02/12/2017 – Testimoni: Mons. Domenico Pecile, vicari de la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma

Mons. Domenico Pecile, bisbe emèrit de Llatina, actualment vicari de la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma, va anar en una peregrinació privada a Medjugorje l’agost de 2005. Va ser ordenat bisbe el 1984 i emèrit el 1998. Aquest és el seu testimoni:

“La primera vegada que vaig sentir parlar de Medjugorje va ser a l’inici de les aparicions de la Mare de Déu. Des del principi em van interessar positivament aquests esdeveniments. En general, respecto aquest tipus d’esdeveniments, la meva actitud personal sempre és anar-hi i veure-ho personalment, observar l’esdeveniment. Així doncs, uns quants anys després de l’inici de les aparicions a Medjugorje, vaig venir amb dues persones més. Vaig concelebrar juntament amb els altres sacerdots, com un més. Aquesta primera visita a Medjugorje em va quedar gravada al cor. Alguna cosa en el meu interior em deia que era impossible que aquests esdeveniments no fossin autèntics. Fa dos anys vaig tenir l’oportunitat de tornar …

En la història de l’Església, la Mare de Déu ha intervingut moltes vegades perquè estima molt tots els homes …, i perquè Déu mateix ens l’ha enviat per recordar-nos el seu Amor. Especialment en la meva segona visita, fa dos anys, vaig sentir precisament i profunda això a dins meu: l’amor de Déu! Jesucrist és qui ens envia la Mare de Déu. Jesús, a qui Ella anomena el seu Fill. A vegades m’agradaria dir-li al Senyor: “Senyor, vine tu mateix a nosaltres!” Però Ell ens envia la Mare de Déu. D’alguna manera estem més oberts i preparats per acollir-la a Ella. Ens sentim més propers a Ella, perquè Ella no és només la nostra Mare, sinó també la nostra Germana. Arran de la meva responsabilitat, com a bisbe de l’Església Catòlica, vaig venir personalment per veure si aquest esdeveniment era real, si era acceptable. Des de la primera vegada que vaig venir a Medjugorje, estic convençut que aquests esdeveniments són autèntics.

Medjugorje és una realitat. Jo ho veig com un lloc que ha rebut un gran regal. La Mare de Déu s’apareix aquí com ho ha fet a tants altres llocs, i possiblement en un futur també s’apareixerà a d’altres llocs. No és estrany o misteriós que la Mare de Déu s’aparegui. Ella sempre s’apareix per ajudar-nos a tornar a Déu. En aquest cas, aquí a Medjugorje, la Mare de Déu s’apareix d’una manera molt potent, d’una manera especial, diferent a d’altres aparicions seves. És impossible no veure aquí Déu Nostre Senyor. Impossible! He vingut aquí per pregar a la Mare, per sentir la seva presència, no només perquè ho necessito, sinó perquè això em dóna consol en el meu camí, força per continuar, em dóna una raó més per caminar, amb la convicció que Déu ens estima veritablement a tots.

Poc a poc he anat coneixent tots els vidents. La meva opinió és que aquestes persones han rebut un do molt gran però no en presumeixen. Són senzills, persones normals, com qualsevol altra. Cal parlar amb ells per entendre que han rebut una gràcia especial, i això m’agrada molt. Quan vaig venir per primera vegada a Medjugorje vaig conèixer el Jakov, el més jove. Vaig parlar amb ell al jardí de casa seva. Vaig veure un jove senzill, li vaig fer algunes preguntes i em va respondre. Algú podria dir, segurament, que no té estudis superiors, en canvi jo vaig veure tot el contrari: va ser molt precís en les seves respostes, confessant la seva fe i custodiant en el seu cor el regal que ha rebut, sense presumir-ne de cap manera. He tingut la mateixa impressió cada vegada que he conegut a un dels altres vidents. Parlen amb una gran claredat. Tenen grans dons als seus cors. Per a nosaltres és impossible fins i tot imaginar què guarden als seus cors, a les seves vides, i com ho viuen d’una manera tan senzilla. Tal com jo ho veig, precisament això és el més fort. Tinc la impressió que Déu vol que compleixin la missió que els ha demanat, sense presumir-ne exteriorment. Ells són els nostres germans, persones com nosaltres i no presumeixen del do especial que Déu els ha donat. Senzillament se senten portadors d’un missatge, un missatge que fins i tot ells necessiten. Així és com ho veig.

A d’altres llocs de peregrinació on la Mare de Déu s’ha aparegut, hi ha hagut alguns miracles i això és meravellós. Però aquí, des de fa molt temps, la Mare de Déu va donant missatges, ens va parlant. Diria que aquí la Mare de Déu continua parlant a tots els homes … No ho fa des de l’ambó sinó com una Mare. Els que volen escoltar i obeir, escolten; els que no volen escoltar, no escolten. Aquí Ella encara ens parla. Penso que això és així perquè el temps que estem vivint és més potent i important que cap d’altre viscut fins ara. En aquest temps, la Mare de Déu ens observa com a Mare, mira la nostra realitat … i ve per ajudar-nos a pensar novament en la nostra manera de viure al món que vivim.

Quan llegim els missatges podem discernir si ens poden ajudar, si estan en harmonia amb els ensenyaments de l’Església Catòlica. Això és perfecte! Els missatges són simples, perquè tothom els pugui entendre i estan totalment d’acord amb la veritat de l’Evangeli i dels ensenyaments de l’Església.

Els pelegrins que van a Medjugorje no hi van de visita sinó a trobar-se amb la Mare de Déu que els parla a través dels seus missatges. La Gospa els parla al cor si estan oberts a escoltar-la en l’oració. Si vens aquí a resar, a estar en silenci i intentes entendre la teva vida, si pregues i aprofundeixes en la teva vida cristiana, succeeix quelcom de gran i bo per a la humanitat.

Durant aquests dies vaig estar molt feliç i glorificava Déu. Vaig gaudir especialment escoltant les confessions. A Medjugorje, escoltar les confessions és una experiència extraordinària. Aquí succeeix quelcom molt especial, diferent de qualsevol altre lloc. Els penitents són conscients dels seus pecats. Són conscients del fet que el pecat és el veritable mal del món i no és fàcil arribar a comprendre-ho. Aquest és un dels fruits més preciosos de Medjugorje.

En les celebracions eucarístiques vaig veure una cosa extraordinària: els pelegrins estaven atents, concentrats, fins i tot si la Santa Missa se celebrava a les sales de conferències. Res no els distreia, experimentaven una cosa molt profunda dins d’ells. La presència del misteri aquí es pot percebre gairebé fins i tot en l’aire. A d’altres llocs, els fidels també van a l’Església, però se’ls veu distrets. Aquí no! Aquí estan atents. A totes les Esglésies del món hauria de ser com a Medjugorje.

Vaig estar en una aparició amb l’Ivan. Com us ho puc explicar? No és fàcil. No ho sé. Li vaig dir a la Gospa: “Tu ets aquí i per a mi ja és suficient!”

Font: http://www.medjugorje.ws/it/articles/testimony-domenico-pecile/