“Déu és prou poderós per a omplir-vos de gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou abundància per a practicar tota mena d’obres bones.” 2ª Corintis 9,8
Bon dia estimats germans. És una alegria per a mi poder-me trobar novament amb vosaltres a través d’aquestes línies, que són com un pont espiritual que ens uneixen en la distància, en pregària i en un vincle d’amor.
Un dels temes sobre els que més m’agrada predicar i escriure són les benediccions de Déu, ja que la Bíblia ens presenta permanentment Déu que beneeix i les promeses de benedicció que Déu té per als seus fills, quan aquests s’abandonen a les seves mans, confien en Ell i preguen insistentment.
També la Nostra Mare, la Verge Maria Reina de la Pau, ens parla freqüentment de les benediccions de Déu, de la seva benedicció materna i de l’autoritat espiritual que Déu ha concedit a tots els batejats per beneir-nos els uns als altres i ser així canals de benedicció per a totes les persones, països i institucions del món sencer.
En el Missatge del 25 d’octubre de 1993, la Reina de la Pau ens ensenya el valor del testimoni, com a canal de benedicció per al món i tots els seus ambients: “En aquest món sense pau, doneu testimoni de Déu i de l’amor de Déu, i Déu us beneirà i us donarà el que cerqueu en Ell.”
És preciós saber que el Magisteri de l’Església Catòlica també anima els laics a pregar per les benediccions de Déu, especialment quan a través del catecisme parla freqüentment sobre aquesta forma de pregària (CIC 2626. 1671, etc.); i fonamentalment al número 1669: “Els sagraments procedeixen del sacerdoci baptismal: cada batejat és cridat a ser una “benedicció” (cf Gn 12,2) i a beneir (cf Lc 6,28; Rm 12,14; 1 P 3,9). Per això els laics poden presidir algunes benediccions.”
I també el Bendicional, quan ens recorda: “Els laics –per l’eficàcia del seu sacerdoci comú- poden realitzar algunes benediccions.” (Cfr. Bendicional, 1ª ed. XII-1986, n. 18).
També podem recordar com el 13 de març de 2013, el que fins aleshores havia estat arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio, en ser escollit Bisbe de Roma i Papa, quan va sortir per primera vegada al balcó de la basílica de Sant Pere com a Papa Francesc, i davant d’una multitud de peregrins, els va dir que preguessin per ell perquè Déu el beneís; i tot inclinant el cap en un minut de silenci, va esperar que tothom, però especialment els laic que n’eren majoria, preguessin per ell.
Era el mateix gest que havíem fet nosaltres moltes vegades sobre la seva persona, quan encara era arquebisbe de Buenos Aires.
Beneir els mitjans massius de comunicació social
Però ara vull compartir amb vosaltres un testimoni de quelcom que va passar la setmana passada a Argentina i que segons la meva opinió és fruit de la pregària de benedicció que molts laics han fet en els últims mesos, beneint els mitjans massius de comunicació social.
En repetides ocasions som testimonis –amb dolor- de com alguns mitjans de comunicació fan mofa de l’Església o només transmeten les notícies negatives relacionades amb sacerdots, laics, religioses o bisbes.
Justament per això, aquests darrers mesos vaig demanar a nombrosos servidors laics de la meva comunitat evangelitzadora missatgers de la pau, que preguessin i intercedissin, demanant alliberació, Sanació i benedicció, especialment per als canals de notícies.
Cada vegada que veia una notícia negativa sobre l’Església, en comptes de deixar-me envair per la tristesa o l’enuig, començava a pregar i a beneir el programa, el canal i les persones que hi treballen.
El que jo no imaginava era que la resposta del Senyor es faria sentir tan ràpidament i miraculosa, ja que al cap de poc, el personal que treballa en un dels canals i dels informatius –segons tinc entès més crítics cap a l’Església- es van posar en contacte amb un matrimoni de la meva comunicat, que són els qui organitzen les peregrinacions a Medjugorje.
La seva petició va ser que l’informatiu del canal volia fer un programa sobre Medjugorje i per tant li demanava a aquest matrimoni si els podien acompanyar i fer-los de guia per transmetre un informe sobre les aparicions de la Reina de la pau en l’informatiu més vist a Argentina.
He de reconèixer que, amb els antecedents d’aquest programa, quan el Diego i la Maria em van fer arribar la pregunta sobre què fer, la meva resposta fou que no. Però després, superada la primera reacció, em vaig posar a pregar, a discernir i a preguntar-li al Senyor quina era la seva voluntat respecte a això.
Per una banda tenia por que les aparicions de la Nostra Mare fossin enfocades de manera sensacionalista i generessin escàndol i divisió fins i tot entre els mateixos catòlics del nostre país. Però per altra banda sentia el Senyor que m’animava a confiar en totes les benediccions que Ell havia vessat a través de la pregària de nombrosos laics.
La veu de l’Esperit del Senyor era clara: “navega mar endins”. Per tant, vaig animar a la meva amiga María Martín a acompanyar al periodista i l’equip de gravació en aquella “aventura” que no havia estat programada a la terra sinó al cel.
Us he de confessar que quan es va concretar el viatge, vam començar una cadena de pregària des del Canadà fins a la Patagonia, i vam doblar la pregària de benedicció sobre l’equip de gravació, sobre el canal i sobre les persones que veurien els informes sobre Medjugorje en l’horari i el programa més vist a l’Argentina.
Quan van tornar de Medjugorje, la María Martín ens va explicar les meravelles que Déu havia fet en els cors del periodista i del seu equip de gravació. I quan amb gran expectativa vam veure –juntament amb milions de persones- aquell informe, fet en dues entregues, vaig poder ser testimoni de quelcom que va sobrepassar tot el que podia arribar a imaginar, doncs aquell conegut periodista –amb els ulls negats per l’emoció- va anar explicant de manera positiva i segura l’experiència que es viu a Medjugorje.
En les seves paraules no hi havia cap mena de dubte sobre la veracitat de les aparicions. Tot l’informe fou enfocat i fet per ell amb molta prudència, equilibri, amor i fe. I en tot moment es notava la ma maternal de la Mare de Déu, guiant els testimonis i movent els cors perquè s’obrin a l’amor de Déu.
No sabem ben bé quins efectes pot produir la Benedicció en la vida de les persones (institucions o països) –això ho deixem en mans de Déu-; però si que podem creure que pregar tot demanant la Benedicció de Déu per a una persona, pot transformar la vida i fins i tot canviar el camí que portava a la destrucció de tota una nació.
Vull acabar aquestes línies recordant les paraules 1ª de Pere 3:9: “no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció.”
Per això i per tantes altres coses, jo mateix no tinc paraules per expressar l’amor del Senyor i de Maria i el poder de la pregària de benedicció, i m’animo a demanar-te que en la distància em beneeixis a mi i als seminaristes i laics de la meva comunitat. Gràcies
P. Gustavo E. Jamut,
Oblat de la Verge Maria
https://www.mensajerodelapaz.org.ar/
P.D. Si vols veure a Internet les dues parts de l’informe periodístic sobre Medjugorje:
Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau.”
Nom. 6, 24-26
Font: www.centromedjugorje.org
Clica aquí per imprimir.
