finestra del Palau Apostòlic, on hi va recitar l’Àngelus amb 20 mil fidels reunits a la Plaça Sant Pere. “Les victòries obtingudes amb la violència són victòries falses; en canvi, treballar per la pau, fa bé a tothom!”. I, veient amb preocupació la durada de “situacions de conflicte a diferents parts del món”, va anunciar una Jornada de pregària i de dejuni per la pau, que serà el proper 23 de febrer, el divendres de la Primera Setmana de Quaresma, oferta particularment a les poblacions de la República Democràtica del Congo i de Sudan del Sud.

Una iniciativa que s’assembla molt a la històrica vigília per la pau a Síria, convocada pel Pontífex argentí per al 7 de setembre de 2013, quan tot just començava el seu Pontificat. Com en aquella ocasió, Bergoglio va convidar “també als germans no catòlics i no cristians a associar-se a aquesta iniciativa en les modalitats que considerin més oportunes”.

Tot assegurant que “el nostre Pare celestial sempre escolta els seus fills que El criden en el dolor i en l’angoixa”, Francesc va dirigir un forta “crida perquè també nosaltres escoltem aquest crit, i cadascun, en la pròpia consciència, davant Déu, es pregunti: “Què puc fer per la pau”. Segurament podem pregar; però no només això: cadascú pot dir concretament “no” a la violència”. “Perquè -va exclamar amb vigor Francesc- les victòries obtingudes amb la violència són victòries falses; en canvi, treballar per la pau fa bé a tothom!”.

Abans de resar la pregària mariana de l’Àngelus, el Papa Francesc va explicar que l’Evangeli d’aquest V diumenge del temps ordinari segueix amb la descripció d’una jornada del Senyor a Cafarnaüm, que correspon a un dissabte, festa setmanal per als hebreus. I va dir que tal com ho relata l’Evangelista Sant Marc, posa de relleu “la relació entre l’activitat taumatúrgica de Jesús i el despertar de la fe en les persones que troba”. Sí, perquè amb els signes de les guaricions que fa a tot tipus de malalts, el Fill de Déu vol suscitar la fe com a resposta.

Quant a la conclusió de la jornada de Jesús a Cafarnaüm, que acaba amb l’escena de la gent que porta tots els malalts a la casa on s’allotja, el Papa Bergoglio va afirmar que es tracta de “l’ambient vital” en el que realitza la seva missió feta de paraules i gestos que guareixen i consolen.

I va afegir que aquesta “acció poderosa, alliberadora, renovada i renovadora de Jesús” es dirigeix a una pobra humanitat marcada per tants sofriments. A més, el Pontífex va considerar que Jesús no presenta la seva missió de manera triomfalista, ja que abans de l’albada del dia següent es retira a un lloc apartat per pregar.

Així doncs, la conclusió d’aquest passatge evangèlic indica que l’anunci del Regne de Déu per part de Jesús troba el lloc més apropiat al carrer. El carrer com a lloc d’anunci feliç de l’Evangeli posa la missió de l’Església sota el signe del “anar”, del “moviment” i mai de la immobilitat.

I va convidar a demanar a la Verge Maria que ens ajudi a “estar oberts a la veu de l’Esperit Sant, que impulsa l’Església a posar cada vegada més la seva tenda entre la gentada per portar a tothom la paraula guaridora de Jesús, metge de les ànimes i dels cossos”.

Font: www.lastampa.it