Ja ha acabat el Festival de Joves de Medjugorje. Aquest any no hi hem anat, ja que el Senyor ha tingut altres plans per a nosaltres. Beneït sigui Déu.
Vaig anar al Festival durant set anys seguits, i ho recordo tot molt bé. Aquests dies he acompanyat d’una manera diferent a molts pelegrins que s’han deixat caure per aquelles terres. Cada dia he rebut un bon nombre de fotografies i missatges, via e-mail o xarxes socials, que m’han servit per viure el Festival des de casa, a la meva manera. Amics, parents, lectors, coneguts i desconeguts. De Madrid, de Miami, d’Hondures, de Huelva, de Sèrbia, de València … tots gent propera que d’una o altra manera han volgut compartir la seva alegria amb mi i han generat, sense adonar-se’n, una enorme enveja … de la bona. La veritat és que el mòbil i el correu electrònic han estat aquests dies una veritable festa!
Això de les fotos a Medjugorje és increïble. El lloc i els pelegrins donen molt de joc si tens una estoneta per passejar amb la càmera a la mà. Durant tots els anys que hi vaig anar, vaig veure coses precioses que no havia vist en cap altre lloc de la Terra, i val a dir que, tot i que no em dedico professionalment a viatjar, el Senyor m’ha deixat passejar per molts i molt diferents llocs del planeta.
Guardo una col·lecció de fotos maques d’aquells anys. Moltes les heu pogut veure aquí mateix, en aquest blog. Les imatges que m’han anat arribant aquests dies són més o menys les mateixes i, tot i així, no em canso de veure-les: cues inacabables de gent confessant, misses multitudinàries concelebrades per cinc-cents sacerdots o més, pelegrins que pugen a una muntanya de pedra a pregar, pelegrins que pugen a una altra muntanya també a pregar, gent confosa, gent plorant, gent alegre, gent feliç, gent amb cara d’haver trobat el que feia tant de temps que buscaven, persones amb una història al darrere, que han descobert on descansar, que han conegut un Déu que tota la vida els havia esperat assegut, en una casa preparada per una Marassa com mai l’havíem pogut ni somiar, amb un cor tan gran on hi caben tots i cadascun dels somnis trencats, de les promeses incomplertes, dels afanys impossibles que cada home porta en la seva memòria, per ser canviats de cop i volta per un Amor incondicional sentit profundament a dins el cor, si l’obrim a Déu. Un Amor viu, real, autèntic i que no s’acaba mai, que es guarda cada tarda dins de l’ànima, en combregar, i que no s’oblida mai de la vida ni que t’arrenquessin la llengua perquè no ho poguessis explicar, ni els dits perquè no ho poguessis escriure; perquè si ho has viscut, ho tornaries a fer una i mil vegades més, si fes falta.
Totes aquestes imatges les havia vist abans. Només em faltava veure una cosa. Més ben dit, una perspectiva, i era veure Medjugorje des del cel. No sé com ho han fet, si amb un helicòpter, amb un dirigible, o amb un d’aquests aparells que s’han posat de moda anomenats drons. La veritat és que tant me fa. Posats a imaginar, no m’estranyaria que ho hagués filmat un àngel amb la càmera del meu sogre, que està per allà amb la família. No seria pas el més sorprenent que he vist allà, la veritat.
El que no em deixa impassible és el que ens ensenyen aquestes imatges. Tingueu en compte que cada un d’aquests puntets de llum tan petits és una història d’amor enorme que comença i que pot il·luminar el món sencer de la seva realitat, quan torni a casa.
Molts no ho entendreu, i ho entenc. A mi també em va passar. Vaig haver d’aprendre que per veure bé Medjugorje s’hi ha d’anar i adonar-se’n de que en realitat, Medjugorje no és un lloc per mirar-lo, sinó un lloc des del qual mirar: un observatori estel·lar, un balcó preciós on ens podem abocar sense por i elevar la mirada del cor cap al cel.
Mirar Medjugorje és com posar-se a un extrem o l’altre d’un llarga-vistes. Si t’ho mires des del cel, ho veuràs petitó, petitó. Lluny, molt lluny. Tanmateix, si li dones la volta, veuràs com des de Medjugorje, és el Cel el que es veu molt més a prop … i te n’adonaràs de que del que anava tot aquest rebombori, era senzillament d’això: de que el veiessis!
Font: www.religionenlibertad.com
