La Patrizia i el Mariano amb la Ciara
La Chiara és una joveneta de disset anys, com tantes altres. Estudia batxillerat clàssic i viu al Vicentí. Viu!…perquè una malaltia se la volia endur.
El Mariano i la Patrizia van explicar la història de la Chiara, amb la que van commocionar tots els presents, en la trobada de Monticello di Far, el diumenge 23 de setembre.
Es van casar joves i ambdós provenien de famílies creients, amb uns pares que van “sembrar” en ells la llavor de la fe cristiana. Però aquesta fe “imposada” els va allunyar de Déu: els hi semblava més un Pare server que no pas un Pare amorós. A la seva nova casa, acabats de casar, Jesús no hi va tenir cabuda. Volien divertir-se, evadir-se de tot allò que fins aleshores els havia estat imposat.
Després de la Michela, la seva filla gran, van tenir la Chiara, que ja va néixer amb alguns problemes. Però ni tan sols això els va fer tornar a Déu: cap defunció a la família, cap malaltia greu, tot anava bé…aparentment. Al 2005 la Chiara es posa malalta. El diagnòstic és devastador: tumor a la hipòfisis, la desesperació és total. Un dia es van trobar de genolls pregant; aquella llavor que els seus pares havien sembrat no havia mort del tot i ara començava a germinar.
«Ens vam sentir despullats de tot, perquè en els moments de necessitat, les coses materials no serveixen de res”. Ingressen la Chiara a la Città della Speranza di Padua, mentre ells es queden prop de la Basílica de San Antonio, pregant i plorant. La petició al sant és explícita: “fem un canvi, pren les nostres vides!”. El Senyor els hi concedeix, però no de la manera que ells ho havien demanat. Una amiga els hi presenta un diaca que sovint organitza peregrinacions: «Per què, tant bon punt la Chiara s’aguanti dreta, no la portem a Medjugorje?». «I per què no a Lourdes?» pregunta la Patrizia. «No, la portarem a Medjugorje, perquè allà la Mare de Déu encara s’hi apareix.»
El llibre d’Antonio Socci, Misteri a Medjugorje, els va ajudar en la seva “tornada” a Déu, i els va fer entendre què està passant en aquest poblet. Van descobrir els missatges, un en particular: “Estimats fills! Obriu els vostres cors al meu Fill, perquè jo intercedeixo per cadascun de vosaltres ” (i altres trossos de diferents missatges). Aquesta ha estat la seva força, la seva esperança. Van començar amb la confessió i es van adonar que la seva vida estava totalment equivocada. Tot el que havien fet fins aleshores, estava malament: ara volien canviar de vida.
Van anar a Medjugorje a finals de 2005. Van conèixer el pare Jozo, que va imposar les mans a la Chiara. El 2 de gener van assistir a l’aparició de la Mirjana, a l’edifici groc que hi ha darrera l’església. La Chiara estava a primera fila. Una senyora que es va fer càrrec de la situació va convèncer el pare Ljbo perquè es quedés al costat de la nena. Després de l’aparició, la Mirjana va explicar a la senyora que estava en contacte amb la Patrizia que la Mare de Déu havia agafat aquella nena a coll.
Al cap d’un mes, el 2 de febrer, festa de la Candelera, la Chiara es va fer una ressonància magnètica: la doctora, amb els resultats a la mà i un gran somriure va exclamar: “Ha desaparegut tot, ja no hi és!” Fins i tot els cabells, que a causa de la radioteràpia no haurien d’haver crescut, foren un signe tangible de la Gràcia de Déu: ara la Chiara té uns cabells llargs i forts. El diaca, en comentar-li aquest fet, va dir: “però que us penseu que la Mare de Déu fa les coses a mitges?”
«Ara tot ha canviat, les nostres vides han canviat», diu la Patrizia. «Amb l’ajuda dels missatges, que són Evangeli, la Mare de Déu ens ha portat a Jesús. Per fi la nostra vida té sentit. És una vida bonica, que no vol dir que sigui una bona vida. Una vida plena d’amor, de pau, d’amics de veritat». El veritable miracle, afirma la Patrizia, ha estat la conversió, «trobar el rostre de Déu, que Jesús ens explica a l’Evangeli ». Ara el Pare Celestial ja no és jutge sinó Pare amorós.
Un testimonio d’amor commovedor, una esplèndida experiència de fe, esplèndida com la família de la Chiara Zoccante.
Copyright © Guarda Con Me
Font: https://www.guardacon.me
Clica aquí per imprimir.
